La indústria de la felicitat: com ens venen la felicitat i per què ens genera malestar.
Enregistraments de les dues conferències del curs ‘Happycràcia. Una crítica a la indústria de la felicitat‘ amb Edgar Cabanas, organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Estem obsessionats amb la felicitat. La producció i el consum de llibres d’autoajuda, serveis de coaching i cursos de tècniques motivacionals o mindfulness ha crescut exponencialment en els últims anys, estenent l’imperatiu categòric de la felicitat a tots els àmbits de la nostra vida, des de l’educació fins al treball o la política.
La felicitat s’ha constituït així en una lucrativa i influent indústria, presentant-se com un objecte d’estudi aparentment científic, per tant calculable i mesurable. Teixint un tirànic discurs sobre el benestar i el patiment, la psicologia positiva ens fa responsables únics dels nostres sentiments i del control de les nostres vides, dels nostres èxits i dels nostres fracassos, elevant la felicitat a valor suprem de la vida digna de ser viscuda. Qualsevol intent de posar en qüestió aquest paradigma sembla anar en contra de la nostra naturalesa humana, però els dubtosos efectes de la psicologia positiva en diferents camps generen molts interrogants. L’obligació de ser feliços ens està portant a la frustració? Quins interessos s’amaguen darrere d’aquesta exigència? És la felicitat condició necessària i suficient per a una bona vida?
Aquest curs aborda el fenomen de la felicitat des d’una perspectiva psicològica i sociològica. A través de dades i exemples discutirem el valor científic del concepte, l’abast i les conseqüències de les seves diverses aplicacions, i les atractives però tramposes promeses d’una indústria que tracta de vendre’ns felicitat a tot preu.
Podeu veure les conferències en els enllaços següents:
Sessió 1:
→Felicitat, ciència i societat: una aproximació crítica a la idea de felicitat actual
Sessió 2:
→La indústria de la felicitat: com ens venen la felicitat i per què ens genera malestar
| MATERIALS I RECURSOS RELACIONATS: |
→La positivitat tòxica i la indústria de la felicitat
En els darrers anys, la positivitat tòxica ha emergit com un tema crític en el camp de la salut mental i el benestar personal. Sovint percebuda com una “filosofia” que promou un constant estat d’optimisme i felicitat, la positivitat tòxica pot tenir efectes perjudicials en la salut mental d’una persona.
A l’empar d’aquesta indústria de la felicitat milionària han proliferat, a tort i dret, gurús (P. Coelho, Osho, Barbara Fredrickson, Jason Comely, A. Jodorowski, Bucay, i un llarg etc.), que difonen aquests missatges i venen sense cap escrúpol, les “receptes màgiques” de la felicitat. El problema és que ni les autoritats, ni els Col·legis de Psicòlegs no hi posen ordre.
(Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
Per al psicòleg Edgar Cabanas, el problema de les intervencions educatives centrades en la felicitat “és que no són serioses, no està provat que funcionin. L’educació està saturada de gurus i ocurrències que fan més mal que bé”.
Quina relació se sol establir entre felicitat i educació? Avui tenim a gala, en molts àmbits de la societat, que l’objectiu de l’educació és que els nostres fills siguin feliços a l’escola i per a això hem de crear una escola feliç. Pel que veiem, en una part important, l’escola i l’educació s’estan contagiant d’aquest imaginari, potenciador de l’aspiració a una falsa vida feliç. És una realitat que l’escola va entrant en el joc del negoci de la felicitat a qualsevol preu? L’obligació de ser feliç a l’escola s’està convertint en una obsessió per a moltes famílies i professorat. En la societat del rendiment, basada en l’eficàcia dels resultats, la lluita per l’èxit individual, la comparació competitiva de les avaluacions i l’assoliment del triomf sobre els altres són una realitat palpable. Tot això es proposa que en aquesta escola ha de fer-se amb l’alegria de saber-se triomfadors, reeixits i feliços.
(Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
→El parany de l’educació positiva
L’interès generat per l’ “educació positiva” ha crescut de forma exponencial en les últimes dues dècades. Presentat com un nou moviment científic cridat a substituir enfocaments tradicionals o com a remei en matèria d’intervenció educativa, l’argument principal del moviment és que la felicitat i l’ensenyament d’habilitats positives són factors fonamentals per prevenir problemes de salut mental, millorar l’aprenentatge o promoure el rendiment escolar. (Llegeix més…)
