Les zones humides són els ecosistemes més productius del nostre planeta i claus pel funcionament de molts processos naturals. Aquest fet es tradueix en beneficis directes i clars per a la societat: la fixació de CO2, que ens ajuda a esmorteir el canvi climàtic, la generació de biomassa, la consolidació de la biodiversitat, etc.
Malauradament les zones humides són un dels ecosistemes més sensibles i perjudicats arreu del món ja que, històricament, han patit múltiples agressions com dessecacions a gran escala amb finalitats agrícoles, urbanitzacions, indústries, sobreexplotació dels recursos hídrics, contaminació de les aigües, introducció d’espècies exòtiques, entre d’altres.
L’any 1971 es va subscriure a Ramsar (Iran) el Conveni internacional sobre zones humides d’importància internacional (ratificat pel Regne d’Espanya i publicat el BOE el 1982). Aquest Conveni estableix que la conservació de les maresmes i aiguamolls és una prioritat pels estats adherits, particularment en aquelles àrees que designin com a especialment preservades i que s’insereixen dins la Llista Ramsar. Actualment, Espanya té designades més de 70 llacunes i àrees naturals humides dins la Llista Ramsar. A Catalunya només n’hi ha 4: el delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Alt Empordà, l’estany de Banyoles i les zones lacustres de muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. L’objectiu del Conveni ha estat aturar la desaparició d’aquestes delicades àrees.
A escala estatal els aiguamolls també estan en una marcada regressió: el 60% de les zones humides han desaparegut en els últims 40 anys. A Catalunya només l’1% del territori són zones humides, i al Delta del Llobregat, la tercera zona humida més important de Catalunya, només ens queda el 2% dels aiguamolls originals.
En el cas de la plana deltaica del Llobregat, els seus estanys, canyissars, basses, prats humits i maresmes, també ofereixen una sèrie de serveis ambientals imprescindibles pel benestar de la societat: proveïment hídric, fre de la intrusió salina, protecció front temporals marins i riuades, depuració natural de les aigües, formació i manteniment de sòls, alberg de biodiversitat, etc.
La segona, i més profunda, transformació arribà al llarg de la segona meitat del s. XX. Un terreny totalment pla amb més de 100 km2 al costat d’una gran ciutat, era una llaminadura molt cobdiciada pels interessos econòmics. De manera que, en un context d’absència total de consciència ambiental, la plana deltaica es convertí en la regió estatal amb més densitat d’infraestructures (aeroport, port, vies de comunicació, polígons industrials, ciutats dormitori, instal•lacions turístiques, grans superfícies comercials…).
Tanmateix, aquest model insaciable de destrucció del territori encara al 1994 propicià la signatura del Pla Delta (ampliació de l’aeroport i el port, desviament i canalització del tram final del Llobregat, autovia del Baix Llobregat, arribada de l’AVE, macrodepuradora…), afectant a espais protegits i no protegits que complien una funció de connectors i coixins de les reserves naturals. Tot plegat ha accentuat la fragmentació de les reserves naturals fins al límit de fer perillar la seva funcionalitat ecològica.
DEPANA, des de la firma del Pla Delta i el seu desenvolupament, ha treballat amb l’objectiu d’elaborar una filosofia ambiental que permetés el desenvolupament i la conservació del Delta del Llobregat. Aquesta nova manera d’entendre les diferents interaccions que acaben formant un delta, va suposar el plantejament de tot un conjunt de mesures correctores i compensatòries encaminades a preservar les característiques ambientals més essencials.
Paral·lelament, en els darrers anys s’ha produït un increment qualitatiu i quantitatiu de les espècies d’aus reproductores al Delta en general. Així cal destacar la regularització com a nidificants d’espècies com l’ànec blanc, la perdiu de mar, el cabussó emplomallat, el bec d’alena, la garsa de mar i el xatrac menut, entre d’altres. D’altres van criar el 2008 per primera vegada en la historia al Delta: el bec d’alena (3-4 parelles amb èxit) i la garsa de mar (1 parella que va fracasar per depredació dels ous).
Especialment interessant ha estat l’espectacular increment que s’ha produït d’exemplars de gavina corsa i de xatrac bec- llarg, ambdues espècies d’importància internacional. El més destacable, però, ha estat la reproducció de la gavina corsa al Delta del Llobregat l’estiu passat. Això suposa la consolidació de l’espai natural com a punt clau per a aquesta espècie que a Catalunya es troba en perill d’extinció i fins fa no gaire era catalogada igualment a nivell mundial.
Actualment, només resten 923 Ha d’ambients humits protegits com a Reserva Natural parcial, com a Llocs d’Importància Comunitària i/o Zones d’especial protecció per a les Aus (ZEPAs) d’acord amb la normativa europea i autonòmica, a banda d’unes 200 ha. sense cap mena de protecció. En defensa d’aquestes darreres zones d’interès naturals és pel què es planteja aquest document per a ser subscrit pels ciutadans preocupats per la salvaguarda del Delta , així com els ens públics concernits que ho creguin adient.
Per tant, tenint en compte:
– La situació crítica en la que es troba el conjunt del Delta del Llobregat.
– El patrimoni ecològic plenament demostrat que atresora.
– El seu paper com espai de divulgació i educació ambiental pels escolars i ciutadans de la regió metropolitana.
– Que el Delta del Llobregat constitueix la zona humida més important de la Península Ibèrica i de la Unió Europea, que encara no està inclosa a la Convenció Ramsar.
Manifestem que:
– El Delta del Llobregat ja ha contribuït amb escreix al progrés socioeconòmic de Catalunya, els espais naturals que alberga el Delta ja no es poden reduir més (estiguin protegits o no), cal vetllar per no posar en perill la supervivència del conjunt dels espais del Delta. Els espais naturals protegits necessiten una extensió mínima perquè les seves comunitats ecològiques es puguin desenvolupar satisfactòriament.
– Donat els valors ambientals actuals que presenta el Delta del Llobregat, no es pot entendre ni justificar la no inclusió del mateix, per part de la Generalitat de Catalunya i del Govern Espanyol, dins de la llista de zones humides d’importància internacional de la Convenció Ramsar.
– Cal que urgentment l’administració catalana faci la sol•licitud d’inclusió del Delta del Llobregat a la Convenció Ramsar.
