Comencem les mobilitats Erasmus del consorci ALASVO d’aquest curs amb una mobilitat de Job Shadowing al Centro Internazionale Loris Malaguzzi de Reggio Emilia (Itàlia).

Quatre mestres de les escoles del consorci que coordina el CRP VOI: Dolors Garcia (Escola Pilar Mestres): la Fiona Calatayud (Escola Santa Agnès), la Natàlia Munuera (Escola Turó de Can Gili) i la Irene Càmara (Escola Salvador Espriu) , han passat 3 dies a Reggio Emilia.

Del primer dia destaquen el següent:

En aquesta primera jornada les mestres hem assistit a una conferència d’Elena Maccaferri, pedagoga de les escoles públiques d’infantil de Reggio Emilia. La ponent ens ha parlat de com, en aquest projecte educatiu, l’infant és considerat el centre i protagonista del seu aprenentatge: un ésser curiós i capaç, que creix explorant, observant i relacionant-se tant amb l’entorn com amb les persones que l’envolten. 

Aquestes escoles entenen l’educació com una feina compartida i comunitària. Per tant, l’escola treballa molt arrelada al municipi i amb una mirada oberta i global, creant una xarxa viva entre famílies, docents i serveis de la ciutat.

Un altre aspecte central és la manera d’acompanyar els infants. La pedagogia de Reggio es basa en l’escolta, l’observació i la documentació del que passa a l’aula. Documentar és una manera de compartir processos, entendre millor que aprenen els infants i reflexionar col·lectivament entre tots els professionals que entren a l’escola.

També s’ha aprofundit en la cura dels espais i dels materials. A Reggio Emilia entenen que un ambient bonic, acollidor i pensat amb intenció és fonamental perquè els infants tinguin ganes d’experimentar. L’arquitectura es posa al servei de l’educació i cada espai té una funció clara. Aquesta mirada va lligada al fet que els infants aprenen a través de molts llenguatges diferents.

Del segon dia:

LA FORÇA DELS LLENGUATGES

Avui hem dedicat el matí a conèixer  la cultura de l’atelier de la mà de Marco Spaggiari.

L’atelier és un dels espais més originals dins l’escola, un espai que fomenta el coneixement i la creativitat, planteja preguntes i desperta inspiració, un espai  on els infants exploren, experimenten, investiguen i s’expressen a través de diferents llenguatges de la mà de l’atelierista. L’objectiu és donar visibilitat a la intel·ligència no verbal dels infants, és a dir, es potencien tots els llenguatges que permetin als infants expressar-se i construir coneixement.

Hem pogut participar en tres ateliers per entendre el seu funcionament: “El llenguatge dels engranatges”, “Dibuixar amb la llum” i “El mosaic de dibuixos, paraules i matèria”. Tres propostes ben diferenciades que ens han aportat llum, inspiració i idees per aplicar a les nostres escoles.

El primer atelier “El llenguatge dels engranatges” se centra en la mecànica i el moviment dels cossos, així com dels principis físics. El següent “Dibuixar amb la llum” utilitza el llenguatge fotogràfic per explorar i descobrir aspectes del nostre entorn. Finalment, la tercera proposta  “El mosaic de dibuixos, paraules i matèria” ofereix  l’oportunitat d’explorar activament el gest gràfic utilitzant una varietat d’eines i superfícies de diversos materials, textures i formats.

Després dels tallers als quatre diferents ateliers, hem fet una visita guiada per l’espai del Centro Internazionale Loris Malaguzzi. Allà s’exposen una gran varietat de materials i documentacions del procés que segueixen els infants de les escoles de Reggio Emilia. 

Tot seguit hem pogut visitar l’escola nacional Loris Malaguzzi. És una escola que va dels 3 als 10 anys i té la peculiaritat que la part infantil és gestionada per l’ajuntament a nivell local i la part de primària és estatal. Totes dues escoles tenen un projecte educatiu compartit i formen part d’un sistema públic integrat.

Durant l’estada hem pogut visitar els diferents espais i veure també els diversos materials i els tipus de propostes amb què aprenen els infants. Hem pogut comprovar, doncs, que tal com ens explicaven a les conferències sobre la teoria de Reggio Emilia, els espais estan molt pensats i molt orientats a fer que els alumnes facin investigacions i aprenguin per ells mateixos. La visita ha estat molt inspiradora i enriquidora, ja que hem pogut resoldre dubtes i compartir maneres de fer amb les mestres que treballen dia a dia a l’escola. 

El que destaquem i ens emportem per repensar els nostres espais educatius i les nostres intervencions amb els alumnes és aquesta pedagogia de la lentitud, de respectar els ritmes d’aprenentatge i gaudir del procés. 

També ens ha semblat especialment interessant com és d’important l’arquitectura, i com es posa al servei de la pedagogia, fent que els espais estiguin connectats, que permetin una visió àmplia de l’escola i que els infants tinguin més facilitat per interactuar els uns amb els altres. 

Per últim, hem sortit amb una sensació d’haver vist en primera persona com mestres, atelieristes, pedagogs, cuiners, i famílies treballen conjuntament i formen part de la comunitat educativa, aportant la seva visió i intercanviant mirades. 

I de l’últim:

REMIDA I EL VALOR DELS MATERIALS DE REBUIG

Avui hem visitat el centre Remida, un centre que neix a Reggio Emilia el 1996 en el marc de la xarxa de les escoles municipals de la ciutat i que forma part del sistema educatiu Reggio Emilia Approach.

El centre de la seva recerca és la matèria com a generadora de pensament i vehicle de coneixement, capaç de sorprendre, fascinar i provocar preguntes sobre qüestions mediambientals, socials, econòmiques i educatives.

Cada any, Remida recupera aproximadament 15 tones de materials destinats a l’eliminació, procedents d’una xarxa de 100 empreses locals, i els retorna a la circulació a través de projectes i d’un servei de distribució que arriba a unes 300 escoles i associacions.

Gràcies a un protocol específic, el Centre Remida és reconegut com una plataforma de reciclatge que transforma els residus en un recurs intel·lectual. La seva estratègia consisteix a revalorar el material de rebuig amb una actitud de cura i respecte i explorar el seu potencial expressiu, partint de la convicció que els recursos són finits i que ser residu no implica ser un material pobre.

Remida té un gran valor per a les escoles, ja que a través de la relació que els infants estableixen amb aquests materials els permet construir un coneixement creatiu, bell i sensible per descobrir el món.