Us expliquem més coses sobre la Mobilitat de Job Shadowing a l’Escola “Marupes Valsts Gimnazija” a prop de Riga (Letònia).

Política educativa i avaluació de l’alumnat a Riga

Sistema educatiu

A Letònia el sistema educatiu actual comprèn diferents períodes: 

• Escola bressol: Comença a l’any i mig i acaba als sis anys, essent l’últim curs de caràcter obligatori.

L’escola bressol s’inicia en aquesta edat perquè la baixa de maternitat a Letònia és d’un any i mig per la mare. En el cas del pare té una baixa de 10 dies laborables (dues setmanes post-part) i 2 mesos a realitzar quan la dona treballa, no es poden solapar.

Letònia fomenta la natalitat. Les famílies amb tres fills paguen menys impostos i tenen més facilitats econòmiques, molt lligades a la zona on viuen, sobretot si està més despoblada.  

• Educació obligatòria: Va dels 7 als 16 anys i està agrupada en diferents blocs.
  • 1r, 2n i 3r grau: a Catalunya seria un 2n, 3r i 4t.
  • 4t, 5è i 6è grau: a Catalunya seria un 5è, 6è i 1r d’ESO.
  • 7è, 8è i 9è grau: a Catalunya seria un 2n, 3r i 4t d’ESO. Per poder accedir a 7è hi ha un examen obert a tothom (alumnes del centre i de fora). Es pot donar al cas que un/a alumne/a del centre no passi l’examen i es quedi sense plaça a favor d’algú nou al centre. 
• Post-obligatòria: Té una durada de tres cursos (el Batxillerat a Catalunya) i també hi accedeixen després d’un examen. 

Les matrícules

Per a poder accedir a l’escola que hem visitat, en el moment de la matrícula tenen en compte diferents condicions com: viure a la zona propera al centre educatiu, tenir la mare o pare treballant al centre, tenir germans més grans ja inscrits al centre i portar més anys vivint a la zona. 

Les substitucions

Els mestres quan estan malalts i no poden assistir al centre educatiu avisen a l’administrativa i aquesta organitza les substitucions. Així doncs, tots els docents quan arriben al matí entren a la web del centre (espai personal) i veuen la llista de docents que no poden assistir i la llista de personal que el substituirà. Això  implica que en alguns casos hagin d’afegir hores de docència al seu horari personal, sense un increment salarial. 

La formació docent

Els docents estan obligats per llei a realitzar un mínim de 35 hores formatives cada 3 anys. Si passats els anys no han fet la formació són acomiadats del centre educatiu. La formació és gratuïta pe docent però el govern no ofereix cursos de formació, perquè els docents formen part de la plantilla del centre i és el centre el que paga aquests cursos de formació. El mateix passa quan incorporen un docent, que ho fan per mèrits i són valorats per l’escola. No hi ha mestres del govern, ni oposicions, ni cos de docents públics. 

Els docents del centre generalment són especialistes d’una àrea: música, química, anglès… que han accedit al seu lloc de treball perquè han estat valorats satisfactòriament pel director de l’escola. 

Les sortides

Pel que fa a les sortides i excursions es fan solament les que les famílies han acordat fer. Es pot donar el cas que hi hagi graus que fan més sortides que altres depenent de les famílies. Tot i així, majoritàriament se’n fan dues per curs. També assisteixen a concerts i activitats culturals durant el curs. 

L’avaluació

L’escola compta amb sistema de gestió escolar electrònic anomenat eKlase, un programa que utilitzen el 90% de les escoles de Letònia. Gràcies a aquest sistema el professorat registra diàriament les assistències, les notes de les tasques, un diari de classe (objectius i tasques realitzades), comunicació amb les famílies, registre dels deures i canvis de classe. Les famílies tenen accés diari als objectius treballats durant el dia a cada classe, els deures, els informes de notes, sortides, i altres informacions sobre el seu fill o la seva filla. 

Activitats extraescolars

A l’escola es fan moltes extraescolars: jocs esportius, anglès, francès, castellà, teatre, fusteria, cor de cant, audiovisuals, ambaixadors al Parlament Europeu, matemàtiques (Brainy), dansa, escacs, cuina, manualitats, art, balls tradicionals. 

El centre potencia que des d’aquestes o des d’àrees curriculars l’alumnat es presenti a diferents certàmens, concursos i competicions; ja que això li proporciona un reconeixement al centre. 

Les altres assignatures a Riga

Tot el currículum, a excepció de les llengües estrangeres, s’imparteix en letó. La manca de comprensió de la llengua letona no ha estat un impediment per a observar sessions de totes les àrees. Els docents sempre han estat receptius, han obert les portes de les aules i han permès obtenir una idea general de l’escola. 

Música

L’escola disposa de dues aules de música, però en algunes ocasions estan ocupades i tercera mestra de música ha de portar els instruments a les aules on fa classe. La mestra té un teclat que va transportant, així com altres instruments: ukelele, campanetes de notes… i tot el que necessiti. La sessió observada va comptar amb la col·laboració d’un alumne de 6è grau que toca el trombó. Va ser ell l’encarregat de presentar aquest instrument als alumnes de 2n grau. El fet que un alumne més gran expliqui als alumnes més petits com es toca un instrument, quines són les parts que té, com es neteja i cuida, quant temps dedica a assajar, és molt motivador per l’alumnat que ha de començar a decidir si vol tocar o no un instrument i quin seria l’instrument que li agradaria. Abans d’acabar la classe assajaven una cançó tradicional per un concert previst. 

Matemàtiques

L’inici de la classe de matemàtiques comença amb una activació gestionada per part de la mestra. L’alumnat es posa per parelles a peu dret i diuen els números de l’1 al 3 fent torns. La condició que s’ha de complir és que el nombre dos no es pot dir, enlloc del 2 han de picar de mans. Després es varia i és el 3 que no es pot dir i, enlloc de dir el tres s’han d’ajupir. Després d’aquesta dinàmica l’alumnat s’asseu i tot seguit, reparteixen una petita tira de paper, on escriuen els resultats de les operacions combinades que la mestra va dient. És una activitat de càlcul mental ràpida, perquè sols en fan 3 o 4.  La correcció la fa la mestra oralment i és el company del costat qui marca els errors o encerts.  

Seguidament la mestra presenta diferents maneres de resoldre una multiplicació: descomposant, sumant, però finalment explica i apliquen la forma tradicional. L’alumnat fa alguns exemples a la pantalla i després fa multiplicacions de manera individual. 

Educació visual i plàstica

A l’escola es dediquen sessions diferents al treball del disseny,  l’art i  les manualitats. S’ha pogut observar una classe d’art i una d’artesania (crafts), amb el mateix grup de 6è grau. 

Pel que fa a la classe d’art l’alumnat reprodueix un bodegó. L’alumnat sabia tot el que necessitava i s’ho preparava autònomament. L’aula està dotada de taules en forma de semicercle, amb rodes, i totes estan  encarades al model a pintar. Estaven continuant una sessió anterior. La durada de la classe era de 40 minuts com totes les altres assignatures i l’alumna recull i neteja tot el que han utilitzat abans de marxar. Per acabar la mestra els demana individualment que s’emportaven d’aquella sessió, un aspecte positiu i un de negatiu. 

En relació a l’artesania, en canvi, vam trobar el grup separat, els nois i les noies estaven en dos espais diferents però propers. Les noies estaven confeccionant una bossa de roba per a posar el joc de fusta que havien fet en sessions anteriors a fusteria; i els nois estaven a la fusteria fent un joc de fusta i quan el tenen acabat canvien d’espai i fan la bossa de roba per a guardar el seu joc. Sorprèn veure les eines que utilitzen tan a fusteria: serres, trepants, … com a confecció: tisores de roba, màquines de cosir, agulles…

Educació física

Els alumnes de primària fan Educació física al gimnàs de l’interior de l’escola, malgrat tenen espais exteriors amb condicions, poques vegades els utilitzen donat el clima. 

La sessió ha començat amb estiraments i un escalfament amb cons. Cal dir que a la classe són 30 alumnes.  S’han passat la pilota per parelles i després han jugat al joc del cementiri. Finalment com a tancament de la sessió, s’han posat en rotllana i el mestre feia votar la pilota o l’agafava amb les mans i evitava que toqués a terra. Si la pilota tocava a terra l’alumnat havia d’aplaudir i si no tocava a terra no podia aplaudir. Si havien aplaudit quan no tocava estaven eliminats i havien de seure a terra.

Coneixement del medi natural i social

S’han pogut observar tres grups de diferents graus: un de ciències a 3r, un de naturals i ciències a 4rt, i un de socials a 5è. En el cas de 3r la mestra explicava els rius i va realitzar un experiment a l’aula amb una maqueta d’un riu i una regadora per tal de visualitzar el moviment de l’aigua en diferents pendents. Després de les explicacions de la mestra, l’alumnat va realitzar una tasca individual accedint a l’intranet de l’escola (tipus qüestionari). 

A la classe de 4t la mestra estava preparant un experiment tot barrejant aigua i pintura en una safata, mentre anava barrejant la pintura i l’aigua amb un pinzell preguntava a l’alumnat què suposaven farien ara. Quan va posar una espelma al mig de la safata les cares de sorpresa van descobrir que no sabien pas el que la mestra els estava preparant. Tot seguit va ruixar amb un desinfectant amb alcohol l’interior d’un gerro de vidre. I el va posar tapant l’espelma que estava encesa, evidentment es va apagar l’espelma i l’aigua va pujar gerro amunt, succionada. Aquesta era la introducció del tema de l’Univers. Tot seguit va repartir un paper amb la descripció d’un planeta i en va donar un a cada un dels 8 grups que havia fet aleatòriament amb el Classdojo.  L’alumnat havia de pensar, dibuixar i després explicar com seria l’individu que viuria en el seu planeta. I amb 40 minuts de classe ho van fer tot. 

Pel que fa a la classe de socials de 5è l’alumnat estava creant una presentació en grup a través de Canva sobre la reducció dels residus. Tots els alumnes disposaven de portàtil i es connectaven col·laborativament per treballar. Tenien un document on hi havia la llista de tasques necessàries per a la realització del treball i la puntuació de cada aspecte. Treballaven de manera autonòma i el docent controlava l’aula. Pel que fa a la creació dels grups el docent ha explicat que els ha deixat fer lliurement, per tal d’evitar conflictes, ja que així escollien amb qui realment estaven a gust treballant. 

En aquest article es descriuen diverses assignatures que formen part del currículum escolar de l’escola observada. A excepció de les llengües estrangeres, totes les altres matèries es duen a terme en letó. La manca de comprensió d’aquesta llengua no ha estat un impediment per poder observar les sessions de les diferents àrees, ja que els docents han estat molt oberts i han permès obtenir una visió general de com es realitzen les classes.

Música

L’escola compta amb dues aules de música, tot i que en algunes ocasions aquestes estan ocupades. En aquests casos, la mestra de música ha de traslladar els instruments a les aules per continuar amb les seves classes. Els instruments que utilitza inclouen un teclat, ukeleles, campanetes de notes, entre d’altres. En una classe observada, un alumne de 6è va ser el responsable de presentar el trombó als alumnes de 2n grau. Aquest tipus d’interacció és molt motivadora per als més petits, ja que poden escoltar de primera mà com es toca un instrument, les seves parts, com cuidar-lo i quant temps dedica l’alumne a practicar. La classe va acabar amb un assaig d’una cançó tradicional per un concert previst.

Matemàtiques

La classe de matemàtiques va començar amb una activitat d’activació de càlcul mental. Els alumnes es col·locaven per parelles i deien els números de l’1 al 3 de forma alterna, amb una condició especial: el número 2 no es podia dir, i en el seu lloc havien de picar de mans. Aquesta dinàmica es repetia després amb el número 3, moment en què l’alumnat havia d’ajupir-se. A continuació, es va repartir una tira de paper perquè els alumnes escrivissin els resultats de les operacions combinades dictades per la mestra. Després, la mestra va presentar diferents maneres de resoldre una multiplicació, incloent-hi descomposicions i sumes, tot i que finalment es va aplicar la forma tradicional per resoldre-les. Els alumnes van realitzar alguns exemples a la pantalla i van continuar amb la pràctica individual.

Educació visual i plàstica

Les sessions de disseny, art i manualitats es distribueixen a través de diferents classes. Una d’elles va ser una classe d’art, en què els alumnes de 6è van reproduir un bodegó. Els alumnes estaven preparats de manera autònoma, ja que coneixien perfectament què necessitaven per a la tasca. L’aula estava equipada amb taules en forma de semicercle, totes orientades cap al model a pintar. La durada de la classe era de 40 minuts, i l’alumnat va recollir i netejar els materials al final de la sessió. A més, la mestra va demanar a cada alumne que reflexionés sobre un aspecte positiu i un de negatiu de la classe.

En l’àrea d’artesania, els alumnes van ser separats en dos grups: les noies treballaven en la confecció d’una bossa de roba per a guardar el joc de fusta fet prèviament a fusteria, mentre que els nois estaven a la fusteria treballant en el mateix joc de fusta. Un cop acabat el joc, canviaven de lloc i realitzaven la bossa de roba. Va ser sorprenent veure com els alumnes utilitzaven eines com serres i trepants a fusteria, i tisores de roba i màquines de cosir a confecció.

Educació física

La classe d’Educació física es va dur a terme al gimnàs de l’escola, tot i que els alumnes tenien espais exteriors. Degut al clima, pocs cops es feien servir aquests espais exteriors. La sessió va començar amb estiraments i un escalfament amb cons. Els alumnes, un grup de 30, van jugar a passar-se una pilota en parelles i després van jugar a un joc anomenat “cementiri”. Al final de la classe, es van posar en rotllana i el mestre llançava la pilota a l’aire o l’agafava amb les mans, intentant evitar que toqués a terra. Si la pilota tocava a terra, els alumnes havien d’aplaudir, però si no tocava, no podien aplaudir. Aquells que aplaudien per error havien de seure a terra.

Coneixement del medi natural i social

Es van observar diverses sessions de coneixement del medi en diferents graus. A 3r de primària, la mestra va ensenyar als alumnes sobre els rius, realitzant un experiment amb una maqueta de riu i una regadora per mostrar el moviment de l’aigua en diferents pendents. Després, els alumnes van realitzar una tasca individual accedint a l’intranet de l’escola.

A 4t de primària, la mestra va preparar un experiment on va barrejar aigua i pintura en una safata, mentre que preguntava a l’alumnat què creien que passaria. Quan va col·locar una espelma al mig de la safata, els alumnes van descobrir, sorpresa, què passaria: quan va ruixar amb un desinfectant d’alcohol un gerro de vidre que cobria l’espelma encesa, l’espelma es va apagar i l’aigua va pujar dins del gerro. Aquesta experiència va introduir el tema de l’Univers, i els alumnes van realitzar una tasca creativa sobre com seria un individu en el planeta que els va tocar.

Finalment, a 5è, els alumnes treballaven en grups per crear una presentació sobre la reducció de residus a través de Canva. Els alumnes treballaven col·laborativament amb portàtils i seguien una llista de tasques amb les puntuacions corresponents. El docent va deixar que els alumnes es decidissin lliurement sobre els seus companys de treball per evitar conflictes, permetent-los escollir amb qui volien treballar.

Aquest article destaca diverses àrees del currículum escolar i la manera en què s’imparteixen a l’escola observada. S’hi remarca la implicació dels mestres, la creativitat i la motivació dels alumnes per aprendre a través de dinàmiques innovadores i el treball en equip.