En el temps que no corre
hi ha un espai sense nom,
on el silenci respira
com un llac sense onades.

No hi ha pressa en la fulla
que cau sense fer soroll,
ni en el núvol que passa
sense voler arribar.

El temps s’esvaeix
quan la ment deixa d’aferrar-se,
i només queda el batec
suau, present, infinit.

En el silenci profund
no hi ha passat ni futur,
només aquest instant
que s’obre com una flor.

I en ell, sense buscar res,
tot ja és complet.

Ens tornem a retrobar l’1 de setembre