L’Hugo i la Chloe són germans bessons i tots dos tenen autisme, però ella ha hagut d’esperar una dècada per a un diagnòstic que ell va tenir amb només un any
L’Hugo i la Chloe són dos germans bessons d’onze anys. A ell li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb només un any. “Li parlaves i no et mirava als ulls, quan es concentrava molt jugant es perdia, l’havies de cridar moltes vegades, no reconeixia el seu nom, i coses com sostenir-se dret, caminar o menjar sòlid va trigar més a fer-les”, recorda la seva mare, la Marina Rodríguez. Ara l’Hugo, que té també una discapacitat intel·lectual, estudia en una escola ordinària i és un nen molt sociable. “Si al parc hi ha nens jugant a futbol ell va i els pregunta si hi pot jugar, els conegui o no”, diu.
A la Chloe, en canvi, li costa relacionar-se socialment fora del col·legi. “A l’escola està tot molt pautat, però al parc no sap com comportar-se. Es queda al meu costat i diu que s’avorreix. També li costa molt captar les bromes”, explica la seva mare, que afegeix que la Chloe és “una nena molt intel·ligent que sobresurt en tot”. Els seus símptomes no són tan evidents com els del seu germà però també té un diagnòstic d’autisme. Un diagnòstic que ha trigat deu anys a arribar. Fins a l’any passat estava erròniament diagnosticada de TDAH. “En els trastorns del neurodesenvolupament i, especialment en l’autisme, hi ha un infradiagnòstic important en nenes i encara n’hi ha més en casos de TEA en què no hi ha discapacitat intel·lectual”, explica Gilma Acosta, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona – Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.
