La desaparició de l’escriptura a mà també suposa la pèrdua dels seus beneficis: l’acció d’escriure ajuda a memoritzar i facilita l’aprenentatge
Volem abordar un tema del qual no es parla gaire, o gens, i que ens crida molt l’atenció, sobretot als professionals que treballem directament amb l’alumnat: la pinça escrivana, o sigui l’activitat gràfica que porta a l’escriptura, i que forma part del que es coneix com la motricitat fina. Si la motricitat global és l’expressió de les habilitats motrius de base com caminar, córrer o saltar, la motricitat fina es localitza en la utilització de les mans, els dits, els peus i en la precisió i control dels moviments que aquests poden fer. El que anomenem motricitat fina engloba les activitats que necessiten un alt grau de precisió, molta coordinació ull-mà, control de la força que s’exerceix (to muscular) i sobretot concentració de l’executant per dur-ho a terme. Les activitats en què fem tot aquest treball són escriure, agafar objectes, pessigar, estripar i esquinçar, enfilar, tallar, retallar… Activitats i moviments essencials per a l’autonomia de les persones.
¿Com progressa en l’infant la capacitat motriu de la mà i, per tant, el seu aprenentatge de l’escriptura? El nounat utilitza tota la mà, recordant la prensió que fan els primats agafant-se de les branques dels arbres (fig. 1). És una prensió palmar.
