En aquesta pàgina, recollirem el fruit d’unes necessitats sorgides en la formació dirigida a educació infantil 0-3 anys. És important que els infants adquireixin uns bons hàbits que permetin un bon desenvolupament. Si les famílies i educadores van de la mà a l’hora d’enfortir hàbits d’autonomia, de ben segur que s’aconseguirà un aprenentatge més conscient i segur.
Els eslògans, que mes a mes, anirem recollint en aquest espai, són el resultat de reflexionar sobre un seguit d’hàbits necessaris en aquesta etapa educativa. Els recollim en forma d’eslògans per tal de tenir-los presents.
Aquest és el primer eslògan, fruit del treball que van fer el curs passat en el Seminari Intercanvi i0-3. Cada mes apareixerà un eslògan perquè la família el pugui treballar a casa.
El dia a dia és frenètic, i els dies es fan curts… Però; trobem temps per gaudir d’una estona divertida amb els nostres infants? Riem junts?
A través del contacte, el riure, el fet d’estar junts… s’estableixen els primers vincles amb els infants.
Aquests primers vincles des de ben petits, determinaran en gran mesura les relacions que establirà l’infant amb la resta de persones amb qui tindrà vincles i es relacionarà en un futur.
Aquests vincles positius afavoriran que els infants siguin més segurs, més autònoms i més lliures.
Tal com diu Jerome Seymour Bruner: «Els vincles a l’escola amb les persones significatives no són opcionals, són essencials»
RIEM JUNTS?
Recordeu quin va ser l’últim moment que vàreu riure amb els vostres infants?
Pregunteu-los que els ha fet riure avui a la llar… recordar i compartir moments, és vincle!
Article recomanat: https://www.paresinens.cat/nens-nenes/psicologia-infantil/afecta-fills-crianca-distreta_2160839102.html
A final de curs compartirem tot aquest treball però si hi ha algú interessat, ens ho pot fer saber.
DORMO CAP PER AMUNT , ESTIC DESPERT CAP PER AVALL
Aquest mes de novembre compartim amb vosaltres aquest eslògan
Fa temps els experts recomanaven que els nadons dormissin de bocaterrosa. Posteriorment, els estudis ens indiquen que els nadons han de dormir cap per amunt fins que ells mateixos siguin prou madurs motriument per poder-se girar.
Però quan un infant està despert, quina postura és la millor?
Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida les diferents capacitats estan profundament interrelacionades, sobretot abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del propi jo i van construint la seva identitat, així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.
Emmi Pikler, ens diu que aquest desenvolupament motor ha de ser significatiu per a l’infant, s’ha de donar de manera espontània a través del mateix interès, motivació i joc i, així, s’afavorirà l’autonomia de l’infant.
La fita que tenim els adults és la d’observar, respectar i, com a molt, animar-los en les seves descobertes i assoliments. També som els encarregats de plantejar un espai ampli i segur per tal que l’infant pugui estar a terra, explorant i jugant segons les seves necessitats. Quan el to muscular permet que l’infant pugui aguantar-se i girar-se, està de bocaterrosa els ajuda a tenir un camp visual més ampli i una major facilitat per desplaçar-se i explorar l’espai i els objectes que els envolten.
Lectura recomanada: https://labaula.org/el-moviment-lliure-a-la-primera-infancia
Per altra banda, aprofitant que venen uns dies on els infants rebran regals, ens agradaria destacar la importància de jugar amb els nostres fills, i observar-los jugant. D’aquesta manera ens adonarem en el moment evolutiu en què es troben i quines joguines necessiten per desenvolupar-se, i deixar anar la seva imaginació. Sempre som defensors de joguines poc estructurades, joguines que els deixin imaginar, joguines neutres. Però també cal pensar en si aquella joguina és adequada per la seva edat, pensar si està en un moment de plena construcció, i manipulació o anem cap al joc simbòlic?, poder no depèn l’edat sinó l’interès de l’infant. Per això a l’aula sempre veieu diferents propostes, ja que no tots els infants tenen els mateixos interessos. I l’única manera de saber què necessiten és analitzar i observar.
Ens hem parat a pensar en què necessita el nostre infant?, són adequades les joguines que hem comprat? Millor qualitat o quantitat? Reflexionem-hi…
Sovint reflexionem i pensem; tot el dia li dic que NO!!
Però no ens hem de sentir malament; aquest NO l’educa, l’ajuda a construir-se i l’ajuda a estructurar-se, l’ajuda a saber fins a on pot arribar, l’ajuda a saber on és el límit. D’altra banda, aquest NO, no pot anar sol, cal una explicació coherent i real. No s’hi val amb un NO perquè ho dic JO!
Els límits, els hem d’introduir des de ben petits, ja que seran clau pel bon desenvolupament integral de l’infant. Una bona lectura per aquestes festes, és el llibre Límits de Míriam Tirado. Ella ens explica, com posar límits, a través del respecte i la negociació amb els més petits. El NO existeix, i la societat el necessita per viure i conviure, el necessitem tots, no només els infants sinó també els adults.
La família com a model
És ben sabut que l’infant, des del seu naixement, de qui més aprèn és de la família. A través dels aprenentatges i de l’observació dels adults, els infants construeixen la seva personalitat i adquireixen les habilitats necessàries per a relacionar-se amb ells mateixos i amb la resta de persones.
La família és, doncs, un entorn de prevenció i protecció privilegiat per aconseguir el benestar físic, emocional i social dels infants. Per aquest motiu, és important que els pares i mares actuïn, des dels primers anys de vida dels infants, donant exemple i sent un mirall pels seus fills i filles, amb intencionalitat i criteris educatius.
Alguns principis de la parentalitat positiva
1.- Vincles afectius sans. Per tal que els infants puguin sentir-se segurs i plens de confiança, és necessari que els pares i les mares els hi facin arribar el seu afecte, amb mostres com petons, abraçades, elogis, somriures, etc. Les relacions saludables, sens dubte, ajuden a fer que els infants se sentin estimats i acceptats.
2.- Establiment de límits. L’establiment de normes és fonamental per al bon funcionamentde la família. Els límits són pautes clares i fermes que faciliten la convivència i ajuden a establir rutines i responsabilitats. Per tal que les normes siguin eficaces, hem detenir present que han de ser adequades a l’edat de l’infant, i deixar clar que hi haurà unes conseqüències en el cas que no es compleixin. Les normes ajuden als infants a ser conscients del que està permès i del que no, els ajuda també a ser tolerants, a contenir els seus impulsos i a aprendre pautes i normes socials.
3.- Estimulació de l’aprenentatge. Els pares i les mares han de promoure que els infants aprenguin, acompanyant-los i interessant-se en les seves activitats quotidianes. És important que la família accepti als seus fills i filles tal com són, potenciant els seus interessos i les seves capacitats.
4.- Potenciar l’autonomia. Facilitar que els infants facin les coses per si mateixos, els dóna l’oportunitat d’aprendre a ser responsables i de créixer com a persones millorant la seva autoestima i confiança. És important respectar el ritme de cada infant i valorar el seu esforç.
5.- Compartir temps de lleure. Passar-ho bé en família enforteix els lligams afectius, cohesiona la família i potencia la comunicació.
6.- Educació sense violència. Propiciar que les mares i els pares garanteixin la satisfacció de les principals necessitats dels seus fills i filles, amb respecte vers els drets dels infants, aplicant formes no violentes d’educació, i donant-los-hi atenció, orientació, seguretat i reconeixement.
Per continuar llegint, clica a Fer salut
L’error, una oportunitat d’aprenentatge
Errar és un fet inevitable en la condició humana, però com vivim l’error les persones? Com abordem l’error des d’edats primerenques? Quin paper juga l’error en una aula?
Des de Make&Learn i amb aquest article de blog, volem parlar-vos de la importància de l’error en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
L’escola tradicional sempre ha vist l’error com un element negatiu i per això l’ha penalitzat. Ha entès aquest fet inevitable com a una evidència de disfunció en l’aprenentatge de l’alumne. Per això, l’alumnat, ha tendit a intentar no cometre errors en el seu dia a dia a l’aula o bé ocultar-los.
Avui, sabem que l’error és una nova oportunitat d’aprenentatge. Per aquest motiu, el professorat hauria de donar cabuda a l’error a l’aula i valorar-lo positivament. Aprenguem de l’error!
Com vivim l’error a les aules?
Donar a l’alumnat la possibilitat d’equivocar-se i aprofitar les respostes errònies per assegurar-nos que el grup reconeix i comprèn l’error; permet que aquest intenti resoldre el problema a un nivell més profund i no de forma memorística. Però, com ho fem? El punt està en com vivim l’error i la nostra resposta a l’aula davant d’aquest.
Quan estem a l’aula i plantegem alguna pregunta, com es mostra l’alumnat? Es queden en silenci o pel contrari s’animen a participar? Què fem quan contesta erròniament? Com actuen la resta de companys i companyes davant una resposta errònia?
El temor a ser jutjats o a fer quelcom malament, a vegades porta a l’alumnat a no participar a l’aula. Cal que evitem qualsevol comportament o resposta que faci sentir insegur a l’alumnat si volem generar aprendre de l’error i generar aprenentatges significatius.
Què podem fer perquè l’error tingui lloc a l’aula?
En articles anteriors, parlàvem de metodologies actives d’aprenentatge, com per exemple l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes) o l’ABR (Aprenentatge Basat en Reptes). És important mencionar aquest tema perquè tant les metodologies que s’empren a l’aula com el sistema d’avaluació, van molt lligats amb com es veu i es reacciona vers l’error. Per això és imprescindible que davant l’error:
- Creem un ambient de confiança perquè el grup senti que errar està permès. Tothom té dret a equivocar-se i ningú s’ha de sentir incòmode per fallar, és més important participar a l’aula.
- Potenciem l’aprenentatge autònom i per descobriment, com per exemple mitjançant estratègies com l’assaig-error.
- Donem feedback a l’alumnat quan s’equivoqui perquè sàpiga on està l’error i tingui una nova oportunitat per reflexionar i respondre.
- Ensenyem a pensar mitjançant preguntes i/o aclariments, que ajudin a l’alumnat a trobar la resposta per si mateix.
- Avaluem la tasca docent, doncs els errors de l’alumnat proporcionen molta informació al professorat. Aquests deixen veure a què es deu l’error: formulació del problema, explicació, comprensió, recursos, etc.
Per continuar llegint, clica aquí
BENEFICIS DE CAMINAR DESCALÇ
A través dels peus, els nadons reben informació del món exterior (temperatura, textura, comoditat, resistència del terra a l’hora d’impulsar-se amb el cos…
És més, caminar descalç, sobretot per diferents textures, sorra, gespa, des de quan comencen a caminar fins als tres anys està científicament demostrat que aporta molts beneficis: evita malformacions en una etapa de ple desenvolupament del peu, propícia el desenvolupament neurològic i sensorial i afavoreix la formació de l’arc plantar, entre altres beneficis.
Els beneficis emocionals d’anar descalç també són molts: la sensació de llibertat i l’arrelament directe amb el terra reforça també la solidesa psíquica. Un estudi fet a la Universitat Complutense de Madrid afirma que les criatures que van sovint descalces són més intel·ligents i més felices: Les científiques expliquen que les criatures que van descalces maduren més ràpidament i tenen una millor transmissió d’informació propioceptiva al cerebel, on hi ha diferents zones que intervenen sobre el control de l’equilibri, manteniment de la postura i a més afavoreix el control neuromuscular i el desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes.
DEIXA’M MENJAR SOLA
La primera etapa de la vida és clau per establir les bases d’uns hàbits alimentaris saludables. Un nadó és com un full en blanc: ho té tot per experimentar i val la pena aprofitar aquesta única oportunitat per acostumar-lo a menjar aliments en el seu estat més natural possible.
A partir dels 6 mesos, els pediatres recomanen introduir aliments i combinar-los amb la lactància materna: Verdura, fruita (a exempció de les fruites tropicals i peludes, fruits secs… una primera fase), pollastre, pasta, llegums… El Baby led weaning és un mètode perquè els bebès aprenguin a menjar sols. Aquest mètode ajuda a les famílies en aquesta fase en què els infants descobreixen l’alimentació i que la seva curiositat els porta a tastar diversos productes.
Començar a menjar sol/a fomenta la confiança i la seguretat del nadó i desenvolupa les seves habilitats de coordinació. A més, els ajuda a descobrir nous sabors, textures i olors. Per desenvolupar-la bé és important que se li ofereixin els aliments d’un en un, el que permetrà detectar si algun producte li pot desencadenar alguna reacció al·lèrgica o li senti malament. També és important iniciar-los amb aliments fàcils d’agafar amb les mans i trossos tous.
Com sempre no el pots deixar sense vigilància, no li donis fruits secs i aliments difícils de mastegar o digerir, i tingues molta paciència.
Més informació:
EXPLIQUEU-LOS CONTES
Segons Cavall de Cartró, els contes ens transporten a un món màgic, ple d’aventures, on podem endinsar-nos en multitud d’històries i deixar volar la nostra imaginació.
El conte és una eina educativa molt potent mitjançant la qual podem apropar als infants a la lectura. Existeixen milers de formats de contes i milers de formes d’explicar-los: mitjançant dibuixos, ombres xineses, titelles…
A cada estança de la llar, podem tenir un raconet especial on l’infant pot gaudir d’una estona de calma i d’un espai destinat per seure i mirar, tocar i sentir els diferents contes.
- Contes de materials suaus i manipulables, que permeten oferir altres experiències sensorials a part de la visual.
- Contes amb il·lustracions representatives d’objectes fàcils de reconèixer.
- Contes amb històries simples on, les primeres vegades, potser necessiten l’acompanyament de l’adult per explicar-los-ho, però que després seran capaços ells mateixos de fer-ho entre iguals.
La lectura ens acompanya a canviar d’estació, a viure les festes populars, a esperar l’arribada d’un germà o una germana, a deixar el bolquer i sobretot a expressar les nostres emocions i a reconèixer-les en els altres.
Més informació:
