L’adolescència no és només una etapa de la vida. És una experiència singular que ha inspirat poetes, artistes, escriptors. És aquell moment de badar, contemplant el món com si fos per primera vegada. Llavors, les fantasies omplen el cap i el cor. Es desvetlla la passió del cos i la ment atia el foc de la vida. Hi ha enamoraments místics que fan volar coloms i al mateix temps les primeres experiències amb el sexe. També és l’instant de les grans decepcions, de la consciència del fracàs, de la solitud i de l’avorriment. Són els dies amb la colla, en qui l’adolescent s’emmiralla. Hi ha també rivalitats: qui és la més popular, el més enrotllat, el més atrevit, vivint la gran aventura de saltar-se les normes de tant en tant.
L’adolescent vol estar sol. Tanca la porta de la seva cambra. No hi entreu sense trucar. Busca un lloc no-comú, l’excepció, la raresa. Estableix una frontera amb els altres. Qui són aquests altres, que fins ara resultaven tan propers? L’adolescent descobreix que el pare i la mare són gent amb una vida més o menys rutinària i en general poc glamurosa. Una gent a qui han passat coses i amb la qual comparteix casa i nevera. L’adolescent té molta gana: s’ha d’alimentar bé perquè creix a tota velocitat. El seu organisme es desenvolupa amb ostentació. Hi ha canvis de tota mena: hormonals, físics. I canvis en l’estil de vida. Sortir de nit és magnífic. Tornar sols a la matinada. A quina hora? Aneu en grup?
Quina vida imagina l’adolescent? Caminant pel carrer, sento un noi i una noia dir això: Ell: “En un futur, voldria tenir dos o tres fills”. Ella: “Doncs jo no, perquè estic com una reina a casa meva sent filla única. Però també penso: si tingués germans, m’ajudarien amb els meus pares”.
L’adult hi ha de ser, però ha de respectar el terreny de l’adolescent. Això significa, per damunt de tot, renunciar a controlar-lo del tot o a saber-ho tot
Per continuar llegint, clica aquí
