GRÀCIES MARIA ANTÒNIA

El passat 29 d’abril de 2022, una gran professional , experta però sobretot docent, na Maria Antònia Canals ens va deixar. Amb ella desapareix una figura fonamental en el món de la didàctica de les matemàtiques. Si busquem en la seva biografia veiem com aquest àmbit no li era aliè ja que venia d’una família de mestres –el seu pare, Emili Canals, era un enginyer molt aficionat a les matemàtiques i les seves ties eren Dolors i Francesca Canals i Ferrer,van ser les introductores del mètode Montesssori a Catalunya–, es graduà en Magisteri el 1950 i es llicencià en Ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953.

Va treballar de mestra a les escoles Virtèlia i al Liceu francès. El 1956 treballà a l’escola Talitha i amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, fou un dels fundadors de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri del Verdum de Barcelona; va començar amb 42 alumnes i al 1975 en tenia 400.

Va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d’estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l’estat espanyol.

Va ser autora de nombroses publicacions sobre l’ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència. L’any 1992 precisament el grup Perímetre conjuntament amb l’equip de matemàtiques de l’ICE fundaria l’Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de Girona (ADEMGI), que Canals presidí fins al 1996. També va presidir la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT).

L’any 2001 es va jubilar i des de aleshores dirigí el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (Gamar), que va fundar l’any 2002 a la Universitat de Girona, un espai de reflexió, experimentació i divulgació a l’entorn de l’ensenyança de les matemàtiques en l’escola, en les etapes infantil, primària de primer cicle de secundària, per exemple promovent l’ús dels reglets numèrics. El 2014 impulsà també la creació dell CAÀREM de Rosa Sensat (Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per a l’Educació Matemàtica)

    Ens afegim a les paraules que li dediquen els ambaixadors del programa d’innovació STEAM.cat:

La Maria Antònia ens deixa un llegat valuosíssim de materials i activitats relacionades amb l’aprenentatge de les matemàtiques i ens deixa molts exemples, però no només sobre aquesta disciplina, sinó sobretot una manera de veure l’ensenyament i la nostra professió que ella estimava tant: «l’educació és un art», solia dir amb molta vehemència com quasi sempre parlava, «és un diàleg constant entre l’educador i l’alumne. No es tracta només d’ensenyar, el veritable repte és aconseguir que l’alumnat aprengui». Així doncs, ja sabem quin és el destí d’allò que fem.

Al llarg de la seva trajectòria  professional la Maria Antònia va rebre diversos premis: la Medalla al mèrit en el Treball, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, entre d’altres; acabant amb la creació de la Càtedra de Didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Girona que porta el seu nom, en col·laboració amb el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Girona. Aquesta càtedra custodia el seu fons i és ara el responsable del Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR), un espai de desenvolupament professional dels mestres per al foment i l’ensenyament de la competència matemàtica dels nens i nenes.

La Maria Antònia va ser una mestra incansable, cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va arribar a presidir la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT). Sempre tenia un repte disponible per a cada visita que rebia, sempre tenia una anècdota a explicar, sempre una lliçó nova a donar a cada docent que la va conèixer.

Successora excel·lent de la filosofia de la Maria Montessori i dels materials manipulatius aplicats a l’aula, sempre ha defensat la il·lusió per l’aprenentatge «l’alumnat ha de gaudir de l’aprenentatge de les matemàtiques» i deixar que cada nen i cada nena pugui portar el seu propi camí i el seu ritme. «No somrigueu a aquell que acabi més ràpidament, perquè la velocitat no s’ha de premiar». Defensava fidelment el joc com a eina bàsica d’aprenentatge i ensenyament, tenia un magnífic consell per als mestres que començaven la seva aventura: «Primer, tot el trimestre només jugant, després ja en parlarem». Així, podríem dir que ella ja aplicava la filosofia STEAM a les seves classes molt abans que li posessin nom: tinkering, creativitat, interdisciplinarietat, resolució de problemes, pensament computacional són eines que la Maria Antònia posava a l’abast dels mestres sense dir-ho.

«Els nens han de ser feliços, però no per tal que l’ensenyament sigui millor, sinó com a primera condició».

Gràcies, Maria Antònia.