Gemma Lluch i Daniel Cassany, dos especialistes en l’estudi dels processos lectors i de les dinàmiques que afavoreixen l’adquisició de l’hàbit lector han publicat darrerament dos títols que aprofundeixen en aquests aspectes.
També, de manera més o menys simultània, apareixen dues obres que tenen l’educació literària en general i la literatura infantil i juvenil en particular com a principal eix temàtic.
Laboratori Lector. Per entendre la lectura, de Daniel Cassany (Anagrama, 2018)
Obra que presenta una visió àmplia, interdisciplinària i divertida de la lectura. Inclou tota mena d’experiments, com en uns autèntics «jocs reunits»: comprovar l’amplitud de les fixacions oculars, descobrir els automatismes del cervell, prendre consciència de les inferències que fem o de la manera com treballa la memòria, o revisar les estratègies amb què explorem un escrit per detectar-ne la intenció, l’estructura o la ideologia.
També inclou reflexions sobre internet i la lectura digital. Ensenya a buscar informació, a distingir els webs fiables dels enganyosos, a utilitzar més eficaçment els traductors automàtics o a evitar els plagis. Alhora, analitza alguns escrits clàssics, com la poesia, que ens ajuda a entendre millor les nostres emocions, o la matemàtica, que permet quantificar, però també persuadir i manipular.
La lectura entre el paper i les pantalles, de Gemma Lluch (Eumo Editorial, 2018)
Les pantalles i internet han canviat les regles del joc en la lectura: els escriptors que dialoguen d’una manera profunda amb el lector comparteixen mercat amb el relat audiovisual, amb uns personatges que s’amplifiquen en les xarxes socials o amb els actors que els donen vida a les pantalles. L’autora analitza l’ecosistema del llibre: lectura i identitat, polítiques de promoció, formats de lectura, influència de l’audiovisual… i alerta sobre la responsabilitat de l’administració, però també sobre la de cadascun de nosaltres.
Només l’educació pot trencar un cercle empresarial viciós que ens proposa sempre el mateix tipus de lectura, escrita en les llengües fortes del mercat. Avui, fomentar l’hàbit de llegir, crear nous lectors, implica considerar la varietat de formats i la complexitat d’objectius i finalitats de la lectura.
Narrativas literarias en educación infantil y primaria, de Teresa Colomer, Mireia Manresa, Lucas Ramada i Lara Reyes (Síntesis, 2018)
Aquest llibre tracta sobre les narracions orals, impreses i digitals dirigides a la infància. Però a diferència d’altres llibres sobre aquest tema, està pensat i organitzat a partir de la pregunta de què volem que els nens aprenguin sobre els contes a l’escola infantil i primària. La guia per a la selecció i organització de la informació en cadascun dels seus capítols prové de la gran experiència dels autors en la formació inicial i permanent del professorat. Per això, en l’exposició de continguts s’ha prioritzat la informació sintètica, l’ús de quadres i l’exemplificació a través d’obres infantils; s’han inclòs les veus de nens i nenes que realitzen aquests aprenentatges; i s’ha realitzat una oferta d’activitats, tan variades en la seva proposta com detallades en les seves instruccions, amb la finalitat d’experimentar i consolidar les idees aquí exposades i fins i tot donar pistes sobre la seva translació a les aules.
Educación literaria y artística: conflictos sociales y bélicos, de Carmen Franco-Vázquez i Blanca-Ana Roig Rechou [coord.] (Graó, 2017)
Una selecció literària sobre conflictes bèl·lics i socials que pretén facilitar la tasca d’assentar l’hàbit lector i aconseguir un lector competent, tant en l’àmbit dels textos com el de les imatges. També ha de ser útil com a material de suport en el sempre complicat procés de generació de projectes multidisciplinaris que tinguin com a eix els conflictes socials o bèl·lics.
Els treballs continguts en el llibre abracen un ampli espectre de la literatura infantil i juvenil, atès que s’analitza un nodrit grup d’àlbums il·lustrats juntament amb una àmplia selecció de novel·les juvenils, de temàtica i estils diversos. El marc històric escollit ha permès analitzar amb detall una pluralitat d’enfrontaments bèl·lics i analitzen tant les conseqüències de conflictes clàssics com els efectes més recents de les confrontacions modernes.
