A través d’una mostra quirúrgica humana del lòbul temporal de l’escorça cerebral, conservada ràpidament, el laboratori bioRxiv va tenyir un volum d’1 mm3 amb metalls pesants, el van incrustar en resina, van tallar més de 5.000 llesques a ∼30 nm i van imaginar aquestes seccions mitjançant un microscopi electrònic d’escombratge de diversos feixos d’alta velocitat. Es van fer servir mètodes computacionals per representar l’estructura tridimensional de 50.000 cèl·lules, centenars de milions de neurites i 130 milions de connexions sinàptiques.
Això va permetre que el volum de microscòpia electrònica d’1,4 petabytes, les cèl·lules segmentades, les parts cel·lulars, els vasos sanguinis, la mielina, les sinapsis inhibidores i excitadores i les 100 cèl·lules revisades manualment estan disponibles per revisar en una interfície gràfica interactiva en línia. Tot i la incompletesa de la segmentació automatitzada causada per errors de divisió i combinació, moltes característiques interessants es fan evidents. Les neurones Glia superen en nombre 2: 1 i els oligodendròcits són el tipus de cèl·lula més comú en el volum. El balanç E: I de les neurones va ser del 69: 31%, igual que la proporció de sinapsis excitadores versus inhibidores del volum.
La relació E: I de sinapsis va ser significativament superior en les neurones piramidals que les interneuronals inhibidores. Vam trobar que els tipus de cèl·lules excitadores de capa profunda es poden classificar en subconjunts basant-se en diferències estructurals i de connectivitat, que les interneuronals de les llums no només innerven els segments inicials de neurones excitadores com s’ha descrit anteriorment, sinó també els segments inicials de l’altre, i que entre els milers de connexions febles establertes a cada neurona, hi ha entrades axonals molt potents i més rares que estableixen contactes multisinàptics (fins a sinapsis de ∼20) amb neurones diana. L’anàlisi indica que aquestes aportacions fortes són específiques i permeten que un petit nombre d’axons tingui un paper excessiu en l’activitat d’alguns dels seus socis postsinàptics.
