Bestiario
Autor: Stéphane Poulin
Pròleg (El caballito azul): Jean Fugère
Traducció: Pedro A. Almeida
Editorial: Kalandraka, 2014 (Faktoria K de Libros)
2a edició
ISBN: 978-84-934641-5-8
En una entrada anterior ens fèiem ressò de la publicació per part de Faktoria K de Libros, un segell de Kalandraka, de dues esplèndides obres: Inventari d’animals i Inventari d’animals amb cua. Doncs, ens hem de fer ressò un cop més de la publicació (en aquest cas reedició) d’una magnifica obra on els animals tornen a ser els protagonistes: Bestiario de l’autor canadenc Stéphane Poulin.
La portada ja ens mostra que no es tracta d’una obra com les anteriors on descobríem característiques, de les més generals a les més particulars, dels animals. A Bestiario, Stéphane Poulin, recull la tradició dels bestiaris medievals (animals fantàstics carregats de simbolisme) i ens mostra uns animals corrents passats pel sedàs de la seva interpretació (i els seus propis dimonis). El prologuista així ho reconeix quan diu que:
“en aquests animals intemporals, fins i tot entre els més desconeguts, com els cargols, trobo la nostra ànima, la nostra època, els nostres defectes humans, tot allò que ens enginyem per passar per la vida”
Al llarg de l’obra van apareixen quadres d’animals estranys que configuren una cadena de reflexions formulades amb el llenguatge de la imatge. reflexions que ens porten a pensar en les misèries i en les grandeses humanes. Són animals humanitzats, com el gos majordom o el pingüí pintor, que estan dotats de trets psicològics i físics impossibles,
Algunes de les il·lustracions protagonitzades pels humans són, potser, les més punyents i que fan pensar en comportaments extrems. Per exemple, la primera il·lustració, la d’un guarda-roba on una dona (de classe benestant) du un abric de pell (de lleopard) és tota una declaració d’intencions, o la de la il·lustració anomenada “La zorra y el cuervo”, on hom pot agafar-se al doble significat de la paraula castellana “zorra”.
Amb un traç realista, l’autor llança fa una mena de monòleg interior on les referències a la pintura (Van Gogh, Hopper i Magritte), a la literatura (Arthur Miller i Saint-Exupéry) o a la tradició popular (la faula del corb i la guineu) són continuades.
 |
| “Mutilació” |
 |
| “Mort d’un viatjant” |
Les il·lustracions de l’autor (una mena d’Arcimboldo modern) són plenes d’intertextualitat i simbolisme, com el bolero que ballen toro i torero, i en estampes tan oníriques com surrealistes, cas del caçador d’ànecs en un plat de sopa, o el ratolí gegant corrent en una sínia de fira.
Una obra de gran riquesa iconogràfica plena de detalls que, ben segur, pot tenir una gran utilitat a les classes d’educació visual i plàstica.
