La enseñanza de la lectura en Europa: contextos, políticas y prácticas

“L’ensenyament de la lectura a Europa: Contextos, polítiques i pràctiques” és un estudi elaborat per la xarxa Eurydice per a la Comissió Europea. La Xarxa Eurydice analitza i ofereix informació sobre els sistemes i polítiques educatives a Europa. Abasta 31 països (tots estats de la Unió Europea més Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia).

És la primera vegada que un estudi d’aquestes característiques oferix una visió global de l’ensenyament de la lectura i identifica alguns factors clau que influïxen en l’adquisició de la competència lectora entre els 3 i els 15 anys.

L’estudi tracta quatre temes clau:

– enfocaments didàctics,
– solució de dificultats de lectura,
– formació del professorat,
– promoció de la lectura fora de l’escola.

De l’estudi mereixen ser destacats especialment aquests aspectes:

a) En 2009, aproximadament uneixo de cada cinc alumnes de 15 anys de la Unió Europea tenia dificultats lectores. Solament a Bèlgica (Comunitat Flamenca), Dinamarca, Estònia, Polònia, Finlàndia i Noruega l’índex d’alumnat amb baix rendiment és del 15% o menor.

Per aquesta raó, els països de la UE van acordar reduir el percentatge d’alumnes amb baixa competència lectora a menys del 15% en 2020.

b) Les directrius que estableixen els currículums dels estats són, en general, apropiades: diversificar els materials de lectura, ensenyar diverses classes d’estratègies, fomentar l’interès de l’alumnat per la lectura (per exemple, mitjançant l’aprenentatge cooperatiu basat en textos, que permet que els alumnes llegeixin i discuteixin sobre els mateixos textos), involucrar a l’alumnat en debats sobre experiències comunes de lectura i sobre les característiques específiques de la literatura etc.

L’atenció hauria de dirigir-se a la seva implantació per part del professorat.

c)  Encara que actualment la majoria dels països europeus compta amb polítiques específiques de foment de la lectura, aquestes poques vegades van dirigides als grups amb major risc de tenir dificultats lectores, com per exemple els varons o els nens immigrants o procedents de llars desfavorides.

d) En pocs països existeixen especialistes en lectura als centres educatius que puguin donar suport als professors i als alumnes en aquest àmbit. Les tasques d’aquests especialistes, on n’hi ha, són, per exemple: avaluar i fer el seguiment de les competències dels nens i nenes i del seu progrés en lectura, escriptura, ortografia i expressió oral; avaluar les dificultats lectores de l’alumnat en edats primerenques i dissenyar i portar a terme una intervenció intensiva adaptada a cada alumne que els permeti posar-se a nivell de la resta del grup; oferir suport al professorat de l’aula en diferents tasques: diagnosticar les capacitats lectores de l’alumnat; proporcionar suport docent en forma de tasques individualitzades i ús del temps; oferir orientació i assessorament; i dissenyar organitzacions flexibles.

e) Un aspecte clau per a l’ensenyament de la lectura és que el professorat sigui capaç d’adoptar un paper reflexiu enfront de les dificultats en lectura i la seva pràctica docent. Per això necessita rebre una formació inicial i una formació contínua adequades, que els proporcioni unes bases sòlides per a ocupar el seu paper amb un enfocament reflexiu i d’investigació-acció. Però els models de formació contínua més fructífers a llarg termini, com la realització d’investigacions o la creació de xarxes, són menys habituals que els cursos o tallers curts aïllats.

Adaptació del text original del blog.leer.es

| Descarregueu el llibre |

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>