La granulometria és la distribució de partícules d’acord a la seva mida.
Aquest paràmetre condiciona la porositat d’aire i la retenció d’aigua.
Què pretén l’experiment?
En aquest experiment es vol demostrar com la mida de les partícules d’un sòl mineral o d’un substrat orgànic determina el drenatge i la retenció d’aigua.
Què hem fet?
Es fan servir sedassos de diferent mida de llum per tal de granular el substrat.
En una proveta hi posem bales d’una mida i en una altra proveta hi fiquem bales d’una mida més gran. En totes dues provetes hi ha el mateix volum de bales. Hi posem aigua acolorida per determinar el volum d’espai porós. A on hi cap més aigua ? Comprovem-ho!
Hem utilitzat el mateix volum d’aigua acolorida. Per tant, quan la partícula és esfèrica es demostra que el volum d’espai porós és el mateix. Ara fem el mateix experiment però amb partícules irregulars com ara fesols sencers i fesols trinxats. El mateix volum a totes dues provetes. A on hi posarem més aigua acolorida? Fem-ho!
Es demostra, al contrari del que es podria pensar en un primer moment, que hi cap més aigua a la proveta que té els fesols trinxats. És a dir, que hi ha més espai porós.
Conclusions
S’ha vist que quant més grans són les partícules, hi ha més macroporositat, és a dir, més porus grans que determinen el drenatge. Quant més petites són les partícules hi ha més microporositat, és a dir, més porus petits que condicionen la retenció d’aigua. Quan les partícules són esfèriques la mida de la partícula, o granulometria, no decideix sobre la porositat d’aire ni sobre la retenció d’aigua.
