Zona de confort, regulació emocional, trauma, empoderament, gestió de l’estrès, autocura, límits personals, autoregulació, validació emocional, resiliència, patró de conducta, espai segur… En els darrers anys, el llenguatge de la psicoteràpia ha anat impregnant el discurs educatiu fins al punt que conceptes propis de la consulta psicològica—com “regulació emocional”, “espai segur” o “empoderament”—han passat a […]
La teràpia assalta l’escola Llegeix més »
La indústria de la felicitat: com ens venen la felicitat i per què ens genera malestar. Enregistraments de les dues conferències del curs ‘Happycràcia. Una crítica a la indústria de la felicitat‘ amb Edgar Cabanas, organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona. Estem obsessionats amb la felicitat. La producció i el consum de llibres d’autoajuda, serveis
“La Programació Neurolingüística (PNL) és una pseudociència que, tot i haver estat àmpliament refutada, segueix atraient professionals de l’educació, la salut i del sector empresarial. Diverses universitats i associacions científiques han denunciat el fet que s’imparteixin cursos de provat contingut pseudocientífic, contribuint així a la difusió de coneixements falsos i a l’engany de les
La PNL no compta amb evidència cièntífica Llegeix més »
En els darrers anys, la positivitat tòxica ha emergit com un tema crític en el camp de la salut mental i el benestar personal. Sovint percebuda com una “filosofia” que promou un constant estat d’optimisme i felicitat, la positivitat tòxica pot tenir efectes perjudicials en la salut mental d’una persona. “La pregunta que deberíamos hacernos,
La positivitat tòxica i la indústria de la felicitat Llegeix més »
Ús i abús de les dinàmiques de grup en la formació del professorat En moltes de les activitats de formació del professorat és freqüent trobar que les persones formadores sotmeten els docents a la realització de dinàmiques de grup, en molts casos infantilitzadores. Aquestes dinàmiques no són necessàries, ni pertinents, en la major part dels
Dinàmiques de grup Llegeix més »
“La resiliència ha esdevingut un dels tòpics més recurrents en seminaris de coaching, cursos de desenvolupament professional i jornades d’emprenedoria, productivitat i innovació. Diverses veus crítiques correlacionen la promoció del concepte de resiliència amb la imposició del conformisme i la resignació davant les injustícies, els abusos, l’explotació, etc. En el context socioeconòmic actual, en lloc
Resiliència…o resistència? Llegeix més »
Assistim a una nova onada de conferències i formacions sobre «desenvolupament interior», «autoconeixement», «coaching», «vida plena», etc. Aquestes denominacions, utilitzades pels organitzadors i conferenciants, n’amaguen d’altres que, tot i ser més exactes i aclaridores, han perdut prestigi o no n’han tingut mai: New Age, autoajuda, religió o pseudociència. Pertoca a una administració pública i laica
Espiritualitat i educació “New Age” Llegeix més »
→En quin grau afecten les pseudociències el professorat? Jordi Solbes, Rafael Palomar Fons i María Consuelo Domínguez Sales Treball publicat a la revista Mètode Les pseudociències estan presents i són acceptades amb naturalitat per amplis sectors de la població. Malgrat la seua potencial perillositat, no són tingudes en compte per l’ensenyament de les ciències i,
En quin grau afecten les pseudociències el professorat? Llegeix més »
Troba tota la informació de cada pseudociència mitjançant l’abecedari, el cercador o per les seves categories En la complexa societat actual la ciència conviu amb el seu contrari, l’anomenada pseudociència, entesa com a fals coneixement. La dificultat per a definir el terme rau en l’heterogeneïtat de les seves pràctiques. El concepte abasta activitats diferents, des de les medicines
Infopseudociència Llegeix més »
→“Què prefereixes, ser intel·ligent o ser feliç?” Entrevista al psicòleg Edgar Cabanas Per al psicòleg Edgar Cabanas, el problema de les intervencions educatives centrades en la felicitat “és que no són serioses, no està provat que funcionin. L’educació està saturada de gurus i ocurrències que fan més mal que bé”. Marta Asenjo. Sé que ets
Educar per a la felicitat? Llegeix més »
L’interès generat per l’ “educació positiva” ha crescut de forma exponencial en les últimes dues dècades. Presentat com un nou moviment científic cridat a substituir enfocaments tradicionals o com a remei en matèria d’intervenció educativa, l’argument principal del moviment és que la felicitat i l’ensenyament d’habilitats positives són factors fonamentals per prevenir problemes de salut
El parany de l’educació positiva Llegeix més »
