Aquest curs s’ha posat en marxa la figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 coordinadors, un per a cada centre educatiu. La persona designada té com a objectiu vetllar per la convivència, la coeducació i el benestar emocional de tot l’alumnat i ser la persona referent en aquestes matèries per a l’alumnat i el professorat del centre.
Entre les seves principals funcions, destaquen:
|
Durant els mesos de setembre i octubre s’han dut a terme unes jornades formatives sobre el benestar de l’alumnat i les situacions de violència a tots els serveis territorials d’Educació de Catalunya amb l’objectiu de formar i oferir eines a les direccions dels centres educatius. Les sessions s’han adreçat a les direccions dels centres educatius de primària i secundària i al coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat.
A través d’aquestes jornades, s’han exposat als assistents les novetats principals que s’han posat en marxa aquest curs pel que fa a l’àmbit del benestar i la prevenció de la violència. En les diferents sessions també s’ha detallat la implementació de la nova figura del referent en coeducació, convivència i benestar de l’alumnat, i la unificació dels diferents protocols sobre assetjament existents en un únic protocol. Alhora, s’hi han plantejat casos pràctics d’acompanyament a l’alumnat per tal que els docents puguin saber quines passes han de seguir en diferents supòsits.
Llegiu la notícia sencera:
→ El Govern crea el complement retributiu per al càrrec de coordinació de Coeducació, Convivència i Benestar de l’alumnat
| BIBLIOGRAFIA RELACIONADA: |
→ Problemes de les intervencions en salut mental als centres educatius
El tractament de la salut mental de l’alumnat als centres educatius és una qüestió molt seriosa i molt rellevant. Un estudi molt recent, fet per psicòlegs de la Universitat de Navarra i de la Universitat Internacional de La Rioja, alerta sobre manca de validesa científica de molts dels programes de salut mental que s’hi estan portant a terme als centres educatius.
Una altra qüestió cabdal sobre el tractament de la salut mental de l’alumnat als centres educatius és, si aquesta tasca, amb la responsabilitat que comporta, ha de recaure en mestres, professors, orientadors, etc. que no són psicòlegs, o si requereix un abordatge especialitzat amb la incorporació de psicòlegs clínics als centres educatius. (Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
→Balanç del funcionament de la figura del COCOBE
La figura de coordinador de benestar i protecció, càrrec nascut amb la Llei Integral de Protecció a la Infància i Adolescència davant de la Violència (LOPIVI), s’ha instaurat a les escoles amb desiguals i insuficients resultats, ha criticat Educo. A Catalunya, aquesta figura s’ha anomenat Coordinador de Coeducació, Convivència i Benestar (Cocobe)”. (Llegiu la notícia: Denuncien les “llacunes” de la figura de coordinador de coeducació, convivència i benestar).
L’informe analitza l’estat del desplegament de la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar, critica que no compleix les funcions per a les quals va ser creada i dona una sèrie de recomanacions de cara al futur per tal que no es converteixi en un mer tràmit. (Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
→Apunts per a una reconstrucció de la identitat del professorat de Secundària
Quina és la funció principal del professorat de secundària? Per a què se l’ha preparat i què se li exigeix? Què se n’espera d’ell o d’ella? Quina és la tasca principal que ha de fer? Ha d’educar? Ha de gestionar conflictes? Ha d’entretenir? Ha d’instruir? Ha d’ensenyar biologia o ha d’informar per a la salut i la higiene sexual? Ha d’explicar la utilització dels condons per prevenir la sida o ha d’ensenyar a llegir?
La “transformació”, imposada pels canvis de legislació, que el sistema educatiu ha sofert en els darrers anys, no ha tingut en compte qüestions transcendentals per tal d’aconseguir que aquesta transformació tingués èxit (fonamentalment l’opinió del propi professorat respecte de la seva tasca docent). Les decisions polítiques en matèria educativa han anat modificant el perfil professional del professorat. Les demandes que es fan al professorat han anat en augment i aquest excès de responsabilització amb que se l’ha carregat, juntament amb la manca de recursos per donar resposta a totes aquestes demandes, s’han traduït en malestar i esgotament. (Llegiu l’article sencer en aquest enllaç).
