El burnout és una síndrome amb diferents estadis. El primer d’ells, l’esgotament, tant físic com psicològic de la persona. Després ve el de despersonalització, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupació cap a l’alumnat i els seus problemes o circumstàncies. Finalment, la síndrome té impacte en l’eficàcia en el treball. (La ‘síndrome del docent cremat’ serà considerada malaltia laboral)
→ Apatia, ansietat i esgotament: radiografia del professorat a Espanya
Un de cada tres professors ha experimentat falta d’il·lusió, apatia o pèrdua d’interès. Gairebé el 40% ha tingut problemes psicològics importants, com ara ansietat o depressió. I el 37% reconeix estar esgotat físicament i mentalment. Són algunes de les xifres incloses a ‘El professorat a Espanya’, un estudi de la Fundació SM amb 600 entrevistes personals a docents d’infantil, primària i secundària de tot Espanya. (Llegiu l’article sencer)
Indicadors de risc i símptomes de l’esgotament professional entre el personal educatiu
El col·lectiu docent és un dels que acumula més baixes per depressió o ansietat i en els últims anys la tendència no ha afluixat. (Llegiu l’article sencer)
→ El síndrome de burnout en los docentes: ¿Estamos sacrificando a nuestros maestros?
En los últimos años, el síndrome de burnout en los docentes se ha convertido en un problema cada vez más común y preocupante. Este trastorno, también conocido como el síndrome del quemado, afecta a un gran número de profesionales de la educación que, debido a las exigencias laborales y el estrés constante, experimentan un agotamiento emocional, físico y mental que repercute negativamente en su desempeño y calidad de vida. (Llegiu l’article sencer)
→ La ‘síndrome del docent cremat’ serà considerada malaltia laboral
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha canviat la consideració d’aquesta síndrome des dels “problemes relacionats amb dificultats en el control de la vida” als relacionats amb un estrès crònic en el treball.
El burnout és una síndrome amb diferents estadis. El primer d’ells, l’esgotament, tant físic com psicològic de la persona. Després ve el de despersonalització, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupació cap a l’alumnat i els seus problemes o circumstàncies. Finalment, la síndrome té impacte en l’eficàcia en el treball. (Llegiu l’article sencer)
→ La síndrome de desgast professional “burnout” i la seva incidència socioeducativa
Els docents han de donar resposta a una societat cada vegada més exigent amb l’educació, caracteritzada per múltiples factors no només educatius, sinó també socials. Aquest ampli ventall de variables als quals s’enfronta el docent està provocant cert malestar per l’aparició de múltiples problemes psicosocials com la síndrome de desgast professional o “burnout”.
Aquesta investigació, feta a les Illes Balears, intenta determinar la prevalença d’aquesta problemàtica psicosocial en els centres públics de secundària , a partir de l’estudi de tres variables: el cansament emocional, la despersonalització i la realització personal. (Llegiu l’article sencer)
→ Tensió laboral i burnout, en docents
L’objectiu d’aquest estudi exploratori és avaluar els nivells de burnout i tensió laboral d’una mostra de professors de diferents nivells educatius –infantil, primària, secundària (batxillerat i cicles formatius i professionals) i superior–, per verificar si hi ha diferències significatives entre uns i altres. Els resultats mostren relacions significatives entre diverses variables, així com diferències significatives entre alguns d’aquests col·lectius de docents en les mesures de burnout total, cinisme i control. (Llegiu l’estudi sencer)
→ El professorat «cremat». La síndrome de «burnout»
(…) alguna cosa passa entre el docent carregat d’il·lusions i aquell que, amb el pas del temps, es mostra angoixat i, de vegades, estressat. Aquestes reflexions van motivar la investigació que presentem1, per tal de saber quin és «l’estat» de la qüestió i determinar el grau de salut laboral dels mestres i les mestres d’educació infantil i de primària. (Llegiu l’article sencer)
→ Com et trobes, profe? Quan la salut mental entra a l’aula
El que semblava allunyat de l’aula ha anat soscavant el sistema fins a dificultar cada cop més la nostra labor professional. En un article d’opinió al mes de novembre, Teresa Terrades parla de l’actual desànim docent, analitza algunes de les causes i ja fa esment que això pot ser l’avantsala de problemes de salut mental del col·lectiu, i no li manca raó.
No cal analitzar tota la problemàtica del sistema educatiu per saber que l’escola actualment està estressada.
Potser és moment que els docents reclamem ajuda als nostres dirigents per fer la nostra feina sense posar en risc la nostra salut. Seria necessària una diagnosi, en aplicació de la llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, i efectuar la identificació i avaluació dels riscos psicosocials del col·lectiu docent per poder planificar les actuacions per prevenir-los, amb l’objectiu de la millora de les condicions de treball. (Llegiu l’article sencer)
DRETS LABORALS SALUT:
(Cliqueu les imatges per accedir al recurs)
Llegiu també:
→La síndrome de desgast professional “burnout” i la seva incidència socioeducativa
