Qui decideix, en fa el seguiment i avalua les intervencions en salut mental que es fan amb l’alumnat als centres educatius? Qui les porta a terme?
El tractament de la salut mental de l’alumnat als centres educatius és una qüestió molt seriosa i molt rellevant. Un estudi molt recent, fet per psicòlegs de la Universitat de Navarra i de la Universitat Internacional de La Rioja, alerta sobre manca de validesa científica de molts dels programes de salut mental que s’hi estan portant a terme als centres educatius.
Una altra qüestió cabdal sobre el tractament de la salut mental de l’alumnat als centres educatius és, si aquesta tasca, amb la responsabilitat que comporta, ha de recaure en mestres, professors, orientadors, etc. que no són psicòlegs, o si requereix un abordatge especialitzat amb la incorporació de psicòlegs clínics als centres educatius.
|
Manca de validesa científica als programes de salut mental en centres escolars |
Psicòlegs de la Universitat de Navarra i de la Universitat Internacional de La Rioja han analitzat les iniciatives de promoció de la salut mental als centres educatius de l’estat espanyol i alerten sobre manca de validesa científica dels programes de salut mental que s’hi estan portant a terme.
Segons UNICEF, Espanya és el país amb més prevalença de trastorns de la Unió Europea.
El Instituto Cultura y Sociedad (ICS) de la Universidad de Navarra en colaboración con el Instituto de Transferencia e Investigación de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR-ITEI) han realizado una investigación para conocer cómo se está abordando la promoción, prevención e intervención en los trastornos de salud mental en el contexto escolar en España, Reino Unido y Estados Unidos.
La investigación ha identificado que, aunque existen muchas iniciativas en el contexto español, la gran mayoría carecen de un respaldo científico, al contrario de lo que sucede en EE.UU. y Reino Unido. Para Martiño Rodríguez, investigador del ICS y responsable del proyecto, constituye una tendencia preocupante ya que indica que “se invierte mucha energía y recursos en desarrollar programas que finalmente no tienen el recorrido y la consolidación deseables”.
(Llegiu la notícia sencera en aquest enllaç)
|
Els mestres, professors i molts orientadors dels centres educatius no són psicòlegs |
Són necessaris els psicòlegs clínics als centres educatius?
L’augment de problemes emocionals entre l’alumnat fa que les veus expertes recomanen aquesta mesura
“Els orientadors escolars realment no són psicòlegs“, indica el professor de psicologia de la Universitat del País Basc Iban Onandia, “sinó que molts provenen de la carrera de magisteri i no tenen una formació específica que és fonamental”. Al parer seu, és “totalment imprescindible” que hi haja psicòlegs clínics als centres educatius.
(Llegiu la notícia sencera en aquest enllaç)
→«La figura del psicòleg clínic hauria de ser prioritària als centres educatius»
La psicòloga especialista en dol i pèrdues del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Begoña Elizalde, posa sobre la taula la necessitat de reforçar l’atenció de la salut mental a les escoles, a partir del suport dels professionals de la psicologia clínica. L’experta assenyala que l’escola és el principal àmbit d’interaccions durant l’adolescència, de forma que “és prioritari saber detectar els casos de patiment i poder donar una resposta ràpida”.
(Llegiu la notícia sencera en aquest enllaç)
Bibliografia relacionada:
→Apunts per a una reconstrucció de la identitat del professorat de Secundària
Quina és la funció principal del professorat de secundària? Per a què se l’ha preparat i què se li exigeix? Què se n’espera d’ell o d’ella? Quina és la tasca principal que ha de fer? Ha d’educar? Ha de gestionar conflictes? Ha d’entretenir? Ha d’instruir? Ha d’ensenyar biologia o ha d’informar per a la salut i la higiene sexual? Ha d’explicar la utilització dels condons per prevenir la sida o ha d’ensenyar a llegir?
→La síndrome de desgast professional “burnout” i la seva incidència socioeducativa
Els docents han de donar resposta a una societat cada vegada més exigent amb l’educació, caracteritzada per múltiples factors no només educatius, sinó també socials. Aquest ampli ventall de variables als quals s’enfronta el docent està provocant cert malestar per l’aparició de múltiples problemes psicosocials com la síndrome de desgast professional o “burnout”.
Aquesta investigació, feta a les Illes Balears, intenta determinar la prevalença d’aquesta problemàtica psicosocial en els centres públics de secundària , a partir de l’estudi de tres variables: el cansament emocional, la despersonalització i la realització personal.
→Salut mental i riscos psicosocials dels docents
El burnout és una síndrome amb diferents estadis. El primer d’ells, l’esgotament, tant físic com psicològic de la persona. Després ve el de despersonalització, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupació cap a l’alumnat i els seus problemes o circumstàncies. Finalment, la síndrome té impacte en l’eficàcia en el treball. (La ‘síndrome del docent cremat’ serà considerada malaltia laboral)
→“Connecta amb la teva salut mental” contra l’intrusisme professional
L’objectiu és conscienciar la ciutadania sobre la importància de consultar amb professionals de la psicologia col·legiats en cas de necessitat d’atenció psicològica
I és que la pràctica de l’intrusisme laboral afecta negativament la salut de la ciutadania en general i perjudica seriosament la imatge i la feina dels i les professionals de la salut. De fet, el COPC avisa que la ciutadania és la principal afectada d’aquesta pràctica per part de persones que no poden acreditar coneixements acadèmics regulats que habilitin els seus mètodes, la qual cosa pot derivar en riscos físics i mentals, lesions o malalties derivades de males praxis que posin en risc la salut dels pacients.
