Ermessenda de Carcassona
27/05/25
LA DONA MÉS PODEROSA DEL SEGLE XI
El 9 de març de 1058 va morir a Sant Quirze de Besora la poderosa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, d’Osona i de Girona, que va exercir el poder als comtats catalans durant més de 65 anys, primer al costat del seu espòs Ramon Borrell (mort a la guerra contra els sarraïns), després al costat del seu fill Berenguer Ramon I (que moriria abans que ella) i finalment al costat del seu nét Ramon Berenguer I. Tant amb el fill com amb el nét va tenir fortes disputes, que sempre va acabar guanyant ella. L’exemple més flagrant és el rebuig de Ramon Berenguer a la política matrimonial que li volia imposar la seva àvia, que va portar Ermessenda a obtenir de l’Església l’excomunió del seu nét.
Ermessenda fou enterrada en un sepulcre romànic a la catedral de Girona. El 1385, però, el seu descendent, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar fer-li un sepulcre nou gòtic en què s’allotjaria l’antic sepulcre romànic. Com a anècdota interessant, val a dir que el 1982 es va obrir el sepulcre romànic i es va descobrir l’interior pintat amb 17 franges daurades i vermelles. D’aquí va sorgir una de les teories que podria tractar-se d’un antecedent preheràldic del signe de 4 pals vermells sobre fons daurat que faria servir el seu descendent Ramon Berenguer IV i que esdevindria finalment el senyal reial de la Casa i Corona d’Aragó.
Per altra banda, una de les més fiables explicacions de l’escut de Catalunya prové del fet que el casal de Barcelona, ja des del comte Guifré, era declarat totalment papista essent el color groc/daurat, també llum de Déu, un dels colors representatius del Vaticà i el Papa. En un moment de la història, al Papa li sembla bé que els comtats catalans usin aquest color de fons en el seu escut, però els recomana usar el color vermell, color de la sang, com a tret identificador del sant màrtir patró de Catalunya, Sant Jordi. Així esdevé l’escut de fons groc/daurat com a tret identificador del seguiment del Vaticà i les 4 línies vermelles com a tret identificador del patró de Catalunya.
Una de les activitats més sol·licitades al nostre camp d’aprenentatge és precisament la visita al monestir de Ripoll, lloc on es troba entre moltes altres coses, el sarcòfag original de Ramon Berenguer IV, i les despulles del Comte Guifré, fundador de la nació catalana i, com diu la llegenda, creador de l’escut de Catalunya.
