Informacions diverses sobre el centre de terminologia TREMCAT
Coincidint amb l’inici de les activitats del 5è Dia de les Papallones, el TERMCAT publica una nova edició del diccionari en línia Noms de papallones, que conté 214 fitxes terminològiques de les espècies de papallones diürnes presents als territoris de parla catalana, amb el nom científic, denominacions en català, equivalents en castellà, francès i anglès, i, en gairebé la meitat dels casos, il·lustracions.
La novetat d’aquesta edició és la incorporació al diccionari de les 46 il·lustracions, elaborades per Martí Franch, procedents del segon pòster de la col·lecció Papallones de Catalunya, dedicat a les papallones més representatives de la muntanya mitjana. Aquestes il·lustracions s’afegeixen a les il·lustracions ja incloses a la primera edició del diccionari, de l’any 2015, procedents del primer pòster de la sèrie, dedicat a les papallones de la terra baixa mediterrània. Més endavant, amb la publicació del tercer i últim número de la col·lecció, està previst que s’acabin d’il·lustrar altres entrades del diccionari.
El diccionari en línia Noms de papallones, elaborat en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, va néixer d’un procés de consens i fixació dels noms propis catalans de les espècies de papallones diürnes presents als territoris catalans, amb l’objectiu d’ajudar a estendre l’interès i el coneixement de la lepidopterologia al gran públic.
Des d’avui, la Fundació Barcelona Zoo, del Zoo de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT ofereixen per a la consulta en línia el Diccionari dels ocells del món. Concretament, es presenta la primera part d’aquest extens material, que està dedicada als Ocells no passeriformes.
L’obra recull 4.613 noms catalans d’ocells, en correspondència amb 5.676 noms científics, que es presenten en 4.510 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells no passeriformes de tot el món, classificades en 35 ordres i 105 famílies. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou il·lustracions i, quan s’ha cregut convenient, notes amb més informació sobre els termes.
El diccionari conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, que han estat proposades seguint els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor.
La publicació es complementa amb una infografia interactiva on es representen cadascuna de les famílies dels diferents ordres d’ocells no passeriformes, il·lustrades amb una espècie representativa.
El producte que avui s’ha presentat és el primer pas d’un projecte encara més ambiciós i global, que ha de continuar amb la publicació dels noms de les espècies d’ocells passeriformes. Està previst que l’obra completa ofereixi més d’11.000 termes corresponents a les espècies d’ocells d’arreu del món.
El Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, s’ha actualitzat amb la revisió i compleció de les llengües de la Xina. En aquesta obra podeu trobar el nom de cada llengua en català, àrab, gal·lès, alemany, anglès, espanyol, basc, francès, gallec, guaraní, italià, japonès, neerlandès, occità, portuguès, rus, suahili, amazic i xinès, i en la llengua mateixa de què es tracti. Igualment aplega informació sobre la filiació lingüística, el lloc on es parla, la seva situació sociolingüística, vitalitat, alguns aspectes històrics, etc.
La nova edició que ara es presenta incorpora informació sobre les llengües de la República Popular de Xina, on es parlen una gran quantitat de llengües i dialectes. El que generalment s’anomena xinès és en realitat una família de llengües, mútuament inintel·ligibles, tal com passa quan parlem de llengües romàniques, per exemple: són les llengües sinítiques, una branca independent de la família sinotibetana. I cada llengua té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles.
La revisió de les llengües sinítiques s’ha dut a terme amb l’assessorament de les especialistes Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva, professores de la Universitat Autònoma de Barcelona i membres del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català i el Castellà (TXICC).
