Tast de Dades en el seu número de Març posa sobre la taula davant la pregunta a l’alumnat “Quines dificultats vas tenir al setembre en retornar al centre?”, uns resultats que són d’allò més rellevants : l’alumnat de centres de complexitat mitjana és el que ha tingut menys dificultats per adaptar-se al retorn al centre.
En general les respostes més freqüents eren “Dificultats per concentrar-se”, “Dificultats per llevar-se d’hora de nou” o “Dificultats per adquirir de nou els hàbits d’estudi”. I en els centres de màxima complexitat? En aquests centres s’ha donat més “Angoixa per tornar al centre ” i menys “Preferència per l’ensenyament virtual.
L’alumnat dels centres educatius de complexitat alta tendeix a tenir menys recursos materials, patir més angoixa o ansietat, llegir menys i fer menys activitats en família que no pas l’alumnat
matriculat en centres de complexitat baixa.
En conclusió, sembla ser que el desavantatge socioeconòmic i sociocultural és un dels factors explicatius i predictors del benestar de l’alumnat. En aquest sentit, les diferències en les dades indiquen que la composició escolar és diferent en cadascuna de les complexitats. Aquests resultats van en la línia de les poques recerques que s’hi han fet, com ara la de Bonal & González (2020) o la del Consorci de Barcelona (2020), sobre l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
A partir de la recerca duta a terme des del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu sobre els efectes del confinament, i un cop es disposi dels resultats dels qüestionaris de context i de l’avaluació de quart d’ESO, es creuaran totes les dades per tal d’analitzar l’impacte del tancament de les escoles en l’aprenentatge competencial de l’alumnat a Catalunya.
