Fa poc, en aquest mateix bloc ens fèiem ressò de l’adaptació al còmic d’una altra obra de Neil Gaiman El llibre del cementiri. Casualment la novel·la suposava la primera col·laboració entre Gaiman i Chris Riddell que en feu la portada.
Amb L’agulla i la noia adormida Gaiman dóna el tomb a les convencions del clàssic conte de prínceps i princeses, no només perquè altera els comportaments de certs personatges prototípics sinó també perquè impregna el relat d’un to tenebrós i inquietant.
També cal destacar una certa voluntat, per part de l’autor, de transgredir els cànons dels contes tradicionals en què s’inspira l’obra, Dos exemples: a) el petó suposadament salvador serà entre dues dones i b) la dolenta no és altra que la Bella Dorment que aspira a convertir-se en una dominadora del món.
Les il·lustracions en blanc i negres de Riddell, en la seva segona col·laboració amb Gaiman, són un bon contrapunt per a refermar el to tenebrós del conte que aquest ha escrit tot prenent com a base els contes infantils de La bella dorment i Blancaneus.
L’agulla i la noia adormida és una història plena de màgia negra i que redefineix los rols de gènere de las princeses.
