El 2016 és l’Any Ramon Llull. Ramon Llull és un dels màxims exponents de la cultura i del pensament a Europa. La seva contribució a la filosofia i la literatura han fet de Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món.
El lleó és elegit rei i na renard, una guineu molt astuta, vol prendre el poder maquinant tot un seguit d’intrigues. En aquesta faula Ramon Llull fa una crítica de la societat del final del segle XIII, on els protagonistes són els animals, que amb les seves lluites i les seves actituds representen i satiritzen el món dels humans. Una reflexió sobre el poder, la política i la societat que actual que mai.
L’editorial Santillana publica una adaptació de El llibre de les bèsties a càrrec de Laura Borràs i Castanyer i il·lustrada per Pilarín Bayés; una adaptació perfecta per treballar l’autor i la seva obra a les aules i per apropar aquesta figura de la literatura i la filosofia als infants.
Josep M. Aloy al seu blog Mascaró de proa es fa ressò de la publicació d’aquesta adaptació i de tres més. Al final de la seva entrada escriu:
El “Llibre de les bèsties” (1296) és el setè dels llibres que integren el “Llibre de meravelles”. Més que un bestiari, però, el llibre vol ser una mena de manual de comportament per a prínceps. En el més pur estil de les faules d’Isop i amb una intenció clarament didàctica, Llull es proposa mostrar com haurien de comportar-se els bons governants mitjançant una narració plena d’exemples de bona i mala conducta moral.
L’obra comença en el moment que la cort animal escull com a rei el Lleó però de seguida el Bou mostra el seu desacord… i arrenca, en aquest mateix moment, una llarga discussió on prendrà un protagonisme excepcional l’astuta guineu, Na Renard, que aconseguirà manipular tots els animals de la cort per aconseguir tots els seus objectius, especialment els que fan referència al control del poder… Segons diu Laura Borràs en el pròleg de la seva versió, la manera com Na Renard va eliminant, amb astúcia, tots i cadascun dels seus rivals i la seva capacitat seductora i manipuladora, ens ubiquen de ple en un ambient de dialèctica permanent entre el bé i el mal. La manca d’escrúpols, la violència, la inducció a l’assassinat, a la mentida, a la traïció són presents de cap a cap d’aquesta història en què ni tan sols l’home surt ben parat.
