V Congrés de Literatura infantil i Juvenil Catalana

A Barcelona el dies 19 i 20 d’octubre de 2013 al Born Centre Cultural s’ha celebrat el V Congrés de Literatura infantil i Juvenil Catalana que organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha versat sobre el tema Història i ficció històrica per a infants i joves.

Escriptors, il·lustradors, editors, llibreters, bibliotecaris, docents durant els dos dies han parlat i reflexionat sobre el passat, el present i el futur dels gèneres narratius derivats de l’ús de la història com a referent documental.

El congrés ha començat amb el nomenament d’Oriol Vergés com a president d’honor i amb una conferència del mateix Oriol en què ha repassat, a través de la seva pròpia experiència, l’evolució de la narrativa històrica a Catalunya com a conseqüència del marc polític en què es desenvolupa (especialment a partir dels anys 1960), i del paper que va tenir la Maria Novell amb els contes de Viatge per la Història de Catalunya i l’Andreu Dòria des de l’editorial La Galera. Ha parlat, també, de les diverses tècniques pel que fa a la recreació de fets o personatges històrics en un context de ficció; ha remarcat la importància de ser honest amb la nostra història i ha destacat, per damunt de tot el pes que la seva professió (professor d’institut) ha tingut en la seva carrera com a escriptor. I, finalment, i a través d’una pregunta de la Teresa Duran ens ha descobert quins van ser els títols que el van portar a decantar-se per aquest gènere.

L’altra conferència del Congrés, i al meu entendre l’acte que ha aportat valor afegit al mateix, ha estat precisament la de la Teresa Duran que amb el títol Història sense orígens ha explicat que el nostre imaginari col·lectiu com a país resulta un punt feble, i que tot i tenir grans personatges històrics, són desconeguts per la immensa majoria. La genial conferència al meu entendre ha sacsejat més d’una consciència, ja que el que va dir en alguns moments anava directament adreçat als convencionalismes que regeixen la “novel·la històrica” adreçada als infants i joves. Esperem a la publicació de la conferència, perquè totes i cadascuna de les paraules tenien un significat contundent i fer-ne una sinopsi seria donar una visió esbiaixada de la mateixa.

A banda de les conferències hi hagué quatre taules rodones proposades algunes més interessants que d’altres.

La primera, Entre la ficció i la veritat històrica. Fidelitats i infidelitats ha estat protagonitzada per Núria Pradas, Maria Carme Roca, Joan de Déu Prats, Oriol Garcia Quera i coordinada per Àngel Burgas. Han parlat de les diferents tècniques d’acostament als fets o personatges històrics; de la importància de la petita història en la recreació d’uns fets; de la fidelitat o infidelitat en la recreació dels personatges o fets històrics; de la importància de la documentació emprada i de quines són o haurien de ser per a ells les diverses fonts d’informació per escriure novel·la històrica.

La segona, Efemérides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica ha estat protagonitzada per Mercè Canela, Cèlia Millan, Dolors Cabrera i Josep Jussà i moderada per Gemma Pasqual. Han debatut i reflexionat sobre el tractament de la literatura com a simple bé de consum, la manera d’usar la ficció com a eina per entendre el món, quin hauria de ser el paper dels mediadors i, sobretot, al voltant de l’ús que es fa de la literatura històrica a les escoles, especialment de la submissió de la literatura infantil i juvenil a les necessitats escolars o els avantatges i inconvenients de la commemoració d’efemèrides històriques.

La tercera, La recreació o creació de personatges en contextos històrics, l’han protagonitzada Dolors Garcia i Cornellà, Ignasi Blanch, Enric Larreula i Jordi Vila Delclòs i ha estat moderada per Anna Pérez. Aquesta taula, també protagonitzada per escriptors i il·lustradors, ha sigut una ampliació de la primera i s’ha incidit de ple en la reivindicació del paper, tant dels escriptors com els il·lustradors, de creadors per sobre del d’historiadors. Ambdós investiguen i es documenten sobre l’època en què treballen, però reclamen la llibertat del creador i la necessitat de poder tenir la seva pròpia mirada sobre les coses. Tot amanit amb exemples personals en la creació i sobretot de col·laboració entre l’escriptor i l’il·lustrador. Un clar exemple d’això el teníem a la taula amb l’Enric Larreula i Jordi Vila Delclòs que han col·laborat durant 23 anys en la sèrie Ala de corb, que per cert ja arriba a la seva fi. Enric Larreula ens confessà el final de la sèrie, un final (no el desvetllarem) que té com a escenari els carrers de la Barcelona de 1714 i que formen part del jaciment del Born.

I a la darrera, La narració històrica a l’ensneyament. Lectura i currículum hi han participat Miquel Rayó, Jordi Cortés, Silvestre Vilaplana i Lorena Jiménez, sota la moderació de Xavier Blanch. Les seves intervencions han tingut com a eix discursiu el trinomi ensenyament-història-novel·la. S’ha tractat, especialment, el tema de la imparcialitat en la narrativa històrica, que val a dir tots han coincidit en afirmar que la imparcialitat és impossible. També s’ha fet una breu referència a l’ús didàctic que pot tenir la narrativa històrica dins l’ensenyament, especialment per part d’alguns ponents que tenien la doble condició: escriptor i docent.

En el marc del V Congrés s’homenatjà a Joana Raspall i a Aurora Díaz-Plaja i es lliurà el XII Premi Aurora Díaz-Plaja que ha estat lliurat a Josep M. Aloy pel seu blog, Mascaró de Proa.

1 comentari

  1. Retroenllaç: #VCongrésLIJ | reporteducació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>