El Parc a l’aula intenta posar en relleu les produccions i objectes que les escoles de la xarxa van elaborant i localitzant en la seva descoberta del parc natural de Cap de Creus.
Aquesta secció s’inspira en el concepte dels museus a l’aula. Però… en aquest cas, ens resulta interessant destacar un paral·lelisme, digne de ser conegut, originat al segle XVI amb el nom de Cambra de les meravelles. Aquestes “habitacions”, també anomenats gabinets de curiositats, eren mobles, armaris, que tots els aristòcrates, nobles i burgesos europeus dels segles XVI, XVII i XVIII volien tenir en les seves residències com a símbol d’estatus social. En elles col·leccionaven i exposaven objectes exòtics arribats de tots els racons del món conegut, com: fòssils, petxines, plantes, insectes, roques… Aquestes vitrines van esdevenir autèntiques enciclopèdies en tres dimensions pels objectes que contenien. Antecessors directes dels museus moderns, en particular dels museus d’història natural.
Una de les seves funcions era “fer descobrir el món” per comprendre’l millor. L’anàlisi i publicació de tot el que es trobava en forma d’inventaris, catàlegs, generalment il·lustrats, va permetre difondre els continguts als científics europeus, sent de gran importància en el desenvolupament de la ciència moderna, de la que després naixerien disciplines com la biologia o geologia.
En aquesta particular història del món, explicada a partir dels objectes, us proposem endinsar-vos amb el vostre alumnat en les aventures de l’home que va batejar animals i plantes. Donant resposta a posteriors recerques i esdevenint font de noves preguntes.
Estem parlant del suec Carl Linné, científic i naturalista que va viure entre els anys 1707 i 1778. Les vitrines del seu despatx, que ara es poden visitar al museu que porta el seu nom, contenen alguns dels milers d’espècies vegetals i animals que aquest científic va estudiar, establint un sistema universal de classificació dels éssers vius, utilitzant les categories de gènere i espècie com a base de tota classificació. La seva obra va ser immensa i al segle XVIII va ser considerat un dels més grans savis del món.
Algunes preguntes clau que ens hauríem de fer… Com un home que no va inventar res i que “només” va classificar els éssers vius és considerat com un dels grans savis del món? Per a què servia tot el que ell va estudiar?
La veritat és que no és exagerat dir que el món i la ciència no hagués estat igual sense ell. Quan estudiem ciències naturals, sigui zoologia o botànica, i busquem el nom i les característiques de qualsevol espècie, ens remetem inevitablement a la seva classificació. Tots els avenços en ciències depenen que tinguem ordenats els éssers vius i això és el que ell va fer.
Linné va viure en un segle, el XVIII, que va ser anomenat el “Segle de les Llums” o el “Segle de la Il·lustració”, perquè es considera que en aquell temps, a Europa, va sorgir un corrent de pensament basat en l’ús de la raó com a instrument per conèixer i aprendre, per il·luminar, donar llum, mentre que el mètode científic, que en el fons consisteix a observar, analitzar, classificar i deduir va ser la base de la majoria d’estudis. El racionalisme és el que va permetre al món avançar, combatent malalties, modificant formes de vida i lleis absurdes i fent la vida humana més còmoda i plaent. Linné va ser un pioner en aquesta Europa Il·lustrada.
Per comprendre què va significar el racionalisme il·lustrat per a la ciència al segle XVIII agafarem un exemple dels seus treballs. Linné, en un llibre titulat Systema naurae, se li va acudir, analitzant els éssers vius, estudiar l’home com qualsevol altre animal. Durant una estada a Hartecamp, va tenir l’oportunitat d’examinar algunes mones i va descobrir moltes semblances entre elles i l’home. Es va adonar que homes i micos tenen fonamentalment la mateixa anatomia, només va trobar una diferència: la parla.
Per tant, va pensar raonablement que l’home i els micos eren al mateix grup, que va anomenar Antropoides, terme que significa «de forma humana». Va descriure els humans tal com descrivia qualsevol altra planta o animal. Linné va ser, per tant, el primer a col·locar els humans en un sistema de classificació biològica. Ubicava els humans sota Homo sapiens, entre els primats.
Aquesta classificació va escandalitzar a moltíssima gent del seu temps, ja que Linné considerava l’ésser humà simplement com un animal més. Era com si s’hagués degradat el “rei de la Creació”. La Bíblia deia que els éssers humans havien estat creats directament per Déu, al marge dels altres éssers vius. No obstant això, Linné creia, basant-se en la raó científica, que els humans biològicament pertanyem al regne animal. I així és des de llavors. Quins altres grans savis, científics i aventurers van viure en aquest període tan interessant?
Quins són els objectes de la vostra petita gran història de descoberta del parc natural de Cap de Creus, us han cridat més l’atenció?
En curs: Lleixes d’aprenentatge
| QR | Repte |
