El Parc Natural de Cap de Creus, amb una superfície total de 13.843 hectàrees, és el primer parc marítimo-terrestre que es va declarar a Catalunya l’any 1998. La península de Cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica a l’extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d’un espai natural de primer ordre dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. Des del punt de vista biològic, són especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal, que són conseqüència directa de la seva situació biogeogràfica, la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis, i la presència de nombroses espècies escasses, algunes d’elles endèmiques. La multiplicitat de biòtops té la seva correspondència amb la fauna, on cal remarcar l’elevat potencial de recuperació que encara ofereix aquest espai.
Especialment reconeguts són els seus elevats valors paisatgístics, amb l’excepcional bellesa dels ambients litorals que contrasta amb els paratges interiors, on molt sovint l’acció secular humana ha incidit especialment en l’harmònica i peculiar configuració del paisatge actual. Cal destacar també el ric patrimoni arquitectònic, del qual el monestir de Sant Pere de Rodes representa el punt culminant, i l’interès dels jaciments arqueològics terrestres i marins i del paratges dalinians de Portlligat.
