“La feminització docent té conseqüències diverses sobre el procés educatiu i sobre la funció de l’educació en la societat. És probable que la feminització de la docència hagi portat a l’adopció de “pedagogies toves” (pedagogies actives i no directives).”
→Les raons de la feminització de l’Educació Infantil
Rosa Sensat
La defensa de la figura masculina com a educador en l’educació infantil representa un bon argument per defensar la igualtat de gènere en qualsevol àmbit de treball, i al mateix temps ha de representar una oportunitat per prestigiar no pas únicament l’ofici, sinó la infància mateixa.
Quan ets mestre-home i vas a l’escola d’estiu, t’adones que ets part d’una estadística minoritària. Aquesta darrera escola d’estiu de Rosa Sensat, per exemple, hi ha hagut un 86% de mestres dones. Això porta coses bones, com ara que no has de fer tanta cua per anar als lavabos a l’hora del descans, però no diu massa a favor dels homes-mestres que continuem essent una minoria a l’hora de formar-nos. Però el que volia afrontar amb aquest escrit són les raons de la feminització del col·lectiu de mestres que ens ocupem dels infants de 0 a 6 anys.
Socialment hi ha feines més masculinitzades i d’altres de més feminitzades, i sovint aquestes diferències tenen a veure amb el poder econòmic i amb el prestigi social, i en aquest cas també amb les expectatives socials sobre la funció de cada professió. A més és sabut que les condicions salarials avui encara presenten moltes diferències injustificades: els homes continuen cobrant més que les dones per fer les mateixes feines. Hem de tenir en compte, però, que l’àmbit educatiu és un àmbit laboral molt equitatiu, on els homes i les dones cobrem exactament el mateix i on l’accés a l’exercici de l’ofici no està condicionat en principi pel tema de gènere.
Malgrat això, el col·lectiu que educa els infants més petits és un àmbit molt feminitzat. Aquest desequilibri no és pas fruit de la casualitat.
→La feminización de la docencia: algo más que una anècdota
Mariano Fernández-Enguita
“A pesar de los avances sociales alcanzados a lo largo de las últimas décadas en materia de igualdad de género, todavía se advierten diferencias significativas en cuanto a la relación existente entre el género y la elección de estudios (Mosteiro, 1997). Esta realidad, un tanto desoladora, es el resultado de un proceso social e histórico, complejo y multidimensional de feminización asentado en la “construcción científica y social del cuerpo femenino (que) ha impuesto y justificado las relaciones de género y la división sexuada del trabajo” (Celma y Acuña, 2009: 121), a la par que ha feminizado colectivos profesionales como el educativo (Fernández-Enguita, 2006) o el sanitario (Bernalte, 2015;Celma y Acuña, 2009). …
nuestro sistema educativo, construido en base a este devenir histórico y social, se asienta sobre un modelo de Educación Infantil feminizado (Camps y Vidal, 2015;Márquez, González y Gutiérrez, 2018;Vendrell, Baqués, Montalà, Gallego y Geis, 2008) y configurado en torno a la proyección pública de un rol docente femenino (Fernández-Enguita, 2006) y feminizado -valga la redundancia-. En este sentido, debemos señalar que la feminización de una profesión se vincula con unos valores y una representación social, cultural y laboral particular vinculada al género femenino (López y Sabater, 2019) y a las “reinterpretaciones que se hacen sobre la imagen de la mujer y su relación con lo femenino… (lo) que conlleva una resignificación de la profesión” (Márquez et al., 2018: 57). …
… De acuerdo con Fernández (2006), esta situación evidencia una proyección pública de una función doméstica considerada tradicionalmente femenina, aspecto que de un modo implícito es expresado por las familias. En el caso particular de la Educación Infantil, además, encontramos un discurso social de carácter peyorativo y reduccionista acerca de las funciones desempeñadas por estos profesionales de la educación: mucha gente me decía: te van a llamar limpia-culos, limpia-mocos (entrevista, Rafa), antes de entrar en la carrera tenía una visión diferente del trabajo en educación infantil, quizás por lo que se ve desde fuera (entrevista, Juan), y que es consecuencia de una percepción y representación cultural, social y profesional -asistencialista y no educativa-de la Educación Infantil. …”
… la presencia mayoritaria de las mujeres en la educación no conlleva una distribución homogénea de estas profesionales a lo largo de todos los niveles y materias del sistema educativo. Más bien al contrario, las estadísticas han mostrado una tendencia clara que apunta que la presencia de las mujeres disminuye al aumentar el nivel educativo, así como en los estudios técnicos, científicos y en las enseñanzas deportivas (Fernández Enguita, 2006;Grañeras, 2009). Por otro lado, la presencia de las mujeres en los cargos de gestión, poder y responsabilidad de las organizaciones educativas tampoco se corresponde con su mayoritaria presencia en la docencia.
→Estudis sobre l’equitat de gènere en el context de l’Educació Infantil
Roser Vendrell, Mariona Dalmau, Àngels Geis, Reina Capdevila i Laura Ciller
Universitat Ramon Llull
El fet de constatar la feminització en gairebé la totalitat de serveis que atenen a la infància, i més concretament en el context de l’Educació Infantil, ens va plantejar prou interrogants per iniciar una línia de recerca que pogués oferir respostes i ajudés a plantejar possibles vies d’intervenció en el camp de la formació i de la pràctica professional. El fet que són les dones, majoritàriament, les que assumeixen l’educació dels infants, dóna continuïtat a un estereotip que té les seves arrels en la distribució de responsabilitats socials vinculades al gènere (Àngel, 2006; Leal, 2003; Moreno,1992).
(…), Mancus (1992) afirma que els nens i les nenes que han estat atesos per mestres d’ambdós gèneres tenen més facilitat per a incorporar la complementarietat dels rols de cuidador i d’autoritat, relacionats històricament amb el rol de la dona i l’home respectivament. Així, els beneficis que ocasiona la presència d’homes en l’Educació Infantil són obvis.
→Bretxa de gènere a la docència
Bibliografia en línia:
→ Conseqüències de la feminització en educació
“La feminització docent té conseqüències diverses sobre el procés educatiu i sobre la funció de l’educació en la societat. És probable que la feminització de la docència hagi portat a l’adopció de “pedagogies toves” (pedagogies actives i no directives)”. (+ informació).
→La professió docent i els rols de gènere
La feminització de la docència s’ha mantingut estable durant les darreres dècades. Quines causes han afavorit i promogut aquest fenomen? És l’escola un espai cultural que reforça els rols de gènere de les societats patriarcals que s’expliciten en professions feminitzades que estan tradicionalment associades a activitats pròpies de la maternitat, com ara educació, infermeria, psicologia, orientació, etc.? Quins són els models que tenen els alumnes dels diferents tipus de professions i de qui les desenvolupa? (+ informació).
→La professió docent vehiculadora del patriarcat
El rol matern a les societats patriarcals s’explicita en oficis materns. Aquests oficis materns són apresos des del naixement i porten moltes dones a realitzar-los, no només a l’esfera privada, sinó també a l’esfera pública, en professions que estan associades a activitats pròpies de la maternitat, com ara educació, infermeria, psicologia, orientació, etc. D’aquesta manera, a aquestes professions se’ls assigna activitats com educar, tenir cura dels altres (alimentació , roba, salut, diners, atenció als desvalguts, etc).
Des de la Sociologia i la Psicologia educativa, se sap que l’actitud dels docents i les docents envers les estudiants i els estudiants, dins de les escoles, són alguns dels mecanismes per transmetre i reforçar els papers i estereotips de genère a l’àmbit escolar. La figura de la mestra sembla satisfer l’esquema patriarcal.
L’escola es converteix en un espai cultural que reforça i valora les característiques de les persones depenent del sexe a què pertanyen.
Mentre no es doni una autoreflexió de la seva pròpia visió de món, les mestres continuaran sent reproductores, en la seva relació amb les nenes i els nens, dels estereotips socials. (+ informació).
