La feminització de la docència s’ha mantingut estable durant les darreres dècades. Quines causes han afavorit i promogut aquest fenomen? És l’escola un espai cultural que reforça els rols de gènere de les societats patriarcals que s’expliciten en professions feminitzades que estan tradicionalment associades a activitats pròpies de la maternitat, com ara educació, infermeria, psicologia, orientació, etc.? Quins són els models que tenen els alumnes dels diferents tipus de professions i de qui les desenvolupa?
Segregació entre els homes i les dones en estudis i professions
Als estudis d’infermeria les dones representen el 82% de l’estudiantat de grau a les universitats espanyoles. Sent aquest el cas més extrem, també hi ha casos com els estudis de psicologia, en què les noies estudiants representen el 76%; o els estudis relacionats amb la salut i serveis socials, amb un 72%. També a tall d’exemple, als estudis de medicina el 69% de les matriculades són dones. Un altre cas especialment rellevant són els estudis relacionats amb l’educació en què el 64% de l’estudiantat són dones, dada especialment agreujada en termes de segregació en Educació Infantil, on pugen fins al 92%. D‟altra banda, s‟observen casos d‟àmbits d‟estudi en què els homes representen una majoria molt àmplia. Aquest és el cas d’informàtica, amb un 86% d’estudiants nois matriculats, i és el cas de segregació més extrema. També n’hi ha d’altres, com les Enginyeries, en què representen el 74% dels matriculats; o els estudis de Matemàtiques i Estadística, en què suposen el 64%. (Dades del curs 2020-2021 extretes de l’estudi del Ministeri d’Universitats).
La campanya “Dale la vuelta” del Ministeri d’Universitats té per objectiu la sensibilització per a la reducció dels estereotips de gènere en els estudis universitaris.
Conseqüències de la feminització en educació
“La feminització docent té conseqüències diverses sobre el procés educatiu i sobre la funció de l’educació en la societat. Socialment hi ha feines més masculinitzades i d’altres de més feminitzades, i sovint aquestes diferències tenen a veure amb el poder econòmic i amb el prestigi social, i en aquest cas també amb les expectatives socials sobre la funció de cada professió. Tot i que l’àmbit educatiu és un àmbit laboral molt equitatiu, on els homes i les dones cobrem exactament el mateix i on l’accés a l’exercici de l’ofici no està condicionat en principi pel tema de gènere. Malgrat això, el col·lectiu que educa els infants més petits és un àmbit molt feminitzat. Aquest desequilibri no és pas fruit de la casualitat.
La professió docent vehiculadora del patriarcat
El rol matern a les societats patriarcals s’explicita en oficis materns. Aquests oficis materns són apresos des del naixement i porten moltes dones a realitzar-los, no només a l’esfera privada, sinó també a l’esfera pública, en professions que estan associades a activitats pròpies de la maternitat, com ara educació, infermeria, psicologia, orientació, etc. D’aquesta manera, a aquestes professions se’ls assigna activitats com educar, tenir cura dels altres (alimentació , roba, salut, diners, atenció als desvalguts, etc).
Des de la Sociologia i la Psicologia educativa, se sap que l’actitud dels docents i les docents envers les estudiants i els estudiants, dins de les escoles, són alguns dels mecanismes per transmetre i reforçar els papers i estereotips de genère a l’àmbit escolar. La figura de la mestra sembla satisfer l’esquema patriarcal.
L’escola es converteix en un espai cultural que reforça i valora les característiques de les persones depenent del sexe a què pertanyen.
Mentre no es doni una autoreflexió de la seva pròpia visió de món, les mestres continuaran sent reproductores, en la seva relació amb les nenes i els nens, dels estereotips socials.
La dimensión de género en la profesionalización docente. Una revisión bibliográfica
Maria Matarranz
Aquest treball té com a objectiu fer una revisió dels conceptes fonamentals sobre la professió docent atenent la dimensió de gènere, a fi d’identificar els aspectes que hi intervenen condicionant o exercint algun tipus d’influència. Per això s’ha realitzat una recerca documental a les bases de dades de Web of Science (WoS) i Scopus.
“Cabe también hacer un análisis serio sobre la feminización de la docencia que se ha mantenido estable en las últimas décadas. Este análisis, debe atender también las causas que han favorecido y promovido este fenómeno, pues de no ser así, la feminización docente se naturaliza y contribuye a la pervivencia de ciertas relaciones de poder y dominación que discriminan abiertamente a la mujer, siguiendo a Galazzi et al. (2019) conviene señalar que este proceso se apoyó en estereotipos sexistas que recrearon rasgos que hacen de la mujer un ser inferior con respecto a los varones. La mujer como sujeto social “fue codificada en términos de maternidad, emocionalidad y domesticidad”.Esto, debe ser puesto en diálogo y sometido a discusión con otro asunto que también ha sido abordado en este trabajo y que tiene un simbolismo determinante en la representación de los roles de género: el liderazgo educativo eminentemente masculinizado. Este se muestra representado, prácticamente, en la totalidad de la esfera educativa desde etapas escolares obligatorias hasta etapas de educación superior, ¿por qué, en una profesión mayoritariamente desempeñada por mujeres, los cargos directivos los siguen ejerciendo hombres? Basta con que echemos un vistazo a cifras de docentes mujeres y hombres, y lo comparemos con las cifras de cargos directivos hombres y mujeres en instituciones educativas. Este fenómeno en el reparto de roles en el liderazgo educativo es un claro indicador de desigualdad de género educativa (Díaz Gómez, et al., 2019) que, una vez más, es reflejo de una desigualdad social, estructural y sistémica. Para lograr avances hacia la igualdad en este sentido, es necesario desarrollar modelos de liderazgo transformacionales, inclusivos, democráticos, no solo en las escuelas, sino en el conjunto de la sociedad”.
