El Departament d’Educació i Formació Professional ha actualitzat les dades sobre el personal al servei de l’Administració educativa. (Podeu consultar-les en aquest enllaç).
Les dones representen el 73,8 % dels docents catalans, i el 74,6 % dels que tenen càrrecs de responsabilitat als centres.
- Els percentatges de feminització són més alts a les escoles que als instituts, i freguen la totalitat a l’educació infantil.
- Les especialitats lingüístiques, d’orientació i atenció a la diversitat concentren més dones, i educació física, matemàtiques, tecnologia i FP estan més masculinitzades. El percentatge de feminització del personal docent del Departament d’Educació i Formació Professional se situa, segons les últimes dades extretes del passat octubre, al 73,8 %. Es registra per tant un augment des del 73,2 % amb què es va tancar l’any 2023. A més, si només es compta el personal docent amb un càrrec de responsabilitat (direcció, secretaria, caps d’estudis o coordinació pedagògica, entre d’altres), el percentatge és encara més alt, del 74,6 %, pel que es pot concloure que no existeix un sostre de vidre en l’accés als càrrecs directius en el sector docent. Per cossos, el més feminitzat és el de mestres de primària (85,6 %), seguit del de professorat d’Escoles Oficials d’Idiomes (76,3 %). El cos de professors/es d’ensenyament secundari, el segon més nombrós, presenta un 63,5 % de dones. En canvi, altres cossos estan masculinitzats: el de professorat especialistes en sectors singulars de la Formació Professional (33,2 % de dones) i professorat tècnic de Formació Professional, a extingir, (41,2 % de dones). Si ens fixem en les especialitats, la d’educació infantil és pràcticament femenina en la seva totalitat (97,7 %), i la d’educació primària ho és en un 83,2 %. Els 87,3 % de mestres d’anglès de primària són dones, com també ho són el 82,3 % dels docents d’anglès de secundària o el 89,5 % dels especialistes d’aula d’acollida o el 93,3 % de pedagogia terapèutica. Tanmateix, algunes especialitats menys feminitzades són educació física (42,4 %), matemàtiques (52 %) o tecnologia (43,9 %), aquestes dues darreres especialitats en un context de manca de dones STEM arreu.
Llegiu la notícia complerta en aquest enllaç.
La professió docent, una feina assistencial i de cures?
Les professions feminitzades es caracteritzen per una sèrie de trets relacionats amb la seva percepció social, les condicions laborals, la formació necessària i la distribució de gènere. Aquestes professions, en què les dones predominen clarament en termes de nombre de treballadores, sovint es vinculen a tasques de cura, educació, assistència i serveis.
Característica Descripció Associació amb tasques de cura Les professions feminitzades es vinculen a la cura, assistència i tasques relacionades amb el benestar d’altres persones. Baixa remuneració i pitjors condicions laborals Sous més baixos i condicions laborals desfavorables, incloent contractes temporals i hores irregulars. Educació i qualificació Formació específica però sovint considerada de menor prestigi i reconeixement comparada amb altres àrees laborals. Valors socials i culturals Les professions feminitzades es perceben com “naturals” per a les dones, associades a rols tradicionals de gènere. Estabilitat i durabilitat en el temps Malgrat les condicions laborals, la demanda de serveis en aquestes professions és constant i creixent. Com es pot revertir aquesta situació?
Posant de manifest que l’educació és una tasca fonamentalment vinculada al coneixement i no a les qüestions de cura associades tradicionalment al paper femení.
Com es pot canviar la percepció social de la professió docent?
Cal desmuntar la concepció del “docent com a cuidador”. Les docents poden ser agents actius per aconseguir un canvi de percepció sobre la seva tasca. Han de lluitar per separar les tasques de cura emocional del procés d’ensenyament i aprenentatge. Això implicaria un canvi cultural en què l’ensenyament es reconegués com una tasca que, a més de ser educativa, té un alt component de coneixement i especialització, i no simplement una tasca de “cura”.
Promoció de la presència masculina a l’educació infantil i primària: Una manera de trencar la feminització de la professió és afavorir la inclusió d’homes com a docents en les etapes d’educació infantil i primària. Això contribuiria a equilibrar la presència de gènere, fent visible que la docència no ha de ser una tasca vinculada al rol femení.
RECURSOS RELACIONATS:
Apunts per a una reconstrucció de la identitat del professorat de Secundària