DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES: EL PEDRAFORCA

Avui, 11 de desembre, es celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, una iniciativa de les Nacions Unides per ressaltar la importància que tenen les muntanyes per a la vida, com a espai de biodiversitat i un dels principals punts proveïdors d’aigua del món. A més, d’espai cultural de relació entre els éssers humans i la natura.

En aquest dia assenyalat volem fer una mirada a una de les “nostres” muntanyes més emblemàtiques. I diem “nostra” sense cap intenció de propietat. (Tot i que una mica sí que ens la sentim ben “nostra”). Us volem parlar d’una muntanya mítica i màgica, lligada a moltes històries i records personals i col·lectius de gent del Berguedà i de tota Catalunya. Una muntanya i un massís que, miris des d’on te’l miris, ens fascina per igual. Per això us parlarem de 4 cares d’una mateixa muntanya.

CARA EST: EL PAISATGE

La primera cosa que ens crida l’atenció d’aquest esplèndid tros de pedra, que al seu punt culminant arriba als 2.507 metres d’alçada, és sens dubte, la seva fisonomia. Els dos pollegons característics, aquí no parlem de cims  (fins i tot amb la toponímia és una muntanya especial), li donen caràcter i fan que qui se la mira no en pugui apartar els ulls. Sembla ben bé, com explica una de les moltes llegendes que s’han construit al seu voltant, que una espasa l’hagi partit en dos, deixant a banda i banda de l’enforcadura dos cims altius que es miren l’un a l’altre competint per veure qui toca primer el cel.

És la imatge del paisatge per excel·lència: un poble a la seva falda, boscos de pi roig que es va transformant en pi negre i avet a mesura que guanyem alçada, fins que les rigorositats climàtiques i geològiques deixen al descobert la pedra nua a la part més alta. S’entreveu com el pas del temps ha deixat que el bosc ocupés el què en altres temps eren prats de pastura i petites feixes de conreu, d’on els habitants de la zona treien bona part de les seves provisions per a la subsistència.

 

 

CARA NORD: L’AVENTURA 

 

La paret nord de la muntanya ens parla d’una època passada, quan va ser desig dels primers alpinistes catalans que veien en aquesta paret un desafiament majúscul. Però també ens parla de l’època actual, on cada vegada més i més persones busquen en les muntanyes un racó de llibertat i de contacte amb la natura.

Tot fitant la cara nord és quan prenem més consciència que parlem d’un massís, amb molts cims secundàris (Cabirols, el Gat, el Calderer…) que es succeeixen formant una carena escarpada i extensa.

De relleu abrupte i ombrívol, la seva majestuositat impressiona per la verticalitat de les parets de roca calcària. No fou fins al 1928, quan un quartet d’alpinistes encapçalat per Lluís Estassen aconseguí obrir un itinerari directe per la paret nord de la muntanya. Els intents anteriors i l’obertura d’aquesta mateixa via constitueixen els inicis de l’escalada i l’alpinisme a casa nostra, activitats que avui en dia continuen ben presents a la muntanya amb l’obertura i repeticions de múltiples itineraris que amb el pas dels anys s’hi han anat dibuixant.

 

 

CARA SUD: L’EMPREMTA DE L’HOME

 

El vessant sud de la muntanya també presenta una verticalitat imponent en les seves parets, però més amable i soleia que l’ambient de la cara nord. Tot i això aquí parlarem d’una empremta, encara visible a la muntanya, que hi hem deixat les persones fruit de l’activitat industrial de la zona. I és que ja des del s.XIX a les faldes del massís, a la part meridional s’hi van fer un seguit d’explotacions mineres a cel obert que abastien de carbó les diferents colònies i indústries de la comarca i del país. Fruit de l’impacte d’aquestes explotacions mineres, ja als anys 50 del segle passat es va començar a veure la importància de preservar espais singulars com el d’aquest massís. I finalment l’any 1980 va desembocar amb la inclusió de la zona dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Actualment tot el massís compta amb diferents graus de protecció, com la seva inclusió a la Xarxa natura 2000, la catalogació de PNIN i de zona d’especial protecció per a les aus. També cal dir que la zona compta amb el distintiu de “Cel nocturn de qualitat”.

 

 

 

CARA OEST: LA INSPIRACIÓ

 

Potser la visió des de la cara oest sigui la més amable i desconeguda de totes les que ofereix aquest massís. És la menys vista amb seguretat, ja que amaga un dels poblets més remots de la comarca: Gósol. Arribar fins aquí, continua essent una petita odissea, fins i tot per als temps que corren. La vall de Gósol és una vall perduda entre muntanyes, un antic camí important de comunicacions entre el Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell per on transitaven trementinaires i mercaders, tot fent una ruta que ha quedat desplaçada per les noves infraestructures de la comarca, que fan de Gósol i els seus paratges un petit tresor aïllat entre cims i boscos. I parlar de Gósol, és també parlar de Picasso i del seu pas per la vila que va influenciar decisivament el què més endavant es coneixeria amb el nom de cubisme. La visita del pintor malagueny, durant 4 mesos de 1906, va marcar profundament un canvi d’estil en la seva pintura. Les cases i personatges del poble van influenciar-lo en aquest nou estil que acabaria desenvolupant quan, després de marxar a cavall d’una mula nord enllà travessant pas dels gosolans, retornà a Paris. Però això ja és una altra història…

 

 

I, per acabar, com que som en terra de bruixes, fixeu-vos bé què hi veieu… Un nas imponent, una barbeta i un ullet us donen una màgica benvinguda!!!

…Potser sí que aquesta muntanya és cosa de bruixes…

Si voleu jugar una estona i posar a prova els vostres coneixements de les muntanyes del Berguedà aquí teniu un KAHOOT! especialment creat per a l’ocasió.

 

Les nostres companyes i companys de la Xarxa Pirineus Vius #XPV i altres CdAs també fan homenatge en aquest dia tant especial per als qui estimem les nostres muntanyes:

El massís del Bessiberri (Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí)

El massís del Cap de Creus (Camp d’Aprenentatge d’Empúries)

Serralada del Cadí (Entorn d’Aprenentatge de Tuixent)

El Canigó  (Entorn d’Aprenentatge del Canigó) 

Lo Montsent de Pallars (Eda Tremp)

Els Encantats (CdA Valls d’Àneu)

El Mont Caro (CdA Delta de l’Ebre)

 

DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES DE NACIONS UNIDES

 

#APRENEMAMBELSCAMPSIENTORNS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>