Avui, dia 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes. Aquest dia es commemora per iniciativa de les Nacions Unides i se celebra des del 2003.
Per commemorar aquest dia els Camps i Entorns d’Aprenentatge que estem en un entorn pirinenc o prepirinenc i que formem part de la Xarxa Catalana d’Educació Pirineus Vius publiquem avui a cadascuna de les respectives webs un article sobre la muntanya més emblemàtica del nostre territori, així com altres camps de fora de l’àmbit pirinenc però que també tenen muntanyes emblemàtiques a prop. El Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu està ubicat al Pallars Sobirà, comarca on es troba el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 mt), que es troba al final de la Vallferrera. Sense desmerèixer la popularitat i estima que tenen els catalans i catalanes a aquest bell cim, des del CdA escollim com a més emblemàtica del nostre territori un cim una mica més baix però també molt emblemàtic: els Encantats (2.749 mt). Considerem aquesta muntanya el nostre cim de referència perquè es troba a les valls d’Àneu, concretament a la vessant orientació oest de la vall de Monestero, municipi d’Espot. Cada cop que amb les nostres estades amb alumnes fem la sortida al Parc Nacional ens meravellem amb la presència imponent d’aquest doble cim, que s’aixeca majestuós arran de l’estany de Sant Maurici.
Dos cims en un
De fet, la nostra muntanya protagonista d’avui té una muntanya bessona que s’hi assembla estèticament: el cim del Pedraforca, que és la muntanya emblemàtica escollida pels nostres companys del Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà. Totes dues tenen en comú que en realitat són un doble cim, amb dues puntes o pollegons, separats per una enforcadura. En el cas dels Encantats, el Petit Encantat té 2.734 mt d’altitud (es troba a l’est) i el Gran Encantat 2.749. Als excursionistes els hi interessarà saber que l’ascensió al Petit Encantat només es pot fer encordant-se, ja que requereix certs passos d’escalada. El Gran Encantat, tot i que té uns 20 minuts de grimpada final força dreta i en la que es desprenen roques (és molt recomanable portar casc), es pot arribar a fer caminant sense encordar-se.
L’apunt geològic
Tot i que en bona part de la zona nucli del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi afloren granits i granodiorites, roques magmàtiques ígnies que formen part del gran batòlit de la Maladeta, els Encantats són diferents geològicament, ja que estan formats de roques calcàries metamorfitzades de 360 a 415 milions d’anys d’edat (del Devonià). Com es pot veure a la imatge del mapa geològic, es troben dins l’aurèola on es va donar metamorfisme de contacte. És a dir, les roques calcàries de tipus sedimentari preexistents van metamorfitzar degut a que van estar exposades a la temperatura que irradiava el magma del gran batòlit de la Maladeta. Font del mapa: Organismo Autónomo de Parques Nacionales i Instituto Geológico y Minero de España. (2010). Mapa geológico del Parque Nacional i Estany de Sant Maurici.
La llegenda dels Encantats
Com a muntanya emblemàtica, aquest cim ha generat cultura popular de transmissió oral. L’escriptor del Pallars Jussà Pep Coll ja l’any 1986 va recollir per escrit La llegenda dels Encantats al seu llibre “Quan Judes era fadrí i sa mare festejava” (Ed. Llibres del Mall).
Sembla ser que fa una bona colla d’anys, el dia de Sant Maurici (que se celebra el 3r o últim diumenge de maig), quan tota la comitiva de vilatans d’Espot ja eren dins l’ermita de Sant Maurici per lloar el seu sant patró, dos goiats del poble es van escapolir de la romeria fent sorna i burla dels seus veïns: “- I ara! Quina manera de perdre el temps això d’anar a missa! Natri preferim aprofitar aquest matí de primavera anant a caçar!” Ja s’enfilaven ben decidits vall de Monestero amunt, quan el seu gos de caça va aixecar el millor exemplar d’isard que havien vist mai. Era fort i formós, tenia un pelatge llustrós i unes cornes ben robustes. Si n’era de bo aquell trofeu de caça! Van començar a córrer muntanya amunt per caçar-lo. La bèstia era molt àgil, de manera que va anar pujant amunt entre les roques fins arribar a l’enforcadura. Els goiats eren joves i forts, i espardenyant s’hi van poder atansar molt. Ja el tenien a punt de tir quan, de cop i volta, l’isard es va esmunyir entre les roques sense deixar ni rastre. Els dos caçadors van avançar cap on l’havien vist per última vegada per buscar-lo, quan just en arribar a l’enforcadura els va caure un llamp a sobre que els va fulminar i com per art de màgia van quedar convertits en dues estàtues de pedra… Diu la llegenda que Sant Maurici els va sentir des del cel fent befa dels seus feligresos, de manera que aquest va ser el càstig per haver-se’n rigut! I allí són encara, ben petrificats a l’enforcadura, i allí romandran fins a temps immemorials… (Foto esquerra: © Ara Lleida, Foto dreta: © Càmping La Torre (Espot)
Les muntanyes emblemàtiques dels altres Entorns i Camps d’Aprenentatge Pirinencs
Els Pirineus són una serralada d’uns 425 km de llargada que va des del Cap de Creus fins al golf de Biscaia, amb uns 100 km d’amplada. Està farcida de cims imponents bells i majestuosos. Compartim amb vosaltres els articles sobre les muntanyes més estimades pels altres Camps i Entorns Pirinencs.
Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí: El massís del Bessiberri
Camp d’Aprenentatge d’Empúries: El massís de Cap de Creus
Entorn d’Aprenentatge de Tuixent: Serralada del Cadí
Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà: El Pedraforca
Entorn d’Aprenentatge del Canigó: El Canigó
Entorn d’Aprenentatge de Tremp: Lo Montsent de Pallars
Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre: Mont Caro
GAUDIM DE LES NOSTRES MUNTANYES I PROTEGIM-LES!
Són elements del medi natural fràgils que cal conservar.
#diainternacionaldelesmuntanyes #mountainmatters #campsientornsdaprenentatge
