Dia internacional de les muntanyes. 11 de desembre.

El massís del Cap de Creus

Avui, 11 de desembre, es celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, una iniciativa de les Nacions Unides per ressaltar la importància que tenen les muntanyes per a la vida, com a espai de biodiversitat i un dels punts principals proveïdors d’aigua del món. A més d’espai cultural de relació entre els éssers humans i la natura.

Des del Camp d’Aprenentatge d’Empúries, com a membres de la Xarxa Transfronterera d’Educació de Pirineus Vius, ens unim a la commemoració del Dia Internacional de les Muntanyes compartint un text per posar en valor el nostre massís de referència: el Cap de Creus.

La fascinació que els humans sentim pel Cap de Creus es deu a la capacitat que té de transportar-nos a mons màgics i indrets pregons, a com ens fa sentir nus i vulnerables davant les forces de la natura, a com ens ensordeix la tramuntana o ens xiuxiuegen les onades, a com ens captiven les seves formes impossibles; en definitiva, a com se’ns mostra despullada d’artificis amb tota la seva feréstega bellesa.

És per això que a Cap de Creus ens hi podem acostar amb moltes mirades: la del geòleg que n’estudia i n’admira les roques i formes metamòrfiques, del geògraf que n’enveja la seva posició com a punt més oriental de la Península Ibèrica, la del naturalista que hi troba espècies endèmiques i bonics exemples d’adaptació al medi, la de l’artista plàstic que vol plasmar les seves formes i colors, la de l’estudiós clàssic que hi veu tots els reflexos dels mites grecs, la de l’escriptor que se s’inspira en sensacions i paisatges, la del somniador que se sent transportat a la lluna, etc.

Apropem-nos-hi doncs!

El Cap de Creus és un cap del litoral de l’Alt Empordà, a l’extrem nord de la Costa Brava, al final d’una petita península que s’endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Aquest cap és el punt més oriental de la península Ibèrica.

El Cap de Creus va ser el primer espai natural del país en ser declarat Parc Natural marí i terrestre. Consta d’una superfície de 13.886 hectàrees, de les quals la zona terrestre (Cap Gros, Cap de Creus, Cap de Norfeu i Serra de Rodes) n’ocupa 10.813. La zona marina ocupa 3.073 hectàrees que corresponen a la part submergida i totes les illes i els illots.

Des del punt de vista geològic el Cap de Creus es pot considerar una lliçó de metamorfisme a l’aire lliure. Metamorfisme és el procés pel qual una roca sedimentària, ígnia o metamòrfica es modifica en una altra roca, a causa de l’increment de la pressió, de la temperatura o d’ambdues. En general, les roques que formen el Cap de Creus han estat metamorfitzades, replegades i fallades, en diferents graus de metamorfisme regional que es distribueixen gradualment d’oest a est. També s’hi troben diferents tipus de roques magmàtiques i metamòrfiques, entre les quals destaquen l’esquist i la pegmatita. També encara geològicament parlant, el Cap de Creus és un bell aparador de geomorfologia, les formes d’erosió esculpides per la tramuntana i l’embat de les onades són les que han donat lloc a les formes més inversemblants, que recorden figures d’animals, com el camell, l’àguila, o fins i tot la pegmatita que va inspirar en Dalí per fer un dels seus quadres més coneguts: “El gran masturbador”.

                       

Per als biòlegs o per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d’una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) i també interessants espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica).

Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d’espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza). Hi ha espècies protegides d’insectes i un cargol endèmic, com també la reineta, la tortuga mediterrània, i una gran varietat d’ocells com les baldrigues, els xatracs, l’àguila cuabarrada, i el corb marí emplomallat.

Nosaltres, des del Camp d’Aprenentatge d’Empúries, oferim diferents itineraris pel massís. Un primer itinerari consisteix en la Descoberta del Cap de Creus, recorrent la seva part més oriental; el nostre recorregut surt des Far i baixem fins a sa Cova de S’Infern, tot estudiant-ne la geologia, les formes de relleu, la  botànica i les empremtes de l’ocupació humana (es far, barraques, derelictes, etc). L’altre itinerari consisteix en la visita al monestir de Sant Pere de Roda i al poblat de Sta. Creu de Roda, estudiant sobretot la història medieval del lloc, amb apunts sobre paisatge,  geologia i botànica. Finalment, en l’itinerari L’Empordà a vista d’ocell ens situem al poblat de Sta Creu i albirem la part Nord de l’Empordà,  i des de Mas Ventós observem la plana de L’Empordà per copsar-ne tots els elements naturals i antròpics i per entendre millor la nostra comarca.

Podríem continuar parlant del Cap de Creus des de múltiples vessants. Si us interessen les activitats didàctiques, podeu visitar el nostre bloc:

https://serveiseducatius.xtec.cat/cda-empuries/oferta-pedagogica/

O també fer una ullada a aquesta publicació:

https://issuu.com/xvilahur/docs/capdecreus

Acabem amb uns bonics versos de Carles Fages de Climent, del seu llibre pòstum “Somni de Cap de Creus”:

I la tarda es torna matí quan de Montgó a cap n’Orfeu
corona la badia el trofeu
de l’arc sèptuple de Sant Martí.

I quan esclata el tro pregon
i Zeus esquinça la vesta,
no hi ha espectacle més excels al món
que el cap de Creus en tarda de tempesta.

(…)

Somni de cap de Creus
Cant XI. El núvols (pàg. 94)

 

Les nostres companyes i companys de la Xarxa Pirineus Vius #XPV també fan homenatge en aquest dia tant especial per als qui estimem les nostres muntanyes:

El massís del Bessiberri (Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí)

El Pedraforca (CdA de l’Alt Berguedà)

Serralada del Cadí (Entorn d’Aprenentatge de Tuixent)

El Canigó  (Entorn d’Aprenentatge del Canigó) 

Lo Montsent de Pallars (Eda Tremp)

Els Encantats (CdA Valls d’Àneu)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>