Vanesa Amat, autora de Quin embolic! i coautora de Plouen poemes! (Eumo Editorial), és professora a la UVic-UCC, on ensenya a futurs mestres d’infantil i primària l’art d’acompanyar les criatures pel camí, llarg, apassionat i ric, de llegir i escriure. En parlem en una de les classes i, després, fem un passeig per l’aula Montessori de la universitat, que és plena de materials adequadíssims per a aquest procés.
Correm massa?
A vegades diuen “entre P5 i primer hi ha massa canvi”, i sí que és una etapa diferent, però només hi ha un estiu: compte, perquè els nens de primer estan més a prop de P5 que de sisè. Dels quatre als vuit anys és un període molt important per als infants, i no tots maduren igual, cadascú té el seu ritme. Per tant, tots els nens de P5 no han de fer la mateixa cosa al mateix moment.
Quan va millor començar a introduir l’escriptura i la lectura?
Dels quatre als vuit, els nens han d’adquirir el mecanisme de la lectura i l’escriptura: saber com funciona, i que als vuit ho tinguin assumit, després ja ho continuaran perfeccionant. Però l’inici, que seria abans dels quatre anys, té molt a veure amb coses que no són agafar el llapis.
Com quines?
El llenguatge oral: és essencial. Que els nens tinguin un discurs ben articulat. A vegades a P3 comencem a agafar el llapis i a fer lletres quan el nen encara no parla.
O sigui que els fem aprendre a escriure abans que a parlar?
Sí. Els nens a qui els forcem a escriure massa d’hora sovint no estan preparats per fer la pinça amb els dits i agafen el llapis com si fos un bastó. I moltes vegades escriuen des de l’espatlla, perquè la mà encara és immadura, tova, i tenen els dits molt rodanxons.
Com es pot entrenar?
Fent-los participar en el dia a dia: netejant, recollint la taula, cordant-se la jaqueta, posant-la al penjador. I sent molt conscients que aquest treball de motricitat no és banal, sinó que és importantíssim per al joc de canell, que després el necessitaran per escriure.
