Si es pot dir que l’art d’educar s’ha perdut, en part pot ser pel fet que les famílies estan soles. Els falta el concepte tribu.
Si educar ha sigut mai un art, actualment s’ha perdut, afirma la periodista nord-americana Michaeleen Doucleff. Per molts motius, entre els quals hi ha el fet que les famílies estan soles, no tenen referents, ni tampoc gaire ajuda. “I esclar que hem d’admetre que els referents educatius d’una família podria ser que no fossin bons necessàriament, però és que no hi ha res perfecte”, explica en una entrevista telefònica per al diari ARA Doucleff, que acaba de publicar el llibre L’art perdut d’educar. Recuperar la saviesa ancestral per educar petits éssers humans feliços (Columna).
Després que l’autora hagi viatjat per tot el món, explica en el llibre quina és la base d’una bona educació. Primer, la cooperació. Des que són ben petites, a les criatures se’ls ha d’ensenyar a ajudar. “Aprendre a fer tasques voluntàriament té truc: es triga anys a aprendre-ho, perquè se’ls ha d’ensenyar amb paciència i a poc a poc, tal com aprenen a llegir o a escriure”, explica l’autora, que es basa en els costums de la cultura maia per explicar aquest primer pilar. “Els nens petits de tot el món volen ajudar, en tenen moltes ganes; i és així des que neixen perquè es moren de ganes de posar-se a fer les coses tots sols”. L’autora la remarca aquesta idea amb estudis científics, com ara el que assegura que “nens de vint-i-un mesos paraven de jugar amb la seva joguina nova i anaven a ajudar un adult a collir alguna cosa de terra”. Per què és així? “No se sap, però podria ser pel desig tan fort que senten de ser amb la família, d’estar connectats amb els pares, els germans i els cuidadors”.
En la cultura maia, les famílies deixen que els fills ajudin, des de petits, perquè ho interpreten com un desig de contribuir a la família. “L’únic problema és que el nen és massa petit per saber, al començament, com ajudar de la millor manera. Necessita aprendre’n”. I durant molts anys, diguem-ho sense embuts, “més que ajudar, desajudarà”, i és aquesta la idea que cal assumir. “En la cultura maia, els pares veuen el desgavell com una inversió. Si ara animes el marrec incompetent que té ganes de rentar els plats, amb el temps serà un nen competent de nou anys que encara voldrà ajudar, i serà una gran contribució”. És més, continua explicant l’autora, “els psicòlegs creuen que com més petits comencin a ajudar la família, encara que amb prou feines caminin, és més probable que quan creixin siguin adolescents servicials per als quals fer feines domèstiques sigui natural”.
