- M’agradaria saber quan cal derivar un cas a Mossos. No sempre ho fem quan cal i a vegades ho fem i no “era greu”?
AGENTS DE PROXIMITAT. MOSSOS D’ESQUADRA:
Les conductes que suposen delictes en casos d´assetjament queden reflectides al codi penal dintre de l´article 173.1 (menyspreu o tracte degradant de manera reiterada) o articles referents a les lesions, injúries, amenaces, coaccions, agressions sexuals, etc. Quan des de Mossos d´Esquadra valorem que hi ha una situació d´assetjament informem a l’escola que la/les víctimes han de formular denúncia a les dependències i informar judicialment de la situació. Però, tal com vam explicar a la Trobada, malauradament en moltes situacions que es donen entre menors, és molt més eficaç i ràpid posar fi a aquesta situació amb intervenció des dels centres educatius. Les situacions d´assetjament ens arriben a Mossos d´Esquadra per diferents vies: centre educatiu, visita dels pares a la comissaria, o vies externes de detecció d´assetjament (Fundació Anar, USAV, etc.) La majoria de les situacions que ens plantegen no són temes específics d´assetjament, sinó situacions de conflictes entre iguals, en molts casos puntuals. Des de l´Oficina de Relacions amb la Comunitat ens posem en contacte amb la direcció del centre per saber quines actuacions s´estan realitzant, i si és adient realitzar una intervenció amb el grup. Si creiem que la situació es pot solucionar abans d´arribar a fer una denúncia penal, ho intentem gestionar en xarxa per tal que els/les alumnes puguin tractar aquests conflictes que fan que se sentin malament i que no s´arribi a una situació d´assetjament. Concretament des de Mossos estem treballant amb un taller que es diu “Posiciona´t contra l´assetjament” on parlem de tots aquests aspectes.
2. Quina és l’actuació dels Mossos en els casos d’assetjament quan aquest fet suposa un acte delictiu?
AGENTS DE PROXIMITAT. MOSSOS D’ESQUADRA:
Per a Mossos d´Esquadra, la valoració de la “gravetat” dels fets és en funció si el cas constitueix un delicte tipificat al codi penal o no, és a dir, qualsevol incidència on es produeixen conductes pròpies d´assetjament (lesions, amenaces, menyspreus continuats, etc.) o conductes d´odi i discriminació. També qualsevol situació en la què el centre es planteja si s´ha d’obrir el protocol d’assetjament, valorem amb la direcció del centre educatiu la idoneïtat de realitzar una intervenció a nivell pedagògic a l´aula en concret. Actualment a Santa Coloma de Gramenet, el tutor o detector de la problemàtica ens fa arribar a través de la direcció del centre un full de derivació per realitzar una xerrada a l´aula amb el grup on s´ha detectat la situació d’assetjament o conflicte. En aquest full de derivació ens ha d’indicar el tipus de conflicte o problemàtica, les actuacions realitzades per part del centre, els conceptes clau treballats i la resolució, i mesures aplicades pel centre educatiu. La nostra intervenció ha de ser un recolzament al missatge del tutor i/o del centre educatiu. De vegades, és difícil per part del tutor fer una valoració de la gravetat del fet, però en tot cas, si és un tema que s´ha treballat i es considera que la nostra aportació pot ser clau per eradicar una situació que faci patir a un/a alumna, ho valorem i intentem estar al costat de les escoles fent la nostra aportació.
3. A qui es deriva la primera informació de possible assetjament a un/a menor des del vostre centre educatiu? (pregunta que fan els Mossos als centres educatius)?
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
En el cas de l’INS9, al professional referent EAP i a Inspecció. Prèviament s’ha tractat a la CAEI, amb les orientadores i l’equip directiu. Hauríem d’avisar als Mossos també? (CRP: Vegeu la resposta dels Mossos a la pregunta 1.)
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
El centre ha de comunicar-ho a la Inspecció en primera instància i també als Serveis Educatius (EAP) per tal que es pugui iniciar l’assessorament i suport a la Direcció del centre educatiu.
4. Com treballar les situacions d’assetjament amb alumnat NESE?
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Treballant individualment amb l’alumne NESE, també amb el grup d’iguals (sense la presència de l’alumne en qüestió, segons calgui), amb l’equip docent i amb la família.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR)
El treball de prevenció amb l’alumnat NESE, igual que amb la resta de l’alumnat, ha d’estar consensuat. En realitat l’alumnat amb NESE té el mateix risc de exercir tots els rols que estan implicats en el procés d’assetjament; tot sabent que aquests rols poden ser canviants, igual que pot exercir el rol de víctima també pot ser que en un altre moment ho faci com assetjador/a, o com observador/a. Tenir en compte qualsevol de les posicions de rol i fer un bon anàlisi interdisciplinar i interseccional de la situació ens ajudarà a prendre les mesures de protecció més ajustades.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
Els passos a seguir del protocol són idèntics a qualsevol cas (recull i anàlisi dels indicadors de risc; entrevistes amb alumnes implicats i famílies; valoració per part de l’equip de valoració i resolució de la direcció en relació amb si es tracta o no d’assetjament; concreció de les mesures a tenir en compte amb l’alumne/a que ha patit la violència, amb els alumnes que l’han exercida; i mesures de treball amb el grup classe (tutorials, restauradores); i d’organització interna de centre (mapes de seguretat i protecció, canvis a les NOF).
Al ser un alumne NESE, només caldria tenir en compte de manera rellevant les aportacions de l’EAP, l’informe de reconeixement, així com les mesures de suport d’inclusió, per ajustar el pla de treball i l’ajut a les característiques personals de l’alumne/a. També cal tenir en compte la coordinació amb els i les professionals externs que l’atenguin, si és el cas, i el seguiment més exhaustiu de l’evolució del cas per part del referent i la direcció de l’EAP.
5. Quins són els indicadors que ens mostraran que la intervenció ha estat efectiva i/o adequada?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Al marge de la valoracions que pugui fer la persona assetjada, possibles indicadors sobre la intervenció.
– Assisteix amb normalitat al centre
– Alumnat de suport fan un acompanyament
– Comentari positiu de l’alumnat de suport
– El professorat no ha detectat maltractament en les sessions de classe o fora de les aules, més aviat hi ha una situació de respecte
– Les persones assetjadores han canviat el seu comportament
– Valoracions fetes després d’una setmana, dues, un mes…
– Entrevista amb la persona tutora valorant les emocions i la reparació que ha portat a terme.
– Valoració de la família
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA): Fent seguiment amb l’alumnat implicat, la família i l’EDOC (potser també amb altres professionals: centre obert, CSMIJ, psicòleg, etc)
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
– Si s’han pogut portar a terme els compromisos individuals i grupals, aturant les conductes que han estat provocant l’assetjament
– Si millora la cohesió del grup.
– Si ha millorat el benestar subjectiu de cada alumne/a.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
Grau de benestar emocional de l’alumne (aportat en entrevista individualitzada de seguiment tutorial, per exemple) serà l’indicador clau. També el grau de satisfacció per part de la família de l’alumne/a que ha patit la violència i el grau de cohesió del grup classe, que es pot mesurar/constatar a través del sociograma o d’altres estratègies.
6. Quines dinàmiques per a alumnes poden ajudar-nos a “descobrir” situacions d’assetjament que estan passant a classe i no es veuen?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
– Un sociograma
– Una activitat en grup en la que l’alumnat pot triar els membres del grup. Analitzar les agrupacions a posteriori amb els mateixos alumnes
– Qüestionaris anònims
– Entrevistes personals
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Cercles de diàleg on es tracten situacions d’assetjament i se’ls fa reflexionar, Comissions de Convivència, activitats de tutoria i amb entitats externes. Aquí té especial importància el vincle perquè l’alumnat vingui a explicar aquestes coses.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
A nivell individual, la observació és una font d’informació imprescindible, sense minimitzar les conductes de maltractament, així com l’escolta atenta, activa i empàtica dels malestars expressats.
A nivell del grup classe, es pot utilitzar el sociograma (hi ha diferents), nosaltres utilitzem el CESC perquè es pot adaptar a diferents nivells educatius i dona una informació força significativa dels diferents rols que es poden estar exercint a la classe (cada any en surten nous que poden tenir la mateixa utilitat)
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
Alumnes sentinelles que vetllin pel benestar emocional i la conscienciació en relació amb aquests temes en els consells de delegats d’alumnes.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
Es poden realitzar dinàmiques a través de metodologies restauratives que poden servir per treballar la cohesió grupal i que ens serveixen també per detectar agrupacions i relacions que es donen en el grup de manera indirecta. Tanmateix aquestes dinàmiques ens permeten proveir d’habilitats i eines per a gestionar els conflictes que es produeixen en els grups. En el següent enllaç trobareu algunes activitats interessants que us poden ajudar: https://escolapau.uab.cat/provencion/
7. Com podem ser imparcials davant d’un conflicte?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Escoltant totes les parts. Disposant de tota la informació. Analitzant en equip de docents el conflicte. Convidant a alumnat a participar en l’anàlisi.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
No jutjant, escoltant a tothom i amb l’ajuda dels membres de la Comissió de Convivència (alumnat del centre que empatitza amb les situacions que passen, etc.)
CARIDAD VILLAR(TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Davant un conflicte sí es pot ser neutral, davant la violència NO!!! En tot cas, és important diferenciar entre les conductes o fets que són rebutjables, inacceptables, i les persones a les que sempre han de protegir i respectar.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
– Recollir en les entrevistes amb l’alumnat implicat, les respostes a la guia proposada en el protocol, per tal d’obtenir els fets més objectius i contrastar i triangular després amb allò recollit i d’altres informacions internes del centre que puguem tenir a disposició.
– Evitar valoracions i afirmacions que no tinguin una base de fets contrastats.
– Aprofundir en el cas amb la màxima informació possible, evitant posicionar-nos d’entrada abans de fer la recollida d’informació, respecte a si és on no un cas d’assetjament. Al emetre aquest judici previ, la recollida d’informació podria estar esbiaixada per aquesta percepció personal,.
– Evitar tractar els casos de manera taxativa, com culpables o víctimes, aprofundint en una visió professional, que analitzi els matisos. Evitar “sobreempatia” amb alumnes que al nostre entendre siguin les víctimes, i emetre judicis durs i poc empàtics sobre els/les alumnes que considerem “agressors/es”.
-Mantenir, però, la visió de tolerància zero amb qualsevol fet comprovat que hagi suposat violència a un altre, aplicant les mesures correctores o sancionadores adequades i valorades en relació amb l’edat, precedents, situació familiar i altres característiques personals.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
No hi ha una fórmula màgica. Hem de ser conscients dels nostres filtres mentals (expectatives, prejudicis, estereotips…). Intentar que no ens afectin quan estem intervenint amb persones. Hem d’intentar separar els nostres pensaments i orientar les nostres accions a donar suport a les persones que tenen els conflictes, ajudant-los perquè siguin ells i elles les que trobin la solució. Us passem enllaç a materials que us poden ajudar: https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/principis-i-preguntes-restauratives/
8. De quina manera es pot desenvolupar l’escolta activa entre l’alumnat i entre la comunitat educativa?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Mitjançant la pràctica. Aprenent a escoltar. Formació adreçada a tots els sectors de la comunitat.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Treballant-ho a classe i amb el claustre.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
L’exemple sempre ha estat la millor manera d’ensenyar. És cert que degut les diferents càrregues docents no sempre s’està en disposició d’escolar. L’escolta necessita temps i espais adequats i segurs. Els programes de tutoria com l’ESCOLTA’M plantegen una programació dins l’horari escolar per crear l’aula petita on cada tutor/a té un temps programat per escoltar a l’alumnat en petits grups de tres. Per poder realitzar una bona escolta activa , empàtica i reflexiva es requereixen habilitats que s’entrenen i es milloren practicant de manera conscient. Tenir espais de comunicació i coordinació entre el professorat. Apostar per un projecte educatiu que contempli la millora de les relacions i que de forma compartida i reflexiva es programar accions per aconseguir-ho (taules de pau, cercles proactius…) Dossier
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
L’escolta activa s’entrena. Hem de garantir espais d’escolta on poder donar l’oportunitat a la persona que té un problema o vol demanar suport, a tenir un temps, un espai i una persona que escolti de veritat. La metodologia de cercles de diàleg, té entre d’altres aquet objectius: entrenar i posar en valor l’escolta. I ho fa a través d’una metodologia i de l’ús de l’objecte de paraula, que ens dona el dret a parlar i el dret a ser escoltada. Us passem enllaç a materials que us poden ajudar: https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/cercles/
9. Com podem donar suport emocional a l’alumnat i a les famílies?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Amb professionals preparats. No tota voluntat de suport emocional pot convertir-se en una bona intervenció. Cal fer-ho amb formació i molta cura.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Atenent-les, donant hores de reunió, fent seguiment presencial, telefònic, etc.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
El suport emocional és una característica de qualsevol tipus de suport personal i familiar, està implícit en les relacions i requereix presencia, respectar els silencis, escolta, empatia , espais adequats on respecti la intimitat. Totes les emocions tenen una funció, poder identificar-les, acceptar-les i acompanyar-les és la base per facilitar un bon suport.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS)::
Acompanyament, Suport entre iguals, Pla d’acció Tutoria… Us facilitem enllaç a un programa que s’impulsa des de l’Ajuntament, Programa Emociona’t: https://www.gramenet.cat/es/ayuntamiento/areas-municipales/salud-publica/promocion-de-la-salud/emocionat I webs dels Departament: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/ajudem-fills/
10. Quins suggeriments teniu sobre com actuar si la família no col·labora?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Cal trobar figures mediadores entre la família i el centre. És important descobrir de quina forma podem crear confiances compartides. Esbrinant les raons de la no col·laboració i treballar-les. Analitzar quines pors, quines emocions, hi ha al darrera de la negativa a col·laborar.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Hi ha d’haver uns protocols clars i unes NOFC de centre a seguir i no hem de dubtar a fer-ho. També podem informar a superiors (EAP, inspecció) i seguir els seus consells.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Una possibilitat és comptar amb les TS de l’EAP ja que estan entrenades en l’abordatge de situacions que comporten certa complexitat. L’actitud de resistència és comuna a moltes famílies (també a professionals). Les eines que ens facilita el diagnòstic social com a eina educativa i juntament amb les estratègies que facilita l’entrevista motivacional podran servir de suport al professorat i als equips docents, sempre que es pugui realitzar un assessorament col·laboratiu.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
– Valorar la situació familiar prèviament per tal de tenir en compte aspectes socials, de dificultats d’estructura interna, o d’altres que puguin estar condicionant.
– Comptar amb el suport de l’EAP en les entrevistes amb les famílies i en entorns físics diferents a l’escolar (Serveis Educatius) per facilitar una reflexió més aprofundida.
– Registrar les entrevistes amb la taula d’acords i temes tractats del protocol, per valorar sistemàticament els fets que van succeint i implicacions.
– Trametre, en casos singulars, les convocatòries certificades de reunió si no assisteixen per conscienciar de la importància del cas.
– Actualitzar la carta de compromís amb els aspectes que ens sembla que no hi col·laboren. Centrar-los és clau per poder afirmar que no estan ajudant i facilitar que puguin fer-ho, ressaltant els aspectes de millora i d’evolució amb reforç positiu, per anar creant el vincle necessari.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
Diàleg i sensibilització
11. Com fer entendre a les famílies la diferència entre conflicte i assetjament?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Els conflictes són interpersonals i generalment venen donats per una no coincidència en els interessos de les parts. Quan no ens posem d’acord i no trobem la forma d’arribar a una situació de consens o de conduir la situació de forma positiva s’instaura el conflicte, i no es resol. El risc és que quedi “enquistat”.
L’assetjament és força diferent, la diferència de poder entre les parts, el desequilibri, la indefensió de la persona assetjada, els possibles assetjaments secundaris. Podem dir que el conflicte és natural en les relaciones humanes i l’assetjament és un comportament molt més complex que afecta en tots els sentits a la persona assetjada ja que no disposa d’una xarxa de relacions, de proteccions, i de seguretat que li permeti afrontar-ho o fins i tot demanar ajuda.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Ressaltant la importància d’una situació reiterada en el temps i el malestar causat.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Els conflictes són inherents a les relacions, necessaris en l’aprenentatge que comporta tot canvi (cognitiu, de creixement personal…etc.). L’assetjament pot ser una conducta delictiva que atenta contra els drets de protecció de qualsevol que la pateix. L’assetjament afecta la salut física, emocional, social, familiar i als processos d’ensenyament i aprenentatge.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
Si es realitza de manera aprofundida l’anàlisi de la informació per part de l’equip de valoració, es desprèn de manera clara si té la condició o no d’assetjament, pel fet que es poden provar, per les entrevistes realitzades i les observacions internes i externes dels diferents professionals, les conductes pròpies de l’assetjament (reiteració, abús de poder, amenaça) del conflicte interpersonal.
Compartir en sessió específica amb la família la resolució de la direcció, el pla de treball proposat (tant si es tracta d’assetjament com d’altres conflictes interpersonals) i recollir les seves aportacions pot contribuir a establir el marc comú necessari. També cal tenir la suficient receptivitat per recollir les impressions i valoracions de la família per poder treballar els matisos necessaris en relació amb el que suposa un assetjament, conscienciant també d’aquests aspectes en les reunions d’inici de curs amb les famílies, amb materials adaptats i clars que permetin compartir el marc conceptual de l’assetjament.
12. Com podem treballar des del centre les situacions de violència que exerceixen els pares cap als fills de forma psicològica i que sovint són difícils de valorar perquè no hi ha senyals?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Un bon mitja és el dels models, ja siguin a través de l’expressió artística (escriure) o la teatral. Hi ha bones pràctiques en tot això que caldria explorar des del centres.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Derivant a professionals (orientadores, EAP, CSMIJ, altres)
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
El protocol d’actuació davant qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu, té en compte la detecció i identificació en l’àmbit familiar exercida per una persona adulta, a través del protocol de maltractament infantil i juvenil. Facilita una visualització d’indicadors de risc que poden orientar la intervenció. Sempre és important informar a l’equip directiu i canalitzar la demanda d’orientació a la Comissió d’Atenció Social del centre.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
A través dels equips professionals, EAP, Equips d’orientació, Psicopedagogia, Treball Socials. No silenciant situacions que es detecten, i apostant pel treball en xarxa i el suport de la resta de professionals.
13. Com podem actuar amb les famílies que no accepten que els/les seus/ves fills/es són agressors/es o tenen conductes molt preocupants?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA)::
A través de la comunicació assertiva, el diàleg i convertir-los en aliats per resoldre una situació que com a família els afecta molt, en el present i futur.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Al protocol faciliten models d’entrevistes que poden ajudar a situar les entrevistes. És important preparar les entrevistes, ser dos professionals en l’entrevista de l’àmbit social ( TIS, la TS /ES/), transmetre la idea que les conductes disfuncionals que preocupen al centre educatiu s’han d’analitzar de manera interdisciplinar i interseccional, ja que sempre corresponen a necessitats no cobertes que en moltes ocasions necessiten d’un abordatge intern i extern al centre educatiu.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
Seguint el protocol establert, aprofundint de manera específica en la recollida d’informació amb les diferents entrevistes (de les quals cal preservar les dades protegides), per concretar per part de l’equip de valoració la situació viscuda, incorporar les apreciacions de les famílies dels alumnes que exerceixin la violència també per conèixer el seu punt de vista i poder actuar en els aspectes de valoració que estiguin impedint reconèixer els fets. En la mesura que es puguin recollir fets provats i fer-ho de manera imparcial, la família anirà copsant la situació, i serà més díficil que pugui negar l’assetjament. També implicar-los en mesures concretes i acords que es puguin reflectir a la carta de compromís, vetllant en tot moment per positivitzar també aspectes dels seus fills i avenços que permetin un vincle positiu .
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
Atendre les necessitats i preocupacions que generen els conflictes a la comunitat educativa, buscar la seva col·laboració i participació, fer-los partícips de les intervencions que es plantegin.
14. Podríeu compartir alguna experiència de treball amb les famílies per conscienciar-les sobre les conductes d’assetjament?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):
Cercles de diàleg.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Xerrades amb famílies, amb l’alumnat (ho expliquen a casa), conscienciació a través de xarxes…
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Cada vegada hi han més campanyes públiques contra l’assetjament i el ciberassetjament escolar. És important facilitar espais de relació i comunicació entre docents amb les famílies i amb l’alumnat amb l’objectiu de formació i reflexió sobre diferents tipus de relació per crear compromís en l’erradicació de les violències i un compromís en l’ètica de la cura i el bon tracte.
Hi han diferents programes comunitaris de treball amb famílies, la col·laboració de la xarxa de valors a Santa Coloma és un gran recurs.
15. Com podem involucrar les famílies i la comunitat educativa en la resolució de conflictes?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):: A través de formació, compartint necessitats i oferint un espai per a la col·laboració.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA): Explicant la línia de centre i demanat d’anar tots a una i remant en la mateixa direcció. Cal implicar a tothom.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
– Implicar a les AMPES/AFIS planificant un bon treball comunitari.
– Realitzar tertúlies educatives en el centre implicant les famílies.
– Introduir en les reunions de famílies de la classe o del nivell el debat pedagògic del centre.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
La carta de compromís és una estratègia a tenir en compte per poder formalitzar acords concrets segons l’etapa, incorporant aspectes relacionats amb els conflictes i l’assetjament.
Realitzar sessions formatives i d’assessorament a través de les reunions d’inici de curs, acordant temàtiques monogràfiques, més enllà dels aspectes organitzatius, per oferir espais de treball que permetin anar ampliant després a les entrevistes individuals.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS): *
Amb formació del professorat i creació de mecanismes de gestió positiva dels conflictes. No negar el conflicte, treballar amb ell ja que forma part de les nostres relacions, i proveir d’eines per abordar-lo. Us passem enllaç a materials que us poden ajudar: https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/la-restaurativa-a-casa/
16. Com ens podem coordinar per realitzar un treball en xarxa (dintre de l’escola) que arribi tant a alumnat com a famílies en aquelles escoles que no disposem de TIS?
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA): Des de l’equip d’inclusió, els EDOCS, creant alguna comissió que s’encarregui d’aquesta tasca i sempre amb el suport i amb l’ajuda i suport de l’equip directiu.
CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA ÀMBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
Cada vegada es veu més clara la necessitat de tenir equips socials als centres educatius per impulsar programes de prevenció primària, secundaria o terciària, així com comptar amb l’assessorament dels referents externs (com les TS de l’EAP) que poden establir sinèrgies amb diferents Serveis comunitaris, sanitaris…etc. És important crear un treball de circuit de la xarxa interna d’intervenció (sembla que les coordinadores COCOBE) podran facilitar el procés i comptar amb els recurs de suport del Servei Educatiu que cal enfortir (CRP, EAP, LIC), per tal de no minimitzar qualsevol situació de violència als centres educatius donant les respostes oportunes.
Si es vol donar resposta a les lleis d’igualtat de tracte i no discriminació del 30/12/20, sobre l’eliminació de les violències masclistes, i i la Llei de protecció integral a la infància i adolescència front la violència (8/2021, del 4 de juny), ens hem d’implicar tothom, i requereix, a part de protocols, enfortir els centres educatius de recursos específics (interns i externs) així com professionals del Treball Social formades que acompanyin als centres en aquest repte. Els cursos de 30h són importants però mai poden substituir als professionals que en la seva formació específica és la seva especialitat.
MARGA HERNÁNDEZ (INSPECTORA D’EDUCACIÓ):
La figura COCOBE, pot ajudar a centralitzar els aspectes d’assetjament, i iniciar un quadre de coordinació que permeti concretar a les NOF els sistemes i circuits a seguir.
Incorporar a les reunions de coordinació de l’equip directiu amb els coordinadors, la temàtica de la situació de l’assetjament, monitoritzant casos i valorant també els circuits a través de la comissió de convivència o CAEI. Es tracta de pensar com poden contextualitzar-ho de manera pràctica, establint les funcions respectives, i si es té clar el circuit d’intervenció en els casos d’assetjament, es pot avançar en altres espais. Primer, però, cal concretar els objectius del treball en xarxa, per ajustar el circuit a allò que sigui més convenient i rellevant.
17. Com es podria trobar més temps i més espais per ser empàtic amb l’alumnat i les companyes de feina?
JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA)::
A través de treball personal i acceptant la prioritat que té respecte altres aspectes de la vida dels centres.
MARTA CALVO (DOCENT DE SECUNDÀRIA):
Intentant donar prioritat a activitats de cohesió, per treballar l’empatia dins de les aules i amb el claustre. Fixant dates.
BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
Desenvolupant programes i projectes restauratius, que responguin a aquesta necessitat. A continuació disposeu de lectures i materials relacionats amb el desenvolupament de la cultura restaurativa: https://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/Altres-recursos/documents/5.5-Lectures-i-ampliacio.pdf
