El passat 13 de febrer vam tenir la sort d’assistir a una xerrada sobre resiliència organitzada per l’institut Nou de Santa Coloma, amb Maria Belón i amb Eduardo Strauch, dos supervivents reals dels fets en què es basen les pel·lícules: “Lo imposible” i “La sociedad de la nieve”, del director J.A Bayona.
L’alumnat de 1r i 2n de batxillerat va visionar i preparar, amb el professorat de comunicació audiovisual i llengua, unes preguntes per adreçar als dos testimonis vius. La conversa va ser commovedora i intel·ligent. La sala, plena de silenci. Les respostes, sàvies i espontànies, una gran lliçó d’ètica viva.
Tothom vam poder parar un moment el soroll mental que ens envolta i centrar l’atenció en qüestions ètiques de primera magnitud. Què és important i què és accessori per viure? Qui sóc jo i què em mou a superar les adversitats? Quines són les prioritats per viure la vida que vull? Quina importància té l’amistat i la solidaritat per viure una vida plena? De què tenim por? Quines decisions prenem davant de les dificultats i la manca de sentit? Com les prenem? A qui donem poder si ens deixem arrossegar per una crítica destructiva?
Tots tindrem serralades i tsunamis a les nostres vides, van dir María i Eduardo. La qüestió no és per què?, sinó més aviat per a què? Què en podem aprendre?
– La vida es una oportunidad, una tras otra. Ante las enfermedades mentales… necesitamos pedir ayuda, aprender que no estás solo/a. “tú puedes” es lo que te dice la vida en esos momentos. María Belón
– ¿Què me ayudó? Mantener la calma. La autoterapia, hablar con amigos, escribir, pintar, estar en silencio en la montaña, en la naturaleza. Eduardo Strauch
Enhorabona al professorat per organitzar activitats on l’educació surt de l’institut i fa plantejar a l’alumnat el sentit de la seva experiència.
Manuela Gómez
CRP Santa Coloma de Gramenet
