Les Escletxes del Papiol esdevenen un lloc magnífic per a treballar el risc de vessant.
Primer, els alumnes comencen observant una imatge capturada des del Google Earth i on es veuen molt bé les escletxes. A partir d’aquí van començar a plantejar-se preguntes i després hipòtesis de l’origen d’aquestes esquerdes per finalment dissenyar un pla de treball de camp que consistia en:
1r- L’estudi dels dos materials implicats en la formació de les esquerdes a nivell de: consistència, comportament amb presència d’aigua, reacció amb àcid i presència de fòssils. Així amb l’ajuda d’una taula de classificació van poder esbrinar que els materials inferiors eren argil·les i els superiors calcàries.
2n- Presa de mesures d’orientació, amplada, profunditat i inclinació de sis de les escletxes.
Amb totes aquestes dades van poder elaborar el model teòric de com es van formar les escletxes i van analitzar les forces impulsores i de resistència que hi intervenen.
Per acabar, es van arribar fins al castell on van poder veure les conseqüències d’aquest fenomen en les façanes de les cases i van calcular el risc d’una esquerda tenint en compte el valor dels bens exposats, la vulnerabilitat i el període de retorn.
Ha estat un grup de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Can Vilumara molt implicat i treballador que va realitzar aquesta sortida el dijous 31 de març.
