Quan ens referim a la geologia d’un lloc, ens fa pensar en les roques, els minerals, els sòls, les aigües i tots aquells materials que formen part d’una sola Terra i que en possibiliten l’equilibri de la vida. Sovint fem servir un vocabulari poc usual i parlem d’una història que atresora més enllà del que l’espècie humana ha viscut. La geologia ens pot meravellar pel propi saber que ens aporta, però també és una gran oportunitat de coneixement per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Aquest article té el propòsit d’exposar detalls i usos del substrat geològic local de la Rierada, indret de Collserola a on s’ubica el Camp d’Aprenentatge de Can Santoi. El Camp d’aprenentatge s’ha dedicat prop de 40 anys acompanyant a infants, joves i docents a meravellant-se i descobrir la natura de Collserola com a “bé comú”. Durant tots aquests anys successius hi assisteixen entre 2.500 i 4.000 nois i noies a l’any en edat escolar.
Pels que en vulgueu aprofundir en la geologia de Collserola volem deixar dues fonts documentals. La primera recerca sobre la geologia catalana i, en concret, de Collserola, va anar de la ma del teòleg i geòleg Jaume Almera (1879). Posteriorment s’han fet nombrosos estudis, de divulgació i científics. Amb la finalitat educativa que ens ocupa, destaquem l’interès de la publicació Guia de Geologia de Collserola (Alías, G. et al, 2008). (Imatge del mapa geològic de l’ICGC: colors: morat-Ordovicià, rosa-Silurià, taronja-Silurià-Devonià, gris-Quaternari).
EL SUBSTRAT DE LA RIERADA
Les roques del substrat de la Rierada formen part del relleu de la vall de la riera de Vallvidrera, dels turons que l’envolten, de les fonts, de les terres fèrtils i dels materials emprats per la construcció, des de les parets de pedra seca, fins les pròpies cases.
El sòls
Els pobladors íbers, els romans i els agricultors, fins l’actualitat, han aprofitat els sòls de Collserola per a diversos conreus i, sobretot, per la vinya. El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre composta per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. 
El sòl de Collserola, s’ha format principalment sobre pissarres i fil·lites paleozoiques, bàsicament de naturalesa silícica, i en determina el paisatge vegetal d’alzinars, brolles i pinedes. Els sòls representen el tercer reservori de carboni més important després dels oceans i dels estrats geològics; i molt més grans que l’atmosfera i la biosfera.
Les fonts i la riera
Collserola conté un gran nombre de fonts, però avui en dia la majoria han quedat en desús. Les seves aigües es proveïen d’aqüífers molt superficials, que amb el temps s’han anat perdent.
Algunes d’elles es varen associar a mines i van ser útils durant molts anys. La riera de Vallvidrera, al seu pas per la Rierada, acostuma a portar aigua tot l’any. El substrat pissarrós de la Serra de Collserola, facilita certa impermeabilitat del massís i la porositat proporcionada per les fractures més superficials i dels sòls, permet emmagatzemar-hi les aigües de pluja i drenar-les lentament fins el curs principal de la riera. Fins i tot, després de llargs períodes secs, la riera manté nombrosos trams amb aigües superficials que prové del drenatge del subsòl (Imatge de la font de l’Espinagar i de la riera de Vallvidrera).
LES ROQUES
Les roques de la Rierada, així com la majoria de materials de Collserola, són paleozoiques, amb un rang d’edat que van de l’Ordovicià fins el Carbonífer (de 450 a 350 milions d’anys). Aquests materials es formaren en ambients sedimentaris marins, i es veieren involucrats en un procés de col·lisió de plaques tectòniques que donà lloc a la Serralada Herciniana al sud d’Europa i nord d’Àfrica fa uns 350 milions d’anys.
També hi trobem formacions sedimentàries d’edat quaternària (d’un milió d’anys) i sòls evolucionats durant els darrers milers d’anys.
Les pissarres
A la major part de la vall de la Rierada hi ha afloraments de pissarres d’edat ordoviciana. Les pissarres són roques formades per metamorfisme de grau baix de roques lutítiques. Els seus principals constituents són minerals del grup dels silicats: argiles, miques, quars, pirita i matèria orgànica. Es trenquen en plans paral·lels degut a que les argiles i les miques són materials laminars i poden adoptar una orientació preferent, ja sigui per les pressions elevades per enterrament, pels processos tectònics o pels processos metamòrfics de cristal·lització orientada.
Les pissarres es formen en aigües oceàniques molt profundes, llacunes, llacs i pantans on l’aigua encara és suficient per permetre que les partícules d’argila i llim extremadament fines s’assentin al terra. Els geòlegs estimen que les pissarres representen gairebé ¾ de la roca sedimentària de l’escorça terrestre.
Les fil·lites
La fil·lita és una roca de metamorfisme regional feble, derivada de sediments argilosos, formada per clorita, moscovita i quars, que li donen colors que van dels verds als grisos i un aspecte sedós. Presenta un clivatge marcat i es trenca en plans seguint l’orientació d’aquest clivatge.
Els filons de quars
Entre els plans de trencament de les pissarres s’hi troba un mineral blanc, el quars, que a vedades les travessa. Aquest mineral precipita a partir de solucions aquoses molt calentes (fluids hidrotermals) que circulen pel subsòl aprofitant fissures i discontinuïtats de les roques. Quan troben unes condicions favorables, precipiten en forma de filons.
Les quarsites
En alternança amb les pissarres, es troben capes de quarsites d’edat ordoviciana. Aquestes capes tenen un gruix de pocs centímetres, color gris fosc i són molt dures. La major duresa es deu a la seva composició majoritària de quars.
Les calcàries
A prop de Sant Bartomeu de la Quadra, a les antigues pedreres de les Penyes d’en Castellví, es troben un conjunt de roques carbonatades del trànsit Silurià-Devonià i se solen designar “griotte”. 
Aquest tipus de calcàries ha estat utilitzat com a material de construcció i ornamental. Les calcàries són roques formades principalment per calcita. Tot i que les calcàries poden tenir diferents orígens, la majoria es formen per l’acumulació de conquilles i altres restes esquelètiques de carbonat càlcic que segreguen nombrosos organismes. 
A més dels fragments, també contenen una fracció microcristal·lina i tots els components estan units per ciment carbonatat (Imatges de les calcàries “griotte” i de l’antiga pedrera de les Penyes d’en Castellví).
SEDIMENTS ARGILOSOS QUATERNARIS
A fons de la vall de la Rierada i en especial a prop de la masia de Can Castellví, es troben unes formacions sedimentàries d’argila vermellosa. És comú a la Rierada i a molts vessants del Baix Llobregat, trobar-hi aquestes formacions argiloses en les que s’hi van desenvolupar l precipitació de carbonat de calci en forma de nòduls de color clar, amb formes irregulars i de mida centimètrica. Els nòduls s’anomenen calitx, coneguda popularment com a turturà, o tortorà.
Aquests sediments argilosos són abundants al costat de la masia de Can Castellví, i durant el segle passat es varen explotar per a l’elaboració de ceràmiques, en una bòbila a prop de la masia, de la quan encara en queden les restes dempeus (Imatges dels sediments argilosos i de les restes de l’antiga bòbila de Can Castellví).
LES ROQUES COM A MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
Antigament les masies es construïen amb els materials de proximitat. També es feien el morter a partir de forns de calç que els mateixos habitants sabien fer. (Imatges de la paret de la masia de 
Can Santoi 
i d’un mur de pedra seca per evitar l’erosió dels terrenys)
