Els joves de segon de batxillerat de l’assignatura de CTMA de l’Institut Frederic Mompou, han fet una recerca sobre l’afectació dels riscos naturals als habitatges. Aquest dimarts 15 de febrer, el grup de batxillerat, conjuntament amb el Camp d’aprenentatge de Can Santoi, ha indagat a l’indret de les Escletxes, a la part alta de la població del Papiol, per a interpretar-ne l’origen i conèixer què fa la població. Des de diferents mirades i interessos, els joves han plantejat diverses hipòtesis sobre l’origen d’aquestes obertures. L’indret de les Escletxes, conegut a la literatura científica i excursionista, es troba protegit per llei i documentat com a Geòtop 338.
Les Escletxes són un conjunt d’obertures, orientades aproximadament nord – sud, al vessant esquerra de la vall del Llobregat. El fenomen natural es troba al si d’unes roques calcàries pròximes a la població. Els estudiants son coneixedors dels desastres naturals que amb freqüència documenten els mitjans de comunicació, moltes vegades amb pèrdues humanes i materials. Però avui han viscut de prop sortir de l’institut per conèixer i recórrer el seu interior. En visitar-les, s’han plantejat diverses hipòtesis, entre elles que s’hagin produït per l’acció de terratrèmols, per antics cursos fluvials o per fosses submarines. Conjuntament, han reconegut els materials sedimentaris a on s’ubiquen: a la part inferior argiles vermelles i a la part superior, calcàries fossilíferes. També han reflexionat de la resposta mecànica tant diferent que tenen les argiles quan els arriba l’aigua de pluja, estovant-se, a diferència de les calcàries.
Després de recollir moltes més evidències, els mateixos estudiants se n’han adonat que la interpretació més factible podria ser la d’un lliscament de blocs en el vessant, facilitada per la disposició inclinada dels estrats calcaris sobre dels argilosos. Aquesta interpretació l’hem aplicada amb la següent visita dels carrers de la població, identificant desnivells, esquerdes d’edificis i altres possibles conseqüències als habitatges. D’altra banda, hem vist que el disseny urbanístic de la població preserva llocs de risc per a no construir-hi, i també ha anat prenent mesures arquitectòniques específiques de protecció dels fonaments.
Tots plegats ens hem endut un bon d’aprenentatge de com preservar els bens urbans i alhora conviure amb els riscos naturals.
