El poble
Imagineu un poble petit, amb casetes envoltades de camps d’arròs i de boscos d’arbres gegants, amb una petita escola i un hospital on les persones es recuperen de les seves malalties envoltades de natura.
A un poble com aquest va arribar la Mei, una nena de quatre anys, amb la seva germana Satsuki, de 10 anys i el seu pare. La família Kusakabe. Havien comprat una casa per estar més a prop de la seva mare que es recuperava d’una malaltia a l’hospital del poble.
Arribaven amb la furgoneta carregada fins a dalt per un camí de terra, molt contents per descobrir com seria la seva nova casa i per tenir la possibilitat de visitar la seva mare més sovint del que ho podien fer vivint a la ciutat.
Abans d’arribar a casa seva van saludar la família de la casa del costat que era una granja on vivia un nen que es deia Kanta amb els seus pares i la seva àvia Nanny.
La casa
Quan van arribar a la casa van veure que era gran i molt maca tot i que estava una mica deixada perquè feia molt temps que no hi vivia ningú. La casa tenia un jardí molt gran i estava envoltada de boscos amb arbres gegants per on passava un petit rierol amb peixets de colors.
Les nenes van anar corrent al porxo de la casa amb compte de no fer malbé les fustes de l’entrada que estaven en mal estat. A l’entrada principal un home ajudava el seu pare amb el trasllat dels mobles i les caixes que portaven a la furgoneta.
El lloc era preciós i les nenes es divertien explorant el jardí i l’exterior de la casa. Jugant van arribar a la part del darrera on hi havia un pou cobert i l’entrada posterior. Amb compte la Satsuki va obrir la porta i de sobte una gran quantitat de boletes negres van desaparèixer entre les fustes de les parets i el terra, són els “conillets de la pols”.
Amb una mica de por la Mei i la Satsuki continuen investigant per les diferents estances de la casa, troben el lavabo amb una gran banyera i les escales que porten al pis de dalt. Amb compte van obrint totes les portes de les habitacions i en una d’elles la Mei agafa un conillet de la pols i baixa corrent per les escales per ensenyar-li al seu pare.
A la planta baixa es troben amb la Nanny, la veïna, que els ha portat el dinar i quan la Mei vol mostrar el conillet de la pols que ha capturat i que porta a les seves mans tancades veuen que ha desaparegut i li ha deixat les mans tacades de pols negre.
La Nanny els explica que els conillets de la pols viuen a les cases deshabitades però que quan estiguin ben instal·lats segur que marxaran i no tornaran mai més.
La primera nit
Passen el dia col·locant les coses que porten a les caixes i netejant la casa amb aigua que treuen del pou. També coneixen al Kanta, que es el net de la Nanny i que viu a la casa del costat.
Cau la nit i la Satsuki surt al jardí a buscar llenya per a la llar de foc, fora fa molt vent i li costa una mica però al final ho aconsegueix. Estan molt cansats i bruts, és hora de banyar-se i anar a dormir. La seva primera nit a la casa nova.
Mentre es banyen els conillets de la pols marxen sortint entre les fustes de les parets i per la xemeneia, s’enlairen i desapareixen en la negra nit. La família Kusakabe ja està instal·lada i dormen tots junts a la mateixa habitació mentre a l’exterior el vent fa moure les branques i les fulles dels arbres gegants.
Nova vida
Els següents dies la Mei, la Satsuki i el seu pare es van adaptant a la casa i a la vida al poble.
El primer dia és radiant, fa sol i els tres van en bicicleta a visitar la mare a l’hospital. Pel camí saluden a la Nanny que està treballant al camp, el Kanta també hi és, la Satsuki i ell es fan ganyotes l’un a l’altre des de lluny, jugant.
Arriben a l’hospital. És molt maco i també està envoltat per un jardí i per boscos. Veuen la mare i es posen molt contentes quan veuen que s’està recuperant bé i aviat podrà estar amb ells a casa. Passen la tarda rient i explicant-se històries i tornen els tres molt contents a casa.
Al dia següent la Satsuki va a l’escola però la Mei es queda a casa amb el seu pare perquè encara és petita per anar-hi. La Mei passa el matí jugant al jardí mentre el seu pare treballa a dintre de la casa envoltat de papers.
La Mei troba un gla entre l’herba i l’agafa. Uns metres més enllà veu que hi ha un altre i una mica més enllà un altre més, és un caminet de glans… Ja està molt a prop de l’entrada al bosc i de sobte veu una petita criatura, molt estranya i la segueix endinsant-se al bosc per un petit passadís que hi ha fet sota els matolls.
La Mei perd el rastre de la petita criatura però sent un soroll i veu que no sol hi ha un d’aquests petits animals sinó que hi ha un altre més gran de color blau. Decideix seguir-los, ella no ho sap, però aquests éssers es diuen Totoro.
Totoro gran
Seguint els Totoros petits la Mei cau per un forat que hi ha al tronc d’un dels arbres gegants. És una cova secreta. El lloc és molt acollidor, una verda capa de gespa ho tapa tot, hi ha flors i papallones de colors, a la part superior hi ha una escletxa per on hi entra el Sol. En un forat descobreix una cua molt gran i peluda, es suau i això fa que la Mei s’atreveixi a mirar-hi a dintre… És un d’aquells estranys animals però aquest és molt gran, molt més gran que la Mei. La nena encuriosida seu a sobre de la gran panxa d’aquest Totoro enorme.
El Totoro mig adormit obre els ulls lleument i veu la Mei però torna a tancar els ulls i segueix dormint com si res. La nena decideix jugar una mica i li fa pessigolles al nas i al Totoro li ve un enorme esternut que fa que la Mei surti volant pels aires. Finalment la Mei torna a pujar a la gran panxa del Totoro i els dos es queden adormits. Els Totoros petits observen encuriosits el que està passant.
Quan la Satsuki torna de l’escola el pare encara està treballant però la Mei no hi és. Preocupats la busquen pel jardí i pel bosc fins que la troben adormida. No hi ha ni rastre dels Totoros. La Mei els explica que ha trobat uns éssers fantàstics al bosc, el seu pare i la seva germana li diuen que ells també els volen veure i els tres van corrent a l’arbre gegant que tenia el forat per on havia caigut la nena, però el forat ha desaparegut i no poden arribar on estan els Totoros. Decideixen tornar a casa i buscar-los un altre dia.
A la nit la Satsuki escriu una carta a la mare explicant-li que la seva germana havia trobat un animals fantàstics al bosc. Mentrestant els tres Totoros són a dalt de l’arbre més gran de tots tocant uns instruments de vent que es diuen ocarines, lluny de les mirades de les dues nenes i el seu pare.
El gat autobús
L’endemà el pare ha d’anar a la ciutat per coses de feina i la Mei es queda a casa de la seva veïna Nanny, però s’avorreix i demana anar a l’escola de la seva germana a passar el dia. Quan la Nanny l’acompanya a l’escola, la mestra permet que es quedi a classe amb els grans asseguda al costat de la seva germana i les seves companyes.
Quan acaba l’escola i han de tornar a casa comença a ploure, al principi molt fluixet però de seguida comença a caure un fort aiguat. Les nenes es refugien en cabanes que troben pel camí. En Kanta, el veí, les veu i els ofereix el seu paraigua perquè puguin tornar a casa sense mullar-se. Quan arriben a casa el seu pare encara no hi és, decideixen menjar una mica i anar a casa de la Nanny i el Kanta a tornar el paraigua que els ha deixat el nen, també agafen un gran per quan el pare torni amb l’autobús i el van a esperar a la parada. Encara està plovent molt.
Passen alguns busos però en cap d’ells arriba el seu pare. Ja s’ha fet fins i tot de nit i la Mei comença a tenir son. De sobte la Satsuki veu que arriba algú en l’espessor de la nit. Quan el té al costat veu que és l’ésser fantàstic que havia vist la seva germana el dia anterior. Sí, és el Totoro gran, que s’està mullant sota la pluja i espera amb elles l’autobús. La Satsuki decideix deixar-li un dels paraigües que porta i el Totoro agraït li regala un paquet embolicat amb unes fulles d’arbre. De lluny es veuen les llums d’un altre autobús, però no és l’autobús que elles esperen, aquest té forma de gat!
El gat-bus amb un enorme somriure obre la porta i el Totoro gran hi puja i marxa.
El següent bus que arriba és el que porta al seu pare. Ja no plou i els tres tornen a casa caminant.
A la nit la Satsuki escriu una altra carta a la seva mare explicant la seva trobada a la parada de l’autobús amb el Totoro gran.
Les llavors i la dansa dels Totoros
Passen els dies i arriba l’estiu. Les nenes ja han obert el paquet que els va regalar el Totoro gran, van resultar ser unes llavors que les nenes van plantar al jardí. La Mei es passa els dies mirant si les llavors germinen i creix alguna planta però res. No es veu cap canvi.
Una nit senten sorolls al jardí mentre dormen. Les dues nens miren per la finestra i veuen els tres Totoros ballant a sobre de les llavors plantades. Les nenes surten corrent al jardí i decidides es posen a ballar amb els Totoros. De cop i volta les llavors comencen a créixer amb molta força i es converteixen en un arbre gegant com els que hi ha al bosc. En aquest moment el Totoro gran treu una baldufa gegant i la fa girar a gran velocitat. Els tres Totoros pugen a sobre i les nenes fan el mateix, de sobte la baldufa s’enlaira i tots volen per sobre del poble i dels boscos aturant-se finalment a la branca més alta de l’arbre que acaba de néixer. Els Totoros conviden a les nenes a tocar les seves ocarines. El pare dorm plàcidament sense enterar-se de res.
Carta de l’hospital
Al dia següent les nenes desperten màgicament al seu llit com si no hagués passat res. Estranyades surten al jardí i veuen que l’arbre que havia nascut de la dansa dels Totoros ha desaparegut però a canvi les llavors que havien plantat han començat a germinar i els ha crescut una tija que ja té fins i tot alguna fulla.
A la tarda les nenes són a casa de la Nanny perquè el pare ha hagut d’anar a treballar. El Kanta arriba corrent amb una carta que acaba de portar el carter, és de l’hospital. Com que el pare no hi és les nenes decideixen obrir-la per si és alguna notícia important sobre la seva mare. A la carta diu que truquin al més aviat possible a l’hospital. La Satsuki truca al seu pare a la feina per telèfon i li explica el que posa a la carta, quan el pare truca a l’hospital li diuen que la mare no es troba bé i que encara no pot tornar a casa. Quan la Mei sent això s’enfada i s’escapa per anar fins a l’hospital a veure la seva mare.
Buscant la Mei
La Satsuki i el Kanta es posen a buscar la Mei però no la troben. Van preguntat a la gent que es troben pels camins del poble si l’han vist però ningú ho ha fet, aleshores la gent del poble s’organitza per anar-la a buscar. Tots criden -Mei! -Mei! però la Mei no apareix. Busquen per tot arreu, fins i tot als horts i als cultius d’arròs però ni rastre. Arriba la nit i ja no veuen res, la gent del poble decideix deixar de buscar-la i continuar quan torni a sortir el Sol però la Satsuki té una idea i marxa corrent al bosc sense dir res. Ho té decidit: demanarà ajuda al Totoro gran.
Quan entra al bosc el crida amb totes les seves forces: -Totoro! -Totoro! -Totoro!
Quan s’acosta a l’arbre gegant del bosc, aquell on la Mei va caure la primera vegada que va veure en Totoro, veu el forat i s’hi llença a dins caient a sobre de la panxa del Totoro gran que estava adormit.
L’ajuda d’en Totoro
Plorant, la Satsuki li explica a en Totoro que la Mei s’ha perdut i que no la troben i li demana ajuda. En Totoro amb un somriure l’abraça tendrament i crida molt fort. Amb la Satsuki en braços s’enfila fins a la part més alta de l’arbre més gran i torna a cridar encara amb més força. A l’instant apareix el gat-autobús i la Satsuki entra a dintre, en Totoro havia cridat el Gat-autobús màgic per ajudar la seva amiga a trobar la Mei!
La porta del gat-bús es tanca i en Totoro es queda a l’arbre gegant, la Satsuki a sobre del gat màgic comença a volar pels aires en busca de la Mei!
La troben asseguda, amb molta por, al costat d’una estàtua que hi ha en un camí. La Satsuki baixa del gat-bús i les dues nenes s’abracen molt contentes. Abans que marxi li demanen al gat si les pot portar a veure la seva mare. El gat diu que sí i les dues germanes entren i posen rumb cap a l’hospital.
Per fi amb la mare
Quan arriben a l’hospital veuen que la seva mare està bé, només tenia un refredat. El seu pare ja ha arribat i està parlant amb ella. Les nenes estan molt contentes i amb el gat-bús pugen a sobre d’un arbre a mirar l’hospital des de les alçades.
Segur que la seva mare tornarà aviat a casa i podran viure tots junts, feliços a casa seva en aquest poble on tothom té cura dels altres i s’estima. Estan segures que han trobat el lloc adequat per i de ben segur que creixeran sabent que ajudar els altres, ser amables amb la gent i estimar i respectar la natura és la millor manera de viure.
Amb l’ajuda dels Totoros i amb l’amor de la seva família i la gent del poble tot és possible.
