La formació permanent del professorat és un recurs del sistema educatiu per contribuir a l’assoliment dels objectius de millora i canvi dels centres i del professorat. Es gestiona des de les unitats del Departament d’Ensenyament, les seccions de serveis educatius i formació dels ST, els serveis educatius de zona, els ICE de les universitats i des de les institucions col•laboradores previ reconeixement de la Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació (SGIFO).
A continuació es fa un resum dels aspectes més destacats del document “Formació permanent del professorat. Criteris i instruccions, curs 2011 – 2012”
Objectius generals
Aquests objectius seran prioritzats, complementats o adaptats a cada territori d’acord amb les seves característiques específiques. Per al curs 2011-2012, les actuacions dels PFZ tindran com a objectius generals i prioritaris els que s’especifiquen a continuació:
a) Promoure accions formatives orientades a promoure l’èxit escolar mitjançat la diagnosi i detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge i potencialitats de l’alumnat amb la finalitat de millorar la resposta educativa.
b) Millora de les didàctiques específiques orientades a l’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat, amb especial incidència en l’assoliment de les capacitats relacionades amb la comprensió i expressió oral i escrita, així com les competències matemàtiques que són la base de la resta d’aprenentatges.
c) Afavorir el model d’escola inclusiva, aprofundint en els conceptes associats a l’atenció a la diversitat, a la tutoria i l’orientació de l’alumnat.
d) Millora de la formació orientada a desenvolupar les competències professionals claus de les direccions dels centres educatius.
e) Promoure activitats formatives d’actualització científica i didàctica orientades al professorat amb més experiència docent que afavoreixin la incorporació de noves formes de treball a l’aula i l’aprofundiment de coneixements per part de l’alumnat.
f) Impulsar el coneixement i el domini de les llengües estrangeres, especialment de l’anglès, per part de tot el professorat, afavorint l’existència de centres trilingües.
Actuacions prioritàries
Des de la perspectiva de les etapes educatives, en el context de l’Educació Infantil i Primària, les prioritats generals anteriorment enumerades han de tenir en compte la satisfacció de necessitats formatives relacionades amb els aspectes nuclears del currículum definits sota els següents criteris específics:
1. En l’àmbit de l’Educació Infantil i el primer cicle d’Educació Primària promoure una formació orientada a la correcta adquisició del procés de lectoescriptura com a procés global que implica comprensió i expressió, interpretació i construcció de manera que es garanteixi l’accés ja la resta de coneixements, així com actuacions formatives especialment adreçades a la detecció precoç i l’establiment de pautes d’intervenció i compensació en els casos d’alumnes amb problemes d’aprenentatge.
2. En l’àmbit del cicle mitjà i superior d’Educació Primària, promoure propostes formatives que afavoreixin, la competència lectora, el gust per la lectura, l’ús de la llengua en diferents àmbits de l’aprenentatge i les competències matemàtiques.
Pel que fa referència a Secundària Obligatòria, cal tenir en compte les següents prioritats complementàries:
1. Opcions formatives que impliquin el desenvolupament competencial del currículum de secundària, la promoció d’activitats lligades a la recerca i lligades als projectes i treballs de recerca, la promoció de la millora curricular en els àmbits científic, tecnològic i matemàtic, la construcció d’itineraris curriculars personalitzats, l’avaluació competencial de l’alumnat i la construcció de propostes de diversificació curricular que contribueixin ala millora dels resultats educatius de l’alumnat.
2. Opcions formatives que contribueixin a la reducció de l’abandonament escolar prematur en el marc de la potenciació de les eines d’orientació i tutoria amb especial cura de l’acompanyament personal, el desenvolupament social i l’orientació acadèmica i professional.
3. Gestió d’aula i l’alumnat en el context d’integració de les noves tecnologies en els centres educatius. Formació lligada a la difusió de bones pràctiques i l’anàlisi de noves possibilitats de dinàmiques amb l’alumnat lligades a l’aprofitament del conjunt de recursos d’aula i la seva complementarietat.
Destinataris
Les activitats de formació permanent s’adrecen al professorat d’educació infantil, primària, secundària, de formació professional, de persones adultes i d’ensenyaments d’idiomes, artístics i esportius dels centres educatius.
Els centres de formació de persones adultes (CFA/AFA) canalitzaran les demandes de formació en centre a la Subdirecció General d’Ordenació Curricular. Les escoles oficials d’idiomes (EOI) les faran arribar a la SGIFO i els centres d’ensenyaments artístics, a la Subdirecció General d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial. El professorat que imparteix cicles formatius vehicularà la demanda de formació específica a la Subdirecció General de Programes, Formació i Innovació. Altres col•lectius específics, vehicularan la seva demanda a la unitat orgànica de la que en depenguin.
Àmbit d’organització i gestió
Les activitats es poden classificar segons l’àmbit d’organització i gestió en:
a) Activitats en centre. Són activitats adreçades al professorat d’un sol centre derivades del pla de formació de centre. La gestió és responsabilitat dels serveis educatius de zona (SEZ) i del centre són planificades per la comissió del pla de formació de zona (PFZ), aprovades per la comissió d’ordenació dels serveis territorials (ST) i gestionades pel SEZ, amb vistiplau i implicació de la inspecció.
En el cas de centres educatius que disposin d’un pla d’autonomia, les activitats de formació hauran de constar en la planificació estratègica del centre.
L’avaluació de l’aprofitament és responsabilitat de la persona formadora i l’avaluació de la transferència als centres es responsabilitat de l’equip directiu, amb la col•laboració dels SEZ i el lideratge de la inspecció.
Cal planificar la formació en períodes de 3 anys.
La modalitat preferent és l’assessorament.
b) Activitats en zona. Són activitats adreçades al professorat de la zona dels serveis educatius de zona, són proposades pels centres i per la comissió del PFZ, aprovades per la comissió d’ordenació dels ST, per tal d’afavorir la coordinació intercentres a la zona, la coordinació d’especialistes i la dinamització.
La planificació correspon a la comissió del PFZ i estan gestionades pel SEZ.
Les modalitats preferents són grups de treball, seminaris de coordinació, conferències i trobades.
L’avaluació de l’aprofitament és responsabilitat de la persona formadora i l’avaluació de la transferència als centres es realitza des dels SEZ amb el lideratge de la inspecció.
c) Activitats en territori. Són activitats proposades per les comissions dels PFZ del territori i pels ST per donar resposta a les necessitats del territori i del sistema i a les demandes prioritàries no ateses d’alguna zona o proposades per les unitats del Departament amb gestió compartida amb els ST. La responsabilitat de la gestió pot ser dels serveis educatius de zona, dels serveis territorials o de la unitat organitzadora.
Les modalitats preferents són seminaris, cursos, grups de treball de caire interzonal i jornades.
L’avaluació de l’aprofitament és responsabilitat de la persona formadora i l’avaluació de la transferència als centres es realitza des dels SEZ/ST amb el lideratge de la inspecció.
d) Activitats centralitzades o de sistema. Són activitats proposades per les unitats del Departament d’Ensenyament o per institucions externes, per donar resposta a les necessitats del sistema i a les demandes prioritàries no ateses d’algun territori. Són activitats de proposta d’institució (institucional). La responsabilitat de la gestió és de les unitats o institucions organitzadores.
Les modalitats preferents són seminaris, cursos, grups de treball i jornades.
L’avaluació de l’aprofitament és responsabilitat de la persona formadora i l’avaluació de la transferència als centres es realitza des de les unitats o les institucions amb el lideratge de la inspecció.
Priorització
L’anàlisi de les necessitats formatives és un procés qualitatiu obert durant tot el curs. Les necessitats de formació s’han de determinar en relació amb objectius de canvi o de millora dels diferents nivells d’actuació professional: el centre, la zona o el conjunt del territori.
La comissió, d’acord amb les directrius dels ST corresponents, arbitrarà el sistema de recollida de necessitats més convenient tenint en compte les característiques de la zona.
Es prioritzaran les activitats proposades pels centres docents d’acord amb les necessitats derivades del pla de formació de centre. Aquest pla ha de contemplar, entre d’altres, accions de formació que donin resposta als projectes educatius del centre, al seu pla d’autonomia i a la possible formació derivada de l’avaluació de riscos psicosocials.
Totes les activitats de formació en centre necessitaran la demanda per escrit de l’equip directiu, preferentment per via telemàtica mitjançant una aplicació, i el vistiplau de la inspecció educativa.
Les activitats de formació per a la zona seran proposades pels propis centres i/o per les altres instàncies representades a la comissió. Es tindran també en compte les necessitats formatives derivades dels plans educatius d’entorn.
Modalitats de formació
Les diferents modalitats de formació han d’obeir a la finalitat de l’acció formativa i impliquen una dinàmica de treball del professorat participant específica. Caldrà, doncs, tenir en compte l’adequació de cada modalitat a la finalitat que es proposi l’actuació formativa, les necessitats de formació del professorat i els objectius de la formació. Sempre que sigui possible, s’impulsaran activitats de caire semipresencial que comportin l’ús d’una plataforma de gestió compartida tipus Moodle o similar. Com a criteris generals, es tindrà en compte:
a) Els assessoraments a centres han de respondre a un projecte clar, que compti amb el compromís de participació de tot el claustre, o d’una part significativa, i conegut per la comissió del PFZ.
Han de formar part del pla de formació de centre. Els SEZ vetllaran perquè no es doni simultaneïtat d’assessoraments en un mateix centre, llevat de casos justificats. En general, no poden ser inferiors a 30 hores i, com a mínim la tercera part ha de ser de treball intern. Hi ha de participar el 80% del professorat al qui va dirigit. Els centres que ja han desenvolupat un primer assessorament poden realitzar assessoraments de continuïtat per seguir avançant en el mateix tema, amb durada i estructura més flexible i adequada a les necessitats del centre i de l’assessorament, sempre que l’avaluació del primer hagi estat favorable i així ho expressin els indicadors.
b) Els tallers són activitats formatives amb una temàtica molt específica, i essencialment pràctiques, impar-tides per una persona experta. La durada no ha de ser superior a les 10 hores i ha de comptar amb un mínim de 15 participants. Tenen per finalitat aprofundir en un coneixement específic i, alhora, pràctic.
c) Els cursos són activitats de formació estandarditzada, que han de tenir les característiques habituals d’aquestes activitats: una durada superior a 15 hores, en funció de la temàtica i amb activitats d’avaluació per comprovar la integració dels continguts per part dels assistents. Poden ser de caràcter presencial, semipresencial i no presencial. Han de tenir un mínim de 20 participants.
d) Els seminaris són activitats de durada variable, que tenen com a finalitat la reflexió de docents de diferents centres o altres agents educatius del territori entorn d’un tema a partir de la seva pràctica professional. Són impartits per una persona formadora especialista, que hi actua com a dinamitzador/a. És recomanable la semipresencialitat i l’ús de plataformes tipus Moodle. El nombre mínim de persones participants és de 20.
e) Els seminaris de coordinació són una modalitat per a l’intercanvi de criteris i la coordinació entre professorat de centres consecutius (infantil-primària; primària-secundària) o d’una mateixa etapa. Poden ser generals o d’àrea (especialistes d’una mateixa àrea de primària o secundària). Un dels membres del seminari fa les funcions de coordinador/a. Poden rebre assessorament puntual extern per part d’un o més ponents. És recomanable la semipresencialitat i l’ús de plataformes tipus Moodle. Ha de participar-hi un mínim de 15 persones o en el seu defecte, el 80% del professorat al qui va dirigit.
f) Els grups de treball són activitats amb l’objectiu d’elaborar un material o desenvolupar un projecte de recerca o d’innovació educatives i orientat cap a un treball docent que asseguri la utilització d’una metodologia d’ensenyament, aprenentatge i avaluació que faciliti l’aprenentatge competencial. Un dels membres del grup pot actuar com a coordinador/a. Es prioritzaran els grups de treball que es basin en una metodologia de reflexió sobre la pràctica. La durada mínima és de 40 hores i han de tenir 5 o més persones participants. Els materials elaborats es faran públics i estaran a disposició de la resta del professorat, mitjançant les plataformes que designi la institució responsable, que en farà el seguiment i l’avaluació
Des del Servei Educatiu i la comissió del pla de formació de zona es poden organitzar, si pressupostàriament és viable, l’organització de:
g) Les jornades són una modalitat de formació intensiva i de curta durada a l’entorn d’un tema monogràfic. Tenen com a objectiu aprofundir en l’estudi d’algun tema específic i/o intercanviar experiències i innovacions puntuals entre professionals. Es compta amb la presència de ponents, a qui s’encarrega la presentació d’un tema determinat. El nombre de persones participants ha de ser superior a 30 i només seran certificables si és igual o superior a 5 hores.
h) Les trobades pedagògiques són una modalitat intensiva i de curta durada restringit a l’entorn d’un tema i dins d’un marc teòric. S’orienta prioritàriament cap a l’intercanvi d’experiències didàc-tiques i de materials entre el professorat.. El nombre de persones participants ha de ser superior a 30 inomés seran
certificables si és igual o superior a 5 hores.
i) Les conferències o taules rodones són una modalitat formativa que consisteix en una exposició llarga d’un o més ponents sobre un tema puntual i específic relacionat amb l’educació. Poden anar seguides d’un debat. Són activitats normalment no certificables (inferiors a 5 h).
Calendari i horaris
El període lectiu per portar a terme les activitats serà el del curs escolar: de l’1 de setembre de 2011 al 15 de juliol de 2012.
Les activitats de formació emmarcades en els PFZ es faran en horari laboral no lectiu del professorat, llevat de casos autoritzats de manera excepcional.
Retroenllaç: Detecció de necessitats formatives. PFZ 2011-2012