Afectivitat i sexualitat. Són educables?

Aquesta obra acabada de publicar i editada per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, compta amb la col·laboració de diferents experts entre els que si compta el psicopedagog Quim Cabra del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.

Victoria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas, i membre del grup de treball, presenta la proposta (disponible en format pdf) sota aquests termes:

La nova llei que regula l’avortament, i que acaba de ser aprovada pel Parlament espanyol, porta el títol de «Ley orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo»  El títol indica que cal donar prioritat a  la  formació per  a  la  salut  sexual  i  reproductiva,  ja que  l’ideal  seria que  la decisió d’avortar no es produís mai per causa d’embarassos indesitjats, que és el motiu més freqüent d’avortament  L’educació sexual al nostre país ha estat sempre una  assignatura pendent  Era un  tema  tabú durant  el  franquisme  i, amb la democràcia, no hi ha hagut prou voluntat d’abordar-lo i posar en pràctica un model d’educació reproductiva adequat a l’època, a les característiques i a les necessitats de la nostra societat.
Educar sexualment implica com a mínim dues coses: a) ajudar a les dones que decideixen interrompre un embaràs a prendre la decisió amb plena consciència  i responsabilitat pel que  fan,  ja que sempre es tracta d’una opció difícil  i traumàtica; b) formar a les nenes i nens per tal de que aprenguin a afrontar les relacions sexuals amb coneixement del sentit i les conseqüències que tenen, i amb capacitat per fer-se’n responsables  Una de les qüestions més debatudes per la llei ha estat la proposta que les menors poguessin interrompre l’embaràs sense informar-ne als pares  Tot i que el tràmit parlamentari de la llei va rebaixar la proposta inicial, limitant la no informació als pares als casos realment conflictius, és un fet que cada cop estem més disposats a reconèixer als menors de divuit anys una maduresa equivalent a la que es dóna per descomptat quan una persona adquireix la majoria d’edat  Aquest punt de vista no és congruent amb l’abandó de la formació dirigida a que la iniciació en les relacions sexuals es faci amb la màxima responsabilitat i coneixement.
Tant  o més  important  que  tenir  una  legislació  que  reconegui  l’autonomia reproductiva de  la dona  és posar  en marxa mesures  efectives destinades  a
disminuir el nombre d’embarassos no desitjats  Cal  incidir en  la prevenció, l’educació  i  la corresponsabilitat de dones  i homes  i  transformar  les condicions que duen a embarassos imprevistos  El Consell d’Europa, en un informe de l’any 2008, al mateix temps que recomanava als països membres una regulació que  respectés  l’autonomia de  les dones per a decidir, afegia que la regulació havia d’anar acompanyada de campanyes més efectives per a la prevenció dels embarassos  Dit d’una altra manera, mai la interrupció voluntària  de  l’embaràs  hauria  de  ser  vista  com  un mètode  anticonceptiu  entre d’altres.
L’educació comença per  la  informació, però va més enllà de  la  informació  No és suficient augmentar la difusió de preservatius i ensenyar a utilitzar-los
ni tampoc incidir més en les campanyes de control de la natalitat  La formació de la persona perquè aprengui a actuar amb criteri i amb responsabilitat va més enllà de la mera informació  És per això que cal insistir en la necessitat de polítiques i programes que promoguin una autèntica educació sexual  No és una tasca fàcil de dur a terme  Encara menys en uns temps en què tota la  informació que els menors reben a través dels mitjans audiovisuals va en contra de l’educació sexual que cal emprendre  Però la dificultat del problema no és raó suficient per no fer cas i deixar-lo de banda  L’experiència d’alguns països que s’han près seriosament l’educació sexual, com és el cas d’Holanda, fa palès que han aconseguit que disminueixi el nombre d’avortaments en comptes d’augmentar com passa en la majoria de països que han regulat la interrupció voluntària de  l’embaràs  La nova  llei dóna més autonomia a  la dona per  decidir  interrompre  un  embaràs  Més  autonomia,  però,  hauria  d’implicar sempre més responsabilitat.
Per  tal  d’ajudar  a  afrontar  la  qüestió,  la  Fundació Víctor Grífols  i  Lucas  va organitzar  una  discussió  amb  un  grup  d’experts  en  educació,  especialment sensibilitzats  en  la  formació  de  la  sexualitat   El  debat  va  comptar  amb  una ponència  inicial de Rosa Ros, dedicada des de fa anys a  la matèria, que es va encarregar també de coordinar la sessió  El resultat del diàleg és el que es resumeix en aquest quadern amb la intenció de proporcionar als més directament responsables  de  l’educació  un  seguit  d’idees,  d’opinions  i  també  de  dubtes sobre una qüestió de tanta transcendència com la que tenim entre mans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>