Descripció
Aquesta activitat pretén proporcionar estratègies per a l’atenció als alumnes amb dèficits d’atenció i hiperactivitat en el context natural de l’aula, tant a nivell general de gestió i organització de l’aula, com de suport personalitzat.
Objectius
- Conèixer els obstacles que suposa el TDAH en el desenvolupament harmònic dels infants i joves
- Detectar senyals d’alerta del TDAHConèixer recursos i estratègies positives d’aula que disminuiran els obstacles en el procés d’aprenentatge que troben els alumnes amb TDAH.
- Conèixer recursos i estratègies d’atenció individual per millorar l’atenció, l’autocontrol i l’organització de l’alumnat amb TDAH.
Continguts
- Característiques dels alumnes amb TDAH:
- Funcionament cognitiu (les funcions executives)
- Regulació de la conducta.
- Intervenció a l’escola:
- Gestió d’aula: mesures que faciliten l’atenció dels alumnes amb TDAH
- Suport personalitzat
- Col·laboració amb la família
Formadors/es: Maite Aymerich, Quim Cabra, Marina Sàez, Sílvia Serra i Josep Verdaguer
Materials del curs:
El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu
Aquesta guia descriu en l’àmbit escolar els obstacles que suposa el TDAH per al desenvolupament harmònic dels infants i dels joves. De l’altra banda, procura donar eines als docents per encaminar-se cap a les actuacions, les estratègies educatives i els aspectes positius que disminuiran els obstacles, en restringiran les conseqüències i impulsaran l’èxit personal i escolar de tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb TDAH.
- El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Guia per a mestres i professors. Departament d’Ensenyament
- Comunicat de la junta de govern del COPC sobre la incidència del TDAH a Catalunya
- Valoració de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP) sobre la guia TDAH elaborada pel Departament d’Ensenyament
1ª sessió
2ª sessió
3ª sessió
- Mesures d’atenció a la diversitat 1ª PART
- Mesures d’atenció a la diversitat 2ª PART
- Mesures d’atenció a la diversitat 3ª PART
Orientacions educatives
- Activitats per fomentar l’atenció i la reflexió (llicència d’estudis Núria Marsal)
- Guia d’actuació primària i secundària (feea)
- Guia pràctica Illes Balears
- Intervenció conductual
- Intervención educativa TDAH en el aula ordinaria
- Respuesta educativa para alumnado con TDAH
- Protocolo de Intervención Educativa con el alumnado con TDAH – La Rioja
4ª sessió: TDAH – Col·laboració entre família i escola
- TDAH – Col·laboració entre família i escola
- Altres patologuies que poden tenir simptomatologia similar al TDAH
Guies per pares
- La Federació Espanyola d’Associacions per a l’Ajuda al Déficit d’Atención i Hiperactividad (FEAADAH) ha editat la guía: ‘TDAH Guía práctica para padres‘
- TDAH – Guia breve para padres. Asociación Elisabeth d’Ornano para el Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad
- TDAH: Decàleg d’actuació familiar
La Fundació CADAH ha elaborat aquest decàleg sobre pautes a les famílies amb fills amb TDAH:
- Acceptar i conèixer el trastorn. Per a tots els pares pot ser molt complicat, però el més difícil està fet, perquè trobat el problema, podem aplicar la solució.
- Reforçar el positiu i obviar el negatiu. La família ha de ser observadora de les seves pròpies conductes i reflexionar sobre les seves conseqüències, per conèixer i treballar les seves fortaleses i debilitats.
- Establir uns límits i normes i les conseqüències de no complir-les. Aquests nens han de tenir clar quines són les normes a complir, i per a això s’han de prefixar amb antelació mitjançant consens. Han d’estar en lloc visible sempre.
- La comunicació ha de ser assertiva i empàtica, evitant qualsevol tipus de missatge crític davant els seus fracassos i intentant posar-se al lloc dels nens.
- Establir planificacions diàries. L’organització diària del temps i de l’espai creant rutines, serà necessari per facilitar l’adquisició d’hàbits d’autonomia en els nens.
- Distingir persona de conducta. No hem d’oblidar que aquests nens tenen l’autoestima afeblida a causa de tots els fracassos que han anat acumulant en la seva vida, per això quan els fem una crítica, aquesta ha d’anar dirigida a la seva conducta. Per exemple, li direm: “la teva habitació aquesta desordenat”, en comptes de “Ets un desordenat”.
- No oblidar que els pares són els seus millors models a seguir. Nosaltres hem de ser la seva guia en les seves actuacions dia a dia.
- Contacte continu entre família i escola. La coordinació i la intervenció en els dos àmbits serà la millor eina per pal·liar les dificultats que s’aniran trobant al llarg de la seva vida escolar.
- Millorar la seva autoestima. Cal compensar les seves dificultats proporcionant els suports necessaris posant l’accent en les seves potencialitats. Hem d’exigir en funció de les seves possibilitats.
- Paciència i constància seran fonamentals per aconseguir els nostres objectius i unes millors relacions familiars.
Com pot contribuir la família en el tractament del nen amb TDAH?
La família té un paper principal en el tractament del nen amb Trastorn per dèficit d’atenció amb / sense hiperactivitat (TDAH). A Família i Salut, ens comentem alguns aspectes que poden ajudar-lo.
- Conegui al seu fill.
- Conegui les principals DIFICULTATS atencionals de l’infant per prevenir-les.
- Poseu en marxa estratègies per millorar el control de les conductes impulsives.
- Poseu en marxa estratègies per millorar l’ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ de tasques.
- Poseu en marxa estratègies per millorar les habilitats en l’MANEIG DEL TEMPS.
- Identifiqui PENSAMENTS I CREENCES NEGATIUS del nen i entorn, la influència en les seves emocions i la seva conducta, posi en marxa estratègies per evitar la BAIXA AUTOESTIMA.
- Poseu en marxa estratègies per actuar davant els seus conductes negativistes o desafiants.
- Poseu en marxa estratègies per afavorir la COMUNICACIÓ.
- I sobretot, no oblidi mai que el problema és el TDAH, no el seu fill.
“Família i escola no tenen més remei que col·laborar juntes”
A Comunidad TDAH, publiquen aquesta aportació del terapeuta familiar Jesús Bernal
Els dos contextos es necessiten mútuament perquè el nen es desenvolupi, socialitzi, adquireixi competència i pugui tenir qualitat de vida.
Adopció i TDAH
Adopció i TDAH, són un binomi real?
El trencament prematur del vincle matern i les vivències emocionals que experimenten en ser abandonats pel pare i la mare biològics –malgrat que hagin estat donats en adopció quan eren nadons–, els deixa amb un dol pendent causat per aquesta pèrdua, en general, difícil de superar, que tindrà un paper destacat en l’ajustament psicològic de les criatures.
Són molts els nens adoptats que es comporten de manera extravertida, alegre, comunicativa, quan estan en un ambient protegit com per exemple en la llar, i mostren un altre comportament totalment diferent (recordant de vegades l’autisme) quan el nen no sent la nostra presència. Aquest canvi dràstic de conducta pot portar a un observador inexpert a pensar en un diagnòstic d’autisme. Per tant, l’alteració de la funció dopaminèrgica explicaria aquests tres fets tan comuns en els nens adoptats.
Tampoc és estrany que els símptomes de dèficit d’atenció i d’hiperactivitat (TDAH) es confonguin amb els símptomes propis d’una vinculació afectiva no construïda en el primer any de vida.
Podríem dir que, és urgent i necessari augmentar l’especialització dels professionals (psiquiatres, psicòlegs, pediatres, professors i mestres) que atenen els nens i nenes afectats per deprivació primerenca o maltractament, perquè siguin capaços d’identificar els comportaments i les conseqüències provocades per aquesta situació, per tal d’evitar diagnòstics erronis.
