Aquest article fa una aproximació al discurs sobre l’anomenat fracàs escolar analitzant un conjunt de fonts primàries documentals i amb Sant Vicenç dels Horts com a context de referència.
Així, amb l’objectiu de comprendre què passa quan diem que un alumne fracassa, s’analitzen quins termes es fan servir quan es parla de fracàs escolar i quin significat tenen. Analitzant el llenguatge es constata com es classifiquen els alumnes, com s’argumenten les intervencions, com el significat d’algunes categories només s’entén des del seu ús i com l’orientació i l’acompanyament dels alumnes són conceptes amb una forta càrrega ideològica. L’anàlisi perment concloure que el discurs sobre el fracàs escolar no és un discurs monolític i que el treball en xarxa, entenent-lo també en l’àmbit simbòlic, permet fer visible les múltiples veus del discurs educatiu, també les veus dissonants.
L’autora Núria Tria Parareda , és estudiant del Màster en Pedagogia Social – Universitat Ramon Llull.
Referència original:
Educació social: revista d’intervenció sòcioeducativa
ISSN paper: 1135-805X
