La isla sin sonrisa

DADES TÈCNIQUES

Guió i il·lustracions: Enrique Fernández

Editorial: Glénat

Col·lecció: Delicatessen

Ciutat: Barcelona

Any de l’edició: 2009

Pàgines: 56

Edat: A partir de 10 anys

ESTUDI DEL LLIBRE

Temes principals: Aventura fantàstica, relacions humanes

Subtemes: Aïllament de les persones, la pèrdua d’un ésser estimat, la felicitat i l’esperança

Gèneres: Còmic

Resum/argument:

Un geòleg amargat pel seu passat (mort d’un fill i desaparició de la dona), arriba per treballar a l’illa balenera de Yulkukary. Farà estada a l’alberg de la tieta d’una nena, l’Eli, que, segons sembla, té massa imaginació, parla d’un príncep gat que la protegeix, de cérvols que enreden les seves banyes, de serps marines que formen part del sol, etc.

La nena intenta acostar-se reiteradament al geòleg de manera infructuosa. Tot canvia quan un matí li comuniquen, a l’Eli, que el seu pare, pescador de professió, ha desaparegut en un naufragi.

Aquella mateixa nit, el geòleg veu com uns estranys éssers que vénen de la platja se’n porten el que sembla ser les ànimes dels nens de cada casa. Ell aconsegueix evitar que s’enduguin la de la nena. En tornar cap a la casa, s’adona que l’Eli ha desaparegut, ha anat cap al bosc on habita Mama Kindi, una estranya criatura meitat dona meitat llimac, en companyia d’un ós.

Mamà Kindi va ser expulsada d’un antic bosc per fer tractes amb humans, i va ser condemnada a viure al costat de les persones satisfent les seves necessitats amb la seva màgia. Però, amb el temps ha aconseguit burlar la condemna, així, si una persona vol obtenir la seva ajuda ha de portar-li un present que sigui original i, si no li interessa, farà que l’ós la devori.

El geòleg segueix l’Eli fins el bosc i comprova com les seves explicacions no eren tan fantasioses…

Ambientació:

• Espai: Yulkukany, illa balenera enmig d’un oceà indeterminat i aïllada per tempestes marítimes.
• Personatges: Dean, el geòleg; Eli, la nena i Mama Kindi, un personatge fantàstic que viu a les profunditats del bosc.

ASPECTES A DESTACAR

La isla sin sonrisa destaca per l’exquisidesa del dibuix i per la seva tècnica de coloració digital. L’autor parteix  de dibuixos a llapis (molt detallats), sobre els quals elabora digitalment el color i les textures. Amb l’ús que fa del color l’Enrique Fernández aconsegueix uns efectes de llum que donen a l’obra una atmosfera única on es combina sàviament la por i l’esperança.

Cliqueu sobre la imatge i anireu a parar a una pàgina del bloc “Work in progress” on es mostra el procés d’elaboració d’una pàgina del còmic.

Un altre aspecte a destacar d’aquesta obra força singular és la imatgeria fantàstica, tant la que es recrea al voltant del personatge Mama Kindi i dels éssers que surten de l’aigua per a endur-se les ànimes dels infants com en els esgrafiats de les cases del poble que recorden a pintures aborígens d’algunes illes del Pacífic i que remeten a fets fantàstics estretament lligats a la història que el còmic ens explica.


Ressenya a càrrec de: JORDI DOLCET (CRP Baix Llobregat-6)