L’autobús de la Rosa, de Fabrizio Silei i il·lustrat per Maurizio A.C.Quarello (Bárbara Fiore, 2012)
Argument:
Un avi porta el seu nét al museu de Henry Ford expressament per ensenyar-li un autobús. El nen no ho acaba d’entendre, però l’avi li explica la història d’un autobús amb un seient molt especial on seia la Rosa Parks, una dona que va dir NO que no s’aixecaria per deixar seure una persona blanca, en un moment, en què als Estats Units hi havia segregació racial. Amb aquesta una paraula va ser capaç de transformar una societat.
En ser empresonada per aquest acte de rebel·lia, es va posar en marxa un moviment de protesta i de defensa dels drets civils que va acabar amb l’estigma de la segregació.
L’avi li explica que sent vergonya de no haver estat prou valent de ser ell, perquè ell també anava al mateix autobús que la Rosa, que s’asseia al seu costat i que es va aixecar quan el conductor va demanar que tots els afroamericans que anaven a l’autobús s’aixequessin per deixar seure els blancs que anaven drets. Però sobretot vol compartir amb el seu nét els orígens perquè mai oblidi qui és i d’on ve.
Qui fou Rosa Parks?
Rosa Louise McCauley coneguda com Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer de 1913 — Detroit, Michigan, 24 d’octubre de 2005) fou una activista estatunidenca per a l’equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units d’Amèrica.
Els records de les nostres vides, de les nostres obres i de les nostres accions seran continuades per altres.
Sempre diuen que no em vaig aixecar del seient perquè estava cansada, però no és cert. No tenia més cansament físic del normal que el de l’acabament d’una jornada de treball. No era vella, encara que molta gent creu que en aquesta època era vella; tenia 42 anys. No, el que era cert és que estava cansada de cedir i cedir.
