1914/2014. Centenari de Maria Novell

El 2014 s’acompleixen 100 anys del naixement de Maria Novell, escriptora, bibliotecària i mestra.
És un centenari que, enmig de les efemèrides literàries d’àmbit català que es commemoren aquest any 2014, està passant desapercebut. I NO HAURIA DE SER AIXÍ!

Maria Novell i Picó va néixer l’any 1914 a Figueres. Aviat la seva família es traslladà a Barcelona. L’any 1932 ingressà a l’Escola de Bibliotecàries on es graduà el 1935. L’abril de l’any següent entrà a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Simultàniament estudiava la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es llicencià el 1941.

En acabar la guerra civil es dedicà a la docència, primer fent classes particulars (ja durant el Batxillerat en feu per pagar-se els estudis) i després fent classes de filosofia i història a l’Acadèmia Pérez Iborra i després a l’Institut Tècnic Eulàlia i l’Isabel de Villena.

Tot i que molt d’hora (als anys 1926-28) havia publicat a les revistes Sigronet, El noi català, La dona catalana i Arts i lletres de Barcelona i a Sol ixent de Cadaqués, la seva dedicació literària s’inicià de manera més regular a la revista Cavall Fort, a partir de l’any 1964, amb una sèrie d’episodis novel·lats de la història de Catalunya. A Cavall Fort publicà també altres articles i petites peces teatrals per ser representades per nens i nenes i formà part del consell de redacció de la revista.

El 1966 guanyà el Premi Folch i Torres amb la novel·la per a joves Les presoneres de Tabriz (Barcelona: La Galera, 1967), novel·la d’aventures ambientada en les expedicions dels almogàvers a orient. Publicà també dues peces teatrals a la col·lecció Fem teatre: Les orenetes (1967) i Perot joglar (1968). Amb caràcter pòstum (havia mort el 1969), es publicà la biografia Jaume el Conqueridor (Barcelona: Aymà, 1973) i Viatge per la història de Catalunya (Barcelona: La Galera, 1975).

VIATGE PER LA HISTÒRIA DE CATALUNYA

Viatge per la història de Catalunya és la seva obra més coneguda i difosa, on es recullen la trentena de col·laboracions que va fer a Cavall Fort il·lustrades per Fina Rifà. Oriol Vergés en va fer les anotacions històriques que introdueixen cadascun dels contes, els situen i complementen. Es tracta d’uns relats protagonitzats per gent humil i senzilla que vivien les conseqüències que per a ells tenien els fets de cada època.

El mateix Oriol Vergés, al qual se li va retre homenatge al V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil celebrat a Barcelona el 19 i 20 d’octubre de 2013, reconeix el mestratge de Maria Novell quan diu:

Sóc un fervent partidari de narrar una aventura a través d’uns personatges i un fets imaginats, sobre la trama històrica real. Aquest estil que va iniciar la malaguanyada Maria Novell crec que és la millor manera perquè l’adolescent, i també l’adult, sense una formació històrica, comprenguin els interessos i les motivacions de les societats anteriors a la nostra. A través de petits detalls de la vida diària es pot recomposar el món de les generacions que ens han precedit. És un camí per arribar a la ciència històrica que ens hauria d’explicar el passat per entendre el present.

Joaquim Carbó, va ser el responsable que Maria Novell comencés la seva col·laboració amb la revista Cavall Fort. Des del consell de redacció de la revista es decidí publicar un article sobre el teatre grec. Joaquim Carbó proposa la Maria Novell, que al cap de pocs dies el lliurava acompanyat d’un conte, que no li havia estat demanat, La cabra d’or. Era el primer de la trentena que publicaria a Cavall Fort sobre la història de Catalunya i que il·lustraria la Fina Rifà.

A la introducció de Viatge per la història de Catalunya, Joaquim Carbó escriu:

[…] els articles de Maria Novell ajuden a saber per què som d’una manera i no precisament d’una altra… A més, hi podem trobar un judici crític, sincer i dur, d’aquesta manera de ser, i un avís del que cal fer per no caure en errors antics, com són la mandra, el “ja està bé”, la gasiveria o la indiferència.

Des del primer article, fins a l’últim, Maria Novell ens ha fet interessar per les raons dels teixidors, dels joglars, dels almogàvers, dels buscadors de coral, dels pagesos, dels músics, dels esclaus…; ens ha fet saber com va néixer l’art romànic, les danses, els costums i les lleis; i com es manifestà en el transcurs dels anys la bondat o l’altivesa o la humilitat dels nostres governants.

La desaparició prematura de l’autora, fa que les narracions no abastin tota la història de Catalunya, fita que ella s’havia proposat. Amb posterioritat dos habituals col·laboradors de Cavall Fort, Josep Vallverdú i “Irroca” van prosseguir-ne la tasca i van escriure mitja dotzena de narracions conservant-ne l’estil. Aquestes narracions també es recullen en l’edició de Viatge per la història de Catalunya feta el 1975.

Cal fer un reconeixement a una figura clau de la literatura infantil i juvenil catalana, que malgrat la seva migrada producció va ser essencial en encetar una línia de producció en un gènere que posteriorment ha fet fortuna en la producció editorial destinada al públic infantil i juvenil: la narrativa històrica que ha donat autors tan destacats com els ja esmentats Oriol Vergés i Josep Vallverdú, però també Mercè Canela, Enric Bagué, Joan Barceló, Jaume Cabré, Sebastià Sorribes o Emili Teixidor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>