En una era definida per la ràpida innovació i el canvi constant, és temptador centrar-se en les darreres tendències o tecnologies que prometen un canvi transformador. No obstant això, perfeccionar les pràctiques docents existents a través d’un examen minuciós de la realitat actual de les aules, pot ser un enfocament poderós –i potencialment més segur– per abordar l’estancament de l’exercici escolar dels estudiants observats als països participants a PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels estudiants de l’OCDE). Comprendre millor la naturalesa de l’ensenyament és fonamental, ja que, dins de les escoles, cap altre factor té un impacte més gran en l’èxit acadèmic i l’exercici general dels estudiants que la qualitat de l’ensenyament.

Examinant la complexitat de l’Ensenyament

L’ensenyament és intrínsecament complex. Els docents han de navegar la complexitat de les impredictibles, i sovint caòtiques, realitats de les aules, on els alumnes tenen necessitats i habilitats diverses, els recursos són limitats, el temps restringit i nombrosos desafiaments sorgeixen de manera quotidiana. Els professors necessiten, per tant, un profund coneixement del contingut i de les estratègies pedagògiques basades en la investigació, però també adaptabilitat, creativitat i capacitat de resposta. L’ensenyament és una ciència però també un art i un ofici. Comprendre la complexitat de l’ensenyament és essencial per a la millora contínua dels sistemes educatius. Aquest informe es basa en un enfocament col·laboratiu i iteratiu i que integra les perspectives de diversos actors, integrant les aportacions d’experts a l’ensenyament de qualitat, basada en la millor evidència disponible, i en l’experiència de més de 150 escoles sobre com les pràctiques són implementades. Aquest treball s’ha vist enriquit pels 50 països i organitzacions que participen en la xarxa Schools+, i que representen les diverses perspectives provinents de les polítiques públiques, les escoles i la investigació.

Una immersió profunda en cinc objectius clau de l’ensenyament

L’informe examina cinc objectius per a un ensenyament d’alta qualitat i 20 pràctiques que els docents poden utilitzar per assolir aquests objectius. Aquestes pràctiques són rellevants en diferents grups etaris, assignatures, contextos educatius i creences pedagògiques. Tot i que l’ensenyament és un tot dinàmic que va més enllà de qualsevol pràctica individual, examinar cada pràctica per separat i en detall, permet aprofundir en la complexitat de la implementació.

Assegurar el compromís cognitiu

El compromís cognitiu se centra a crear les condicions perquè els estudiants presentin un esforç suficient i sostingut que els permeti persistir en la comprensió duna idea complexa o la solució de problemes desafiadors i no estructurats. Per això, els docents procuren nivells adequats de desafiament, incorporen contextos significatius i connexions amb el món real, faciliten oportunitats perquè els estudiants puguin experimentar per si mateixos, treballen amb múltiples enfocaments i representacions i fomenten la metacognició dels estudiants. El compromís cognitiu pot semblar enigmàtic, ja que és difícil observar. Els docents han de tenir en compte en quina fase del seu aprenentatge es troben els alumnes, així com l’esforç cognitiu que demanen les activitats d’aprenentatge. En conseqüència, adapten amb fluïdesa el seu rol per proveir la bastida necessària i afavorir l’expansió del pensament dels alumnes, alhora que presten especial atenció a com donar suport al desenvolupament de la capacitat dels estudiants per reflexionar sobre el seu aprenentatge i gestionar-lo.

Elaborar continguts disciplinaris de qualitat

Els continguts temàtics de qualitat construeixen una comprensió profunda de cada assignatura, des de les seves idees i habilitats fonamentals, fins a una visió crítica de com aplicar-los. Els docents garanteixen la qualitat del contingut de les assignatures, elaborant explicacions i exposicions, proporcionant continguts clars, precisos i coherents, establint connexions i interrogant sobre la naturalesa de l’assignatura. La complexitat d’elaborar continguts disciplinaris de qualitat és que exigeix, per una banda, mirar enrere, cap als aprenentatges previs dels alumnes per construir-ne una comprensió sòlida i duradora i, de l’altra, mirar més enllà del contingut per tal de garantir la construcció i enriquiment constant de les connexions i patrons.

Proporcionar suport socioemocional

El suport socioemocional cerca fomentar un clima de suport a l’aula i establir relacions positives que afavoreixin l’aprenentatge. També consisteix a fomentar el desenvolupament socioemocional dels alumnes, per a això els docents ensenyen explícitament habilitats socioemocionals i ofereixen als oportunitats per practicar-les activament. Es tracta d’un àmbit al qual recentment se li ha parat molta atenció. Part de la seva complexitat rau en el fet que planteja noves exigències als docents: han de saber sobre habilitats socioemocionals i també sobre com recolzar-ne el desenvolupament.

Fomentar la interacció a l’aula

Els docents faciliten interaccions d’alta qualitat a l’aula mitjançant preguntes i respostes, organitzant oportunitats perquè els alumnes col·laborin i debatin amb tota la classe. La complexitat per als docents és establir rutines clares, equilibrar els àmbits d’agència del docent i dels seus alumnes, i garantir un entorn equitatiu per a la interacció.

Utilitzar l’avaluació formativa i la retroalimentació

L’avaluació formativa i la retroalimentació fan referència al procés continu en què els docents avaluen i guien acuradament el progrés dels estudiants a través de diferents pràctiques: establint objectius d’aprenentatge, diagnosticant l’aprenentatge dels estudiants, proporcionant retroalimentació i adaptant-se a la manera de pensar dels estudiants. Els docents han de dur a terme la complexa tasca d’escollir el millor moment per a les diferents pràctiques, atenent les necessitats individuals, de vegades en aules grans i diverses i, alhora, garantir que els estudiants tinguin la capacitat de dirigir ells mateixos el seu propi aprenentatge.

Avançant cap a un ensenyament més fonamentat en evidència

Les pràctiques examinades han mostrat un impacte causal als resultats cognitius i no cognitius dels alumnes. L’evidència disponible és més sòlida per a les pràctiques d’interacció a l’aula i avaluació formativa, que per al compromís cognitiu, la qualitat dels continguts disciplinaris i el suport socioemocional. Això és degut, en part, que aquestes últimes àrees són més difícils de conceptualitzar i mesurar. Cal investigació addicional per comprendre què funciona, on, per què i per a qui; i quines són les condicions perquè aquestes pràctiques assoleixin la màxima efectivitat. Un desafiament relacionat a l’anterior és aplicar la investigació a la pràctica a l’aula, la qual cosa requereix no només accedir a la millor evidència, sinó també interpretar-la, reavaluant els hàbits establerts. És necessari parar més atenció no només a quines pràctiques tenen més impacte, sinó també a com ho generen, fomentant d’aquesta manera un procés dinàmic en què l’experiència professional i el coneixement científic s’enriqueixen mútuament.

Potenciant l’ensenyament d’alta qualitat a totes les escoles

Explorar la complexitat de l’ensenyament ofereix idees valuoses per millorar-ne la qualitat. Algunes pràctiques, com garantir nivells adequats de desafiament o facilitar experiències de primera mà, són més difícils d’implementar que d’altres, com ara establir objectius d’aprenentatge. Les pràctiques més exigents requereixen oportunitats de reflexió per als docents i, per tant, necessiten un enfocament sostingut i personalitzat per al seu perfeccionament. Però un ensenyament de qualitat no depèn només del docent. Factors com la mida de la classe, el disseny curricular i el clima escolar general tenen un paper crucial a l’hora de determinar quin tipus de pràctiques pot fer el docent a l’aula. L’entorn pot facilitar o obstaculitzar els ensenyaments d’alta qualitat. Els líders escolars tenen un paper fonamental en la gestió d’aquests factors, ajudant a crear les condicions que permetran als docents sobresortir al seu ofici.