VEGETACIÓ

 

La vegetació de les comarques del Penedès és típicament mediterrània, però no pas uniforme sinó variada, depenent bàsicament de l’altitud sobre el nivell del mar, la proximitat a la costa i el tipus de sòl en el que es troba.

Es poden distingir diferents paisatges:

++ vegetació de sorrals propera a la costa
Al Baix Penedès i el Garraf hi ha zones amb vegetació de sorrals, molt malmesa per la urbanització de les zones de platja i dels antics aiguamolls.
Les plantes principals de la sorra són: tamarius, raves de mar i panicals

vegetacio platja far  vegetacio platja  tamariu vilanova
Vegetació a la platja del Far de Vilanova Tamariu a la platja de Vilanova
++ vegetació de ribera
A les zones properes dels rius i rieres hi trobem vegetació que aprofita el pas de l’aigua. Hi trobem arbres com l’àlber, el plàtan, l’om, el pollancre, el freixe, el salze.
I plantes com : l’esparreguera, la canya, el canyís, la boga, el fonoll, l’heura

 IMG_3544 IMG_3553
++ vegetació boscosa i de garriga
Bona part de l’extensió de les comarques penedesenques és coberta per aquesta vegetació.
Zones de màquia de garric i margalló, on predominen els arbustos. Una part d’aquestes zones són conseqüència dels nombrosos incendis forestals produïts des de fa un bon nombre d’anys. Són zones més nombroses a la serralada litoral i on hi predominen el margalló (la palmera autòctona que creix més al nord), el llentiscle, l’argelaga, l’espígol , el romaní, l’ullastre, el margalló, el garric o coscoll, l’estepa, l’orenga, el poliol, el bruc d’hivern, el fonoll, la farigola, la sajolida

 llentiscle  romaní  margallo1
                           Mata o llentiscle                   Romaní                                       Margalló
Zones boscoses, a la serralada litoral majoritàriament de pi blanc, amb algunes restes de l’antic alzinar litoral, formades principalment per pi blanc, algunes alzines, algun roure de fulla petita…
A la serralada prelitoral els boscos són més nombrosos amb més zones d’alzines, pi blanc, roures, i nombrosos arbustos com el llentiscle, l’argelaga, l’espígol , el romaní, l’ullastre, el garric o coscoll, l’estepa, el bruc d’hivern, l’espernallac, la farigola, el galzeran, el ginebró, la foixarda, l’arítjol, l’esbarzer, la ginesta, el roser salvatge
Una característica comuna a la majoria d’aquests arbres i plantes és la seva adaptació a la sequedat del clima, per exemple amb la forma de les seves fulles, petites i punxegudes per evitar la pèrdua d’aigua,  les arrels llargues i profundes,  les tiges llenyoses…

                                        Alzina                                Pi blanc                     Roure
++ vegetació de plana i zona agrícola
La vegetació de les planes és agrícola en les zones conreades, principalment amb ceps, cereals, ametllers, oliveres, figueres i hortalisses. I en les zones no agrícoles hi ha petites zones boscoses en barrancs o turonets i vegetació en zones ermes i a les vores dels camins com l’olivarda, la malva, el trèbol, la corretjola, la ginesta, la borratja, la ravenissa blanca, la rosella, la figuera de moro, el margall.

25825778060_a72e4d9490_b Borratja, herbe de marge, Penedès 1  

Roselles-1

                     Ravenisses dins la vinya                             Borratja                      Roselles i margarides
25285518960_ba7c5b9004_o 5582287048_1770bc5771_o  5589260720_a3973d5e12_o
                           Ametller                                 Figuera                          Vinca

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>